Es mostren 88940 resultats

■ concòrdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concòrdia</title>

Partició sil·làbica: con_còr_di_a
Etimologia: del ll. concordia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc., entre dues persones o més. Viure en concòrdia. Pertorbar la concòrdia.
  2. Acord per estipulació o convinença. La concòrdia d’una batalla.
  3. dret català i història
    1. Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
    2. Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns.
  4. història Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per a fer cara a bandolers, lladres i altres malfactors amb una sola organització de milícia.

■ concòrdia

femení Estat d’harmonia que resulta de l’acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues persones o més Viure en concòrdia Pertorbar la concòrdia Acord per estipulació o convinença La concòrdia d’una batalla dret català i història Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns història Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per a fer cara a bandolers, lladres i altres malfactors amb una sola organització de milícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concorporal

■ concorporal

adjectiu Que forma el mateix cos amb un altre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concorregut
| concorreguda

■ concorregut
| concorreguda

adjectiu Freqüentat, que s’hi reuneix gent És un lloc dels més concorreguts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concórrer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concórrer</title>

Etimologia: del ll. concurrĕre, íd. 1a font: 1378
    verb intransitiu
  1. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones. Tots concorregueren a la ballada.
  2. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses. Dues línies que concorren en un punt. En ell concorren totes les qualitats.
  3. Esdevenir-se alhora. Per a obtenir el premi, hi han de concórrer aquestes condicions.
  4. Contribuir, cooperar, a un efecte. La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter.
  5. Coincidir amb altres a pretendre una mateixa cosa. Concórrer a una càtedra.

■ concórrer

verb intransitiu Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones Tots concorregueren a la ballada Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses Dues línies que concorren en un punt En ell concorren totes les qualitats Esdevenir-se alhora Per a obtenir el premi, hi han de concórrer aquestes condicions Contribuir, cooperar, a un efecte La soledat i la frustració han concorregut a agrir-li el caràcter Coincidir amb altres a pretendre una mateixa cosa Concórrer a una càtedra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concorriment

■ concorriment

masculí antigament Acció de concórrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concrear

concrear

verb transitiu Concriar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concreció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concreció</title>

Partició sil·làbica: con_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. concretio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció d’esdevenir concret.
  2. Qualitat de concret.
  3. geologia
    1. Acumulació de partícules diferents a partir d’un nucli original, que s’uneixen i formen masses.
    2. per extensió Mineral constituït per capes superposades, formades gairebé sempre per acció de l’aigua.
  4. patologia Massa sòlida constituïda per agregació i enduriment de diverses matèries, produïda generalment per circumstàncies patològiques.

■ concreció

femení Acció d’esdevenir concret Qualitat de concret geologia Acumulació de partícules diferents a partir d’un nucli original, que s’uneixen i formen masses per extensió Mineral constituït per capes superposades, formades gairebé sempre per acció de l’aigua patologia Massa sòlida constituïda per agregació i enduriment de diverses matèries, produïda generalment per circumstàncies patològiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concrecionari
| concrecionària

■ concrecionari
| concrecionària

adjectiu Format per concreció Que conté concrecions
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concrecionat
| concrecionada

■ concrecionat
| concrecionada

adjectiu Que forma una concreció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concrescència

■ concrescència

femení biologia Creixement en comú de dos òrgans o més, els quals romanen soldats entre ells i formen una massa única