<title type="display">conclau</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_clau
Body
masculí Conclave.
Es mostren 88940 resultats
■
conclave
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conclave</title>
Accessory
Etimologia: del ll. conclave ‘lloc tancat amb clau’ 1a font: 1409
Body
-
masculí
- Recinte clos on es reuneixen els cardenals per elegir el successor del papa difunt.
- Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
■
conclave
masculí Recinte clos on es reuneixen els cardenals per elegir el successor del papa difunt Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa
■
conclavista
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conclavista</title>
Accessory
Etimologia: de conclave
Body
masculí Familiar al servei d’un cardenal durant el conclave.
■
conclavista
masculí Familiar al servei d’un cardenal durant el conclave
■
concloent
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concloent</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_clo_ent
Etimologia: de concloure
Etimologia: de concloure
Body
adjectiu Que prova la conclusió a la qual hom vol arribar. Un argument concloent.
■
concloent
adjectiu Que prova la conclusió a la qual hom vol arribar Un argument concloent
■
concloentment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concloentment</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_clo_ent_ment
Etimologia: de concloent
Etimologia: de concloent
Body
adverbi D’una manera concloent.
■
concloentment
adverbi D’una manera concloent
■
concloure
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concloure</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_clou_re
Etimologia: del ll. concludĕre, íd.
Etimologia: del ll. concludĕre, íd.
Body
-
verb
[p p conclòs -osa]
- transitiu Acabar, donar fi. Concloure una novel·la.
-
transitiu
- Determinar, establir, resoldre, d’una manera definitiva per una decisió, un acord, un pacte, un judici, com a conseqüència de les premisses posades. Concloure un afer amb algú. El tribunal conclogué que l’acusat era culpable. De tot això, no en podem concloure res.
- De les dites proposicions hom conclou que tots els homes són mortals.
- intransitiu per extensió Ésser concloent. Aquests testimoniatges conclouen contra seu.
■
concloure
verb p p conclòs -osa transitiu Acabar, donar fi Concloure una novella transitiu Determinar, establir, resoldre, d’una manera definitiva per una decisió, un acord, un pacte, un judici, com a conseqüència de les premisses posades Concloure un afer amb algú El tribunal conclogué que l’acusat era culpable De tot això, no en podem concloure res De les dites proposicions hom conclou que tots els homes són mortals intransitiu per extensió Ésser concloent Aquests testimoniatges conclouen contra seu
■
conclús
| conclusa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conclús</title>
Accessory
Etimologia: del ll. conclusus, -a, -um, íd., part. del ll. concludĕre ‘concloure’ 1a font: 1413, St. Vicent F.
Body
adjectiu Resolt, decidit. Causa conclusa per a sentència.
■
conclús
| conclusa
adjectiu Resolt, decidit Causa conclusa per a sentència
■
conclusió
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conclusió</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_clu_si_ó
Etimologia: del ll. conclusio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
Etimologia: del ll. conclusio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
Body
-
femení
-
- Acció de concloure;
- l’efecte. La conclusió del tractat fou molt laboriosa. El plet ha tingut una conclusió desfavorable.
- en conclusió En suma, finalment, doncs. En conclusió, val més no participar-hi.
- plural dret processal Afirmacions numerades contingudes en l’escrit de qualificació.
- plural ensenyament Punt, tesi, que en les escoles de filosofia hom sosté contra les objeccions de l’adversari.
- lògica Proposició que hom dedueix necessàriament d’unes premisses.
- música Terminació melòdica, rítmica, harmònica, d’un fragment o d’una peça musical.
■
conclusió
femení Acció de concloure l’efecte La conclusió del tractat fou molt laboriosa El plet ha tingut una conclusió desfavorable en conclusió En suma, finalment, doncs En conclusió, val més no participar-hi plural dret processal Afirmacions numerades contingudes en l’escrit de qualificació plural ensenyament Punt, tesi, que en les escoles de filosofia hom sosté contra les objeccions de l’adversari lògica Proposició que hom dedueix necessàriament d’unes premisses música Terminació melòdica, rítmica, harmònica, d’un fragment o d’una peça musical
■
conclusiu
| conclusiva
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conclusiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_clu_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. conclusus, -a, -um, participi de concludĕre ‘concloure’
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. conclusus, -a, -um, participi de concludĕre ‘concloure’
Body
-
adjectiu
- Que comporta una conclusió, especialment en un debat, en un raonament, etc.
- gramàtica Dit de la partícula o de la proposició consecutives.
■
conclusiu
| conclusiva
adjectiu Que comporta una conclusió, especialment en un debat, en un raonament, etc gramàtica Dit de la partícula o de la proposició consecutives
■
conclusivament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conclusivament</title>
Accessory
Etimologia: de conclusiu
Body
adverbi D’una manera conclusiva.
■
conclusivament
adverbi D’una manera conclusiva