Es mostren 88939 resultats

■ condecoració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condecoració</title>

Partició sil·làbica: con_de_co_ra_ci_ó
Etimologia: de condecorar
    femení
    1. Acció de condecorar;
    2. l’efecte.
  2. especialment Insígnia honorífica per a ésser portada generalment al pit, amb què hom condecora algú en premi d’algun servei o d’algun mèrit notable o per perpetuar un fet històric important.

■ condecoració

femení Acció de condecorar l’efecte especialment Insígnia honorífica per a ésser portada generalment al pit, amb què hom condecora algú en premi d’algun servei o d’algun mèrit notable o per perpetuar un fet històric important
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condecorar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condecorar</title>

Etimologia: del ll. condecorare ‘ornar brillantment’ 1a font: c. 1800
    verb transitiu
  1. Honrar (una persona) concedint-li l’ús d’una insígnia. Pòstumament van condecorar l’autor amb una creu al mèrit artístic.
  2. Imposar aquesta insígnia (a algú).

■ condecorar

verb transitiu Honrar una persona concedint-li l’ús d’una insígnia Pòstumament van condecorar l’autor amb una creu al mèrit artístic Imposar aquesta insígnia a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condeixeble
| condeixebla

■ condeixeble
| condeixebla

masculí i femení Company d’escola, d’estudis, sota un mateix mestre De petits, ell i jo vam ésser condeixebles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condemna</title>

Etimologia: de condemnar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. dret penal Classe i extensió d’una pena.
  2. dret processal Part dispositiva de la sentència, en la qual hom imposa una pena a l’acusat en les causes criminals, o l’obligació al demandat de satisfer les peticions del demandant en les causes civils.

■ condemna

femení dret penal Classe i extensió d’una pena dret processal Part dispositiva de la sentència, en la qual hom imposa una pena a l’acusat en les causes criminals, o l’obligació al demandat de satisfer les peticions del demandant en les causes civils
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnable

■ condemnable

adjectiu Que mereix d’ésser condemnat Una persona condemnable Un fet condemnable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnació

■ condemnació

femení Acció de condemnar o d’ésser condemnat l’efecte especialment religió Damnació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnador
| condemnadora

■ condemnador
| condemnadora

adjectiu i masculí i femení Que condemna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnament

■ condemnament

masculí Acció de condemnar condemnació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condemnar</title>

Etimologia: del ll. condemnare, íd., der. del ll. damnum ‘dany’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Declarar (algú) culpable per sentència assenyalant-li una pena. Els jutges l’han condemnat. Els condemnaven a galeres.
    2. per analogia La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs.
  2. transitiu per extensió Declarar (una cosa) mereixedora de condemna. La llei condemna el robatori. Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica.
  3. transitiu figuradament Forçar a alguna cosa penible. Ens condemneu a viure sense dignitat. Condemnar el poble a la ignorància.
  4. transitiu i pronominal especialment Damnar.
  5. transitiu Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible, jutjar adversament. Aquesta expressió és condemnada pels gramàtics.
  6. transitiu Declarar (un malalt) irremeiablement pròxim a la mort. No hi ha res a fer, els metges l’han condemnat.
  7. transitiu Reduir (una cosa) a la inactivitat, a no servir, per vella, per dolenta, etc. Condemnar un ferrocarril.
  8. transitiu Tancar per sempre (una obertura, un lloc de pas). Condemnar un portal.

■ condemnar

verb transitiu Declarar algú culpable per sentència assenyalant-li una pena Els jutges l’han condemnat Els condemnaven a galeres per analogia La justícia de Déu els condemnarà a perdurables treballs transitiu per extensió Declarar una cosa mereixedora de condemna La llei condemna el robatori Condemnar, l’Església, una doctrina per herètica transitiu figuradament Forçar a alguna cosa penible Ens condemneu a viure sense dignitat Condemnar el poble a la ignorància transitiu i pronominal especialment Damnar transitiu Declarar algú o alguna cosa culpable, reprensible, jutjar adversament Aquesta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condemnat
| condemnada

■ condemnat
| condemnada

adjectiu i masculí i femení Que ha estat objecte de condemna o de condemnació Un condemnat a mort
Informació complementària
Traducció