Es mostren 88940 resultats

■ conco
| conca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conco</title>

Etimologia: alteració popular o infantil de onclo, variant de oncle 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Fadrí o fadrina vells, que generalment romanen a la casa pairal governada pel germà hereu.
  2. masculí per extensió i pejorativament Home solter d’edat en què habitualment hauria d’ésser casat.
  3. masculí dialectal Oncle.

■ conco
| conca

adjectiu i masculí i femení Fadrí o fadrina vells, que generalment romanen a la casa pairal governada pel germà hereu masculí per extensió i pejorativament Home solter d’edat en què habitualment hauria d’ésser casat masculí dialectal Oncle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

conco-

conco-

Forma prefixada del mot grec kógkhē , que significa ‘conquilla’ Ex concoscopi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concocció

■ concocció

femení farmàcia, indústria farmacèutica Mescla de substàncies medicinals preparades mitjançant un procés tèrmic fisiologia animal Procés digestiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concoidal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concoidal</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia concoïdal]

Partició sil·làbica: con_coi_dal
Etimologia: der. de concoide
    adjectiu
  1. De forma de petxina.
  2. especialment Dit d’una fractura quan la superfície que produeix presenta elevacions i depressions anàlogues, per llur forma, a una petxina.

■ concoidal

adjectiu De forma de petxina especialment Dit d’una fractura quan la superfície que produeix presenta elevacions i depressions anàlogues, per llur forma, a una petxina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concoide

■ concoide

adjectiu Concoidal femení geometria Corba plana d’equació x 2 y 2 = a + y 2 b 2 -y 2 , on a i b són dues constants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concolor

■ concolor

adjectiu botànica Del mateix color Pètals i sèpals concolors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concomitància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concomitància</title>

Partició sil·làbica: con_co_mi_tàn_ci_a
Etimologia: del b. ll. concomitantia, íd. 1a font: s. XVI
    femení
  1. El fet d’acompanyar un fenomen un altre fenomen. Concomitància de causes, d’idees, de símptomes.
  2. catolicisme Existència del cos i la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia.

■ concomitància

femení El fet d’acompanyar un fenomen un altre fenomen Concomitància de causes, d’idees, de símptomes catolicisme Existència del cos i la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concomitant

■ concomitant

adjectiu Dit del fenomen que n’acompanya un altre Símptomes concomitants d’una malaltia Causes concomitants so concomitant música So harmònic que n’acompanya un de fonamental
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordable

■ concordable

adjectiu Que pot ésser concordat amb una altra cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concordadament

■ concordadament

adverbi De comú acord
Traducció