Es mostren 88940 resultats

■ concernència

■ concernència

femení Acció de concernir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concernent

■ concernent

adjectiu Que concerneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concerniment

■ concerniment

masculí Concernència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concernir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concernir</title>

Etimologia: del ll. concernĕre ‘garbellar’ 1a font: 1393
    verb transitiu
  1. Afectar l’interès (d’algú o d’alguna cosa), referir-s’hi. Això no em concerneix.
  2. pel que concerneix Relativament a. Pel que concerneix l’estil, és una obra remarcable.

■ concernir

verb transitiu Afectar l’interès d’algú o d’alguna cosa, referir-s’hi Això no em concerneix pel que concerneix Relativament a Pel que concerneix l’estil, és una obra remarcable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concert


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concert</title>

Etimologia: deriv. postverbal de concertar; en el sentit musical (s. XVI-XVII), de l’it. concerto, íd. 1a font: s. XV
    masculí
    1. Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Els nobles havien fet concerts secrets amb l’enemic.
    2. per extensió En el concert europeu de les nacions.
    3. de concert D’acord. Obrar, diverses persones, de concert. Ho ha decidit de concert amb els seus col·legues.
    1. Acord de coses disposades ordenadament per a un fi; harmonia.
    2. especialment Acord de diferents veus, de diferents instruments musicals.
    3. per analogia Conjunt de veus, de crits o de sorolls diversos i simultanis. Un concert d’injúries. Un concert de canonades. El concert dels ocells.
    4. no haver-hi ordre ni concert Haver-hi un gran desordre. A la rereguarda no hi havia ordre ni concert.
    5. sense ordre ni concert locució adverbial Desordenadament, en gran desordre. Treballa sense ordre ni concert.
  3. música
    1. Composició musical que oposa un instrument solista o més a l’orquestra.
    2. especialment Audició pública o privada d’obres musicals.

■ concert

masculí Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú Els nobles havien fet concerts secrets amb l’enemic per extensió En el concert europeu de les nacions de concert D’acord Obrar, diverses persones, de concert Ho ha decidit de concert amb els seus collegues Acord de coses disposades ordenadament per a un fi harmonia especialment Acord de diferents veus, de diferents instruments musicals per analogia Conjunt de veus, de crits o de sorolls diversos i simultanis Un concert d’injúries Un concert de canonades El concert dels ocells no haver-hi ordre ni concert Haver-hi un gran desordre A…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertació</title>

Partició sil·làbica: con_cer_ta_ci_ó
Etimologia: de concertar
    femení
    1. Acció de concertar o de concertar-se;
    2. l’efecte.
  2. concertació social Pacte entre els agents socials, sindicats i patronal, amb la possible intervenció del govern, per a definir la política de rendes.

■ concertació

femení Acció de concertar o de concertar-se l’efecte concertació social Pacte entre els agents socials, sindicats i patronal, amb la possible intervenció del govern, per a definir la política de rendes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertador
| concertadora

■ concertador
| concertadora

adjectiu i masculí i femení Dit de qui concerta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertant</title>

Etimologia: de l’it. concertante, íd.
    adjectiu música
  1. Dit d’una forma musical (duo, sonata, concert o simfonia) on alguns instruments són posats en relleu com a grup de solistes, en diàleg entre ells o en alternança amb l’orquestra.
  2. Dit de la part solista que es caracteritza tant per la importància com pel virtuosisme instrumental.
  3. per extensió Dit de l’instrument al qual és confiada una part solista.
  4. Dit dels conjunts vocals i instrumentals de les òperes en els quals intervenen els cantants i el cor.

■ concertant

adjectiu música Dit d’una forma musical duo, sonata, concert o simfonia on alguns instruments són posats en relleu com a grup de solistes, en diàleg entre ells o en alternança amb l’orquestra Dit de la part solista que es caracteritza tant per la importància com pel virtuosisme instrumental per extensió Dit de l’instrument al qual és confiada una part solista Dit dels conjunts vocals i instrumentals de les òperes en els quals intervenen els cantants i el cor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertar</title>

Etimologia: del ll. concertare ‘combatre, rivalitzar, discutir’; en sentit musical, probablement de l’it. concertare, íd. 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb
  1. transitiu
    1. Arranjar amb algú (un pla, un projecte, l’execució d’una cosa), acordar, pactar. Concertar una entrevista. Concertar un cop d’estat. Concertar una treva, la pau, una aliança.
    2. especialment Convenir la compra, el preu, d’una mercaderia. Concertar una partida de blat. Concertar el preu d’un cavall.
    1. transitiu Posar d’acord.
    2. pronominal Posar-se (diverses persones) d’acord. Dos ministres, no podent-se concertar amb els altres, dimitiren.
  3. transitiu Arranjar entre elles les parts d’un conjunt; harmonitzar, conciliar. Cal concertar els criteris de tots els col·laboradors.
  4. transitiu música Fer procedir d’acord les diferents veus o els diferents instruments d’una composició musical. Concertar una sonata.
  5. intransitiu
    1. música Fer la seva part en una harmonia musical. Violins i flautes hi concerten.
    2. per extensió Totes les remors concertaven.

■ concertar

verb transitiu Arranjar amb algú un pla, un projecte, l’execució d’una cosa, acordar, pactar Concertar una entrevista Concertar un cop d’estat Concertar una treva, la pau, una aliança especialment Convenir la compra, el preu, d’una mercaderia Concertar una partida de blat Concertar el preu d’un cavall transitiu Posar d’acord pronominal Posar-se diverses persones d’acord Dos ministres, no podent-se concertar amb els altres, dimitiren transitiu Arranjar entre elles les parts d’un conjunt harmonitzar, conciliar Cal concertar els criteris de tots els collaboradors transitiu música Fer procedir d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concertat
| concertada

■ concertat
| concertada

adjectiu Dit de la composició vocal polifònica a la qual han estat afegides parts instrumentals o que té acompanyament d’orgue o simfònic o tots alhora
Traducció