Es mostren 88939 resultats

condícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condícia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_dí_ci_a
Compareu: cobdícia
Etimologia: del ll. cognĭtus ‘coneixedor’, a través de l’ant. coinde ‘bonic’, dit de gent sensible a arreglar-se, d’on coindia, condia ‘primmirament’, amb influx del sufix -ícia 1a font: c. 1880
Body
femení Mirament en l’ordre i la netedat de les coses. Fa les feines de la casa amb molta condícia.

condícia

condició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_di_ci_ó
Etimologia: del ll. conditio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Fet necessari perquè se n’esdevingui un altre.
    2. dret civil Determinació que hom inclou en un negoci jurídic mitjançant la qual fa dependre d’un fet futur i incert la producció o l’extinció dels seus efectes.
    3. filosofia Circumstància necessària per a la producció d’un fenomen, però que, a diferència de la causa, no hi intervé positivament.
    4. filosofia En l’art lul·liana, connexió lògica entre els termes.
    5. lògica Antecedent d’un judici hipotètic.
    6. condició ‘sine qua non’ Condició sense la qual no es farà una cosa o es tindrà per no feta.
    1. dret Estipulació que pacten les parts en un contracte.
    2. per extensió Accepto de fer-ho, amb una condició.
    3. dret Clàusula obligatòria del compliment de la qual depèn la validesa d’un acte. Matrimoni sota condició. Imposar condicions a algú.
    4. plec de condicions dret administratiu Bases generals que han d’establir l’administració o les empreses privades, públicament i amb caràcter previ, quan un acte administratiu ha d’ésser resolt en subhasta pública.
    5. sota (o a) condició Sota reserva. Comprar una mercaderia a condició.
    6. sota (o amb la, o a) condició de (o que) Sota la reserva de o que. Ho vaig fer amb la condició que m’ho paguessin.
  1. per extensió
    1. Circumstància exterior que determina, limita o modifica l’estat d’una persona o una cosa. Les condicions de vida.
    2. usat absolutament Conjunt de circumstàncies de les quals depèn l’estat d’algú o d’alguna cosa. La nostra condició natural. Aquest cotxe no està en bones condicions.
  2. especialment Estat social, rang, posició. T’has de casar amb algú de la teva condició.
  3. especialment Estat civil, jurídic. La condició de noble.
  4. Qualitat que forma part de la manera d’ésser d’una persona o una cosa. Té moltes condicions per a jugar a futbol.
  5. indústria tèxtil
    1. Proporció normal d’humitat i d’altres propietats físiques per les quals hom estableix la classificació i el valor comercial de les sedes, les llanes, etc.
    2. Condicionament.
  6. condicions estàndard (o normals) física i termodinàmica Condicions tèrmiques o de pressió preses com a referència i que corresponen a 273,15 kelvins (0ºC) i 1 013,25 pascals (1 atmosfera) respectivament.

condició

condicionadament

condicionadament

condicionador
| condicionadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condicionador</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_di_ci_o_na_dor
Etimologia: de condicionar
Body
  1. adjectiu Que condiciona.
  2. masculí
    1. Aparell o producte que condiciona.
    2. alimentació, indústries alimentàries i tecnologia Aparell destinat a condicionar el blat per acció combinada i simultània de la calor, de l’aigua i de l’aire.
    3. cosmètica Producte cosmètic emprat, com a complement del xampú, per a millorar l’aspecte dels cabells i facilitar-ne el pentinat.
    4. pedologia Producte que, afegit al sòl en una petita quantitat, agrega les partícules i en millora l’estructura.
    5. condicionador d’aire termotècnia Aparell o instal·lació de condicionament d’aire.

condicionador
| condicionadora

condicional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condicional</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_di_ci_o_nal
Etimologia: de condició 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu Que només és vàlid o realitzable sota certes condicions, no absolut. Promesa condicional. Venda condicional. Llegat condicional.
  2. gramàtica
    1. adjectiu Que expressa o implica una condició o una suposició.
    2. masculí Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
    3. conjunció condicional Conjunció que introdueix les proposicions de la mateixa classe. Són tres: si, segons, mentre.
    4. proposició condicional Proposició que indica una condició respecte a una altra. Ex.: si fa bon temps, demà anirem d’excursió.
  3. adjectiu lògica Dit de la connectiva binària si..., llavors, que representa l’anomenada implicació material.

condicional

condicionalitat

condicionalitat

condicionalment

condicionalment

Informació complementària

condicionament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condicionament</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_di_ci_o_na_ment
Etimologia: de condicionar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Acció de condicionar;
    2. l’efecte.
    1. alimentació, indústries alimentàries i tecnologia Operació d’humectació controlada del blat, seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta.
    2. condicionament de l’aire termotècnia Conjunt d’operacions per a deixar l’aire en unes condicions prefixades de temperatura, humitat, pressió, velocitat i d’altres que puguin ésser convenients per a un procés industrial, de laboratori o simplement per a confort ambiental.
  1. ecologia Modificació de l’estructura i la composició química del medi causada pels organismes que hi habiten.
  2. psicologia Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
  3. indústria tèxtil Operació de condicionar.
  4. indústria tèxtil Establiment públic dotat de les instal·lacions necessàries per a determinar amb exactitud certes circumstàncies, com ara el grau d’humitat, la llargada i la finor de la fibra, etc., que determinen la classificació i el valor comercial de certs productes tèxtils.

condicionament

condicionant

condicionant

Traducció

condicionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condicionar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: con_di_ci_o_nar
Etimologia: del b. ll. conditionare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Sotmetre a condicions. Ens han condicionat la concessió del crèdit a la presentació d’un aval.
  2. Donar una certa condició.
  3. Disposar o preparar en certes condicions. Condicionar la casa per poder-s’hi moure amb una cadira de rodes.
  4. psicologia Crear noves pautes de comportament a partir de les pautes del subjecte.
  5. termotècnia Efectuar el condicionament de l’aire d’un local o d’un clos.
  6. indústria tèxtil Efectuar les operacions necessàries per tal de determinar el grau d’humitat, la llargada, la finor, l’elasticitat, la resistència, etc., de les matèries tèxtils en floca o filadís i sotmeses a condició, per classificar-les i procedir a llur avaluació comercial.

condicionar