Es mostren 88939 resultats

■ concret
| concreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concret</title>

Etimologia: del ll. concretus, -a, -um ‘espès, compacte’, participi de concrescĕre ‘créixer alhora per aglomeració’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida (per oposició a fluid). Una substància concreta.
  2. adjectiu
    1. Que expressa alguna cosa de real (per oposició a abstracte). Un exemple concret.
    2. De la natura dels objectes o fets reals.
    3. per extensió Real, específic, particular. El sentit concret d’un mot. Anem al cas concret.
    4. nom concret gramàtica Substantiu que designa objectes perceptibles pels sentits: pedra, taula, etc.
    5. lògica Dit d’un terme que designa un subjecte real, i no una qualitat o una relació en si mateixa (oposat a abstracte).
    6. en concret En el cas pràctic.
  3. adjectiu Que es complau en la concretesa. És un orador molt concret.
  4. masculí alimentació, indústries alimentàries Producte aromàtic, sòlid o pastós, obtingut de plantes i de flors aromàtiques per l’acció dissolvent d’hidrocarburs i llur posterior evaporació.

■ concret
| concreta

adjectiu Format per la unió de partícules en una massa més o menys sòlida per oposició a fluid Una substància concreta adjectiu Que expressa alguna cosa de real per oposició a abstracte Un exemple concret De la natura dels objectes o fets reals per extensió Real, específic, particular El sentit concret d’un mot Anem al cas concret nom concret gramàtica Substantiu que designa objectes perceptibles pels sentits pedra, taula , etc lògica Dit d’un terme que designa un subjecte real, i no una qualitat o una relació en si mateixa oposat a abstracte en concret En el cas pràctic adjectiu Que es…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concretament

■ concretament

adverbi D’una manera concreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concretar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concretar</title>

Etimologia: de concret 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Precisar. Encara no han concretat aquest punt.
    2. transitiu i usat absolutament Cal concretar més.
    3. pronominal Al congrés extraordinari es concretà l’escissió del partit.
  2. pronominal Limitar-se. Concretem-nos ara a la qüestió.

■ concretar

verb transitiu Precisar Encara no han concretat aquest punt transitiu i usat absolutament Cal concretar més pronominal Al congrés extraordinari es concretà l’escissió del partit pronominal Limitar-se Concretem-nos ara a la qüestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concretesa

■ concretesa

femení Qualitat de concret 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concretiu
| concretiva

■ concretiu
| concretiva

adjectiu Que provoca la concreció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concriar

■ concriar

verb transitiu Crear ensems dues o més coses L’amor és concriat amb l’home Engendrar, criar, produir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concubí
| concubina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concubí</title>

Etimologia: del ll. concubīnus, -a, íd., der. de cubare ‘jeure’ 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení Persona que fa vida marital amb una altra sense ésser-ne cònjuge.
  2. femení història En algunes societats, dona que cohabitava amb el marit, però amb una categoria inferior a la de l’esposa o les esposes legítimes.

■ concubí
| concubina

masculí i femení Persona que fa vida marital amb una altra sense ésser-ne cònjuge femení història En algunes societats, dona que cohabitava amb el marit, però amb una categoria inferior a la de l’esposa o les esposes legítimes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concubinari
| concubinària

■ concubinari
| concubinària

adjectiu Relatiu o pertanyent al concubí o al concubinat masculí i femení Concubí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concubinat

■ concubinat

masculí Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni per extensió Unió illegítima o impròpia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concubinatge

■ concubinatge

masculí Concubinat
Informació complementària
Traducció