Es mostren 88939 resultats

■ condropatia

■ condropatia

femení patologia Malaltia del cartílag
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condroproteïna

■ condroproteïna

femení bioquímica Proteïna formada per addició de grups sulfúrics a les cadenes de proteïna-polisacàrids, amb què es formen condroproteïna-sulfats que constitueixen la substància fonamental del collagen
Gran Diccionari de la llengua catalana

condrosina

condrosina

femení bioquímica Disacàrid reductor, constituent principal dels àcids condroïtinasulfúrics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ condrostis

■ condrostis

masculí ictiologia plural Grup de peixos ossis, la majoria fòssils, que inclou els esturions singular Peix del grup dels condrostis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còndrula

■ còndrula

femení astronomia i mineralogia Petit agregat esferoidal, de diàmetre variable, d’una condrita
Gran Diccionari de la llengua catalana

condrus


<title type="display">condrus</title>

masculí botànica Gènere d’algues vermelles molt polimorfes de l’ordre de les gigartinals (Chondrus sp), d’una consistència cartilaginosa i gelatinosa, sovint en forma de làmina dividida dicotòmicament.

condrus

masculí botànica Gènere d’algues vermelles molt polimorfes de l’ordre de les gigartinals Chondrus sp , d’una consistència cartilaginosa i gelatinosa, sovint en forma de làmina dividida dicotòmicament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conducció</title>

Partició sil·làbica: con_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. conductio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de conduir;
    2. l’efecte.
    1. física Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
    2. conducció elèctrica (o simplement conducció) electricitat Procés consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi.
    3. conducció tèrmica (o simplement conducció) física Transmissió de la calor a l’interior d’una substància.
  3. enginyeria hidràulica Conjunt dels conductes i els accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una instal·lació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid.
  4. fisiologia animal Propietat d’algunes estructures de l’organisme de transmetre els estímuls. Conducció nerviosa.

■ conducció

femení Acció de conduir l’efecte física Nom genèric d’alguns fenòmens de transport d’energia, càrrega o matèria gairebé exclusius de la matèria condensada conducció elèctrica o simplement conducció electricitat Procés consistent en el pas de càrregues elèctriques a través d’un medi conducció tèrmica o simplement conducció física Transmissió de la calor a l’interior d’una substància enginyeria hidràulica Conjunt dels conductes i els accessoris que, disposats adequadament, constitueixen una installació lineal o una xarxa per al transport i la distribució d’un fluid fisiologia animal Propietat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conducta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conducta</title>

Homòfon: conducte
Etimologia: del ll. conducta ‘conduïda’, part. passat fem. susbtantivat de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1499
    femení
    1. Manera de conduir-se; comportament.
    2. de conducta Íntegre, recte. És un home de conducta.
    1. Contracte per a aconductar o aconductar-se.
    2. Quantitat pagada per a estar aconductat.
  3. conducta animal zoologia Etologia.

■ conducta

femení Manera de conduir-se comportament de conducta Íntegre, recte És un home de conducta Contracte per a aconductar o aconductar-se Quantitat pagada per a estar aconductat conducta animal zoologia Etologia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conductància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conductància</title>

Partició sil·làbica: con_duc_tàn_ci_a
Etimologia: de conducte
    femení
  1. [símbol G] electrotècnia En un circuit de corrent altern, component real del vector admitància.
  2. conductància aparent electrotècnia Admitància.
  3. conductància específica electricitat Conductivitat.
  4. conductància magnètica magnetisme Permeància.
  5. conductància mútua electrònica Transconductància.

■ conductància

femení símbol G electrotècnia En un circuit de corrent altern, component real del vector admitància conductància aparent electrotècnia Admitància conductància específica electricitat Conductivitat conductància magnètica magnetisme Permeància conductància mútua electrònica Transconductància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conducte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conducte</title>

Homòfon: conducta
Etimologia: del ll. conductus ‘conduït’, part. passat masc. substantivat de conducĕre ‘conduir’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. hidràulica Tub, canonada, canal, etc., per on circula un fluid.
  2. anatomia Estructura anatòmica tubular amb un pas relativament estret que serveix per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans. Conducte auditiu extern. Conducte biliar. Conducte lacrimal.
  3. per conducte figuradament Per mitjà, per informació, d’altres persones. Ho sé per bon conducte.

■ conducte

masculí hidràulica Tub, canonada, canal, etc, per on circula un fluid anatomia Estructura anatòmica tubular amb un pas relativament estret que serveix per a la circulació de fluids orgànics o per al trajecte de vasos i nervis a través dels òrgans Conducte auditiu extern Conducte biliar Conducte lacrimal per conducte figuradament Per mitjà, per informació, d’altres persones Ho sé per bon conducte
Informació complementària
Traducció