Es mostren 88940 resultats

conc-

conc-

Forma prefixada del mot grec kógkhē , que significa ‘conquilla’ Ex concoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conca</title>

Etimologia: del ll. concha ‘closca o petxina’, i aquest, del gr. kógkhē, íd. 1a font: s. X
    femení
  1. Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprat per a rentar els plats, rentar-se els peus, etc.
  2. Conc.
  3. anatomia Concavitat dins la qual hi ha l’ull. Sortir els ulls de les conques.
  4. hidrografia
    1. Àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
    2. conca de recepció geomorfologia Part alta del torrent en què les aigües es reuneixen seguint una xarxa de solcs convergents fins a formar el canal de desguàs.
  5. geomorfologia Depressió d’origen estructural entre muntanyes.
  6. oceanografia Depressió del fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.

■ conca

femení Recipient portàtil rodó destinat a contenir aigua, emprat per a rentar els plats, rentar-se els peus, etc Conc anatomia Concavitat dins la qual hi ha l’ull Sortir els ulls de les conques hidrografia Àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents conca de recepció geomorfologia Part alta del torrent en què les aigües es reuneixen seguint una xarxa de solcs convergents fins a formar el canal de desguàs geomorfologia Depressió d’origen estructural entre muntanyes oceanografia Depressió del fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concada

■ concada

femení Cabuda, contingut, d’un conc o d’una conca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concagar

concagar

verb transitiu Embrutar defecant alguna cosa o alguna persona Acovardir molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concameració

■ concameració

femení Sostre en forma de volta Conjunt dels compartiments en què és dividit un espai
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concanavalina A

concanavalina A

femení biologia Lectina isolada de la papilionàcia Canavalia ensiformis que aglutina la sang dels mamífers
Gran Diccionari de la llengua catalana

concanonge

concanonge

masculí Canonge amb relació als altres canonges del mateix capítol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concassar

■ concassar

verb transitiu Reduir a fragments una substància dura per mitjà d’un piló, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concatenació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concatenació</title>

Partició sil·làbica: con_ca_te_na_ci_ó
Etimologia: del ll. concatenatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIX
    femení
    1. Acció de concatenar;
    2. l’efecte.
  2. poètica
    1. Repetició del vers que clou una estrofa al començament o al final de l’estrofa següent.
    2. En una mateixa estrofa, repetició d’un vers del principi al final de l’estrofa.
  3. retòrica Figura de dicció consistent en la repetició del mot o els mots darrers d’una frase al començament de la frase següent.
  4. concatenació de proposicions gramàtica Enllaç o cadena lineal de proposicions.

■ concatenació

femení Acció de concatenar l’efecte poètica Repetició del vers que clou una estrofa al començament o al final de l’estrofa següent En una mateixa estrofa, repetició d’un vers del principi al final de l’estrofa retòrica Figura de dicció consistent en la repetició del mot o els mots darrers d’una frase al començament de la frase següent concatenació de proposicions gramàtica Enllaç o cadena lineal de proposicions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concatenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concatenar</title>

Etimologia: del ll. concatenare, íd.
    verb transitiu
  1. Encadenar (certes coses) les unes amb les altres.
  2. figuradament Unir estretament (certes coses) com les anelles d’una cadena. Ha concatenat tots els fets més rellevants de la insurrecció i n’ha fet una síntesi aclaridora.

■ concatenar

verb transitiu Encadenar certes coses les unes amb les altres figuradament Unir estretament certes coses com les anelles d’una cadena Ha concatenat tots els fets més rellevants de la insurrecció i n’ha fet una síntesi aclaridora
Informació complementària
Traducció