<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conferiment</title>
Body
-
masculí
- Acció de conferir;
- l’efecte.
Es mostren 88940 resultats
■
conferir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conferir</title>
Accessory
Etimologia: del ll. confērre, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
-
verb
-
transitiu
- Concedir, atribuir (alguna cosa) a algú en virtut de la pròpia autoritat. Conferir un càrrec, un premi, un dret.
- Comunicar a algú o alguna cosa (una qualitat). Els sagraments confereixen la gràcia. Aquests detalls confereixen dignitat al conjunt.
- transitiu Comparar (texts). Conferir dos manuscrits del mateix poema.
- intransitiu Conferenciar.
■
conferir
verb transitiu Concedir, atribuir alguna cosa a algú en virtut de la pròpia autoritat Conferir un càrrec, un premi, un dret Comunicar a algú o alguna cosa una qualitat Els sagraments confereixen la gràcia Aquests detalls confereixen dignitat al conjunt transitiu Comparar texts Conferir dos manuscrits del mateix poema intransitiu Conferenciar
conferva
<title type="display">conferva</title>
Body
femení botànica Antic gènere d’algues filamentoses que incloïa els actuals gèneres Tribonema (heteroconta), Cladophora, Chaetomorpha, etc. (algues verdes).
conferva
femení botànica Antic gènere d’algues filamentoses que incloïa els actuals gèneres Tribonema heteroconta, Cladophora , Chaetomorpha , etc algues verdes
■
confés
| confessa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confés</title>
Accessory
Etimologia: del ll. confessus, participi del ll. confitēri ‘confessar’ 1a font: 1272, CTort.
Body
-
adjectiu
- Que ha confessat el seu delicte. Acusat confés. Convicte però no confés.
- Dit del litigant que ha reconegut en la seva declaració fets que el poden perjudicar.
- masculí confessor 3.
■
confés
| confessa
adjectiu Que ha confessat el seu delicte Acusat confés Convicte però no confés Dit del litigant que ha reconegut en la seva declaració fets que el poden perjudicar masculí confessor 3
■
confessable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessable</title>
Accessory
Etimologia: de confessar
Body
adjectiu Que pot ésser confessat.
■
confessable
adjectiu Que pot ésser confessat
■
confessant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessant</title>
Accessory
Etimologia: de confessar
Body
adjectiu i masculí i femení Que confessa, especialment en judici.
■
confessant
adjectiu i masculí i femení Que confessa, especialment en judici
■
confessar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessar</title>
Accessory
Etimologia: del b. ll. confessare, der. de confessus, participi del ll. cl. confitēri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
- transitiu Reconèixer o declarar (un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets). Confessar un crim.
- pronominal El reu s’ha confessat culpable.
- transitiu i usat absolutament L’acusat ha confessat de seguida.
-
- transitiu Reconèixer o declarar (els pecats propis) voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució. Confessar un pecat.
- pronominal Confessar-se d’uns quants pecats.
- transitiu i usat absolutament Es moria i demanà per confessar.
-
- transitiu Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència. El capellà confessà el moribund.
- usat absolutament Un sacerdot que no confessa mai.
- transitiu figuradament Arrencar un secret (a algú).
- pronominal irònicament Parlar-se en veu baixa, explicar-se secrets. Aquests dos sempre es confessen.
- transitiu Declarar públicament, proclamar (les creences pròpies). Confessar la seva fe.
- confessar de ple (o de pla) Declarar (una cosa) sense amagar-ne res. A la fi va confessar de ple.
■
confessar
verb transitiu Reconèixer o declarar un acte, una idea, un sentiment, especialment secrets Confessar un crim pronominal El reu s’ha confessat culpable transitiu i usat absolutament L’acusat ha confessat de seguida transitiu Reconèixer o declarar els pecats propis voluntàriament a un sacerdot a fi de rebre l’absolució Confessar un pecat pronominal Confessar-se d’uns quants pecats transitiu i usat absolutament Es moria i demanà per confessar transitiu Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència El capellà confessà el moribund usat absolutament Un sacerdot que no confessa mai…
■
confessió
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessió</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_fes_si_ó
Etimologia: del ll. confessio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Etimologia: del ll. confessio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
femení
-
- Acció de confessar o de confessar-se;
- l’efecte.
- dret canònic Afirmació escrita o oral sobre algun fet davant el jutge eclesiàstic competent manifestada per alguna de les parts sobre la matèria del judici i contra si mateixa, tant espontàniament com pel fet que el jutge la interrogui.
- dret processal penal Declaració de l’inculpat en què reconeix la seva responsabilitat en el fet delictiu que li és imputat.
- confessió en judici dret processal civil Mitjà de prova consistent en la declaració d’alguna de les parts litigants, amb reconeixement o sense dels fets que la poden perjudicar.
-
cristianisme
- Sagrament de la penitència.
- Part del sagrament de la penitència consistent en la declaració dels propis pecats al sacerdot.
-
cristianisme
- Església. Les confessions cristianes.
- confessió de fe Síntesi escrita de la fe d’una Església, especialment protestant.
- literatura Forma literària autobiogràfica caracteritzada perquè l’autor exposa sobretot la pròpia intimitat, a diferència de les memòries.
- litúrgia i arqueologia Sepulcre d’un màrtir (confessor de la fe) damunt el qual hom ha construït un altar.
■
confessió
femení Acció de confessar o de confessar-se l’efecte dret canònic Afirmació escrita o oral sobre algun fet davant el jutge eclesiàstic competent manifestada per alguna de les parts sobre la matèria del judici i contra si mateixa, tant espontàniament com pel fet que el jutge la interrogui dret processal penal Declaració de l’inculpat en què reconeix la seva responsabilitat en el fet delictiu que li és imputat confessió en judici dret processal civil Mitjà de prova consistent en la declaració d’alguna de les parts litigants, amb reconeixement o sense dels fets que la poden perjudicar…
■
confessional
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessional</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_fes_si_o_nal
Etimologia: de confessió 1a font: 1512
Etimologia: de confessió 1a font: 1512
Body
-
adjectiu
- De confessió. Secret confessional.
- Relatiu o pertanyent a una confessió de fe.
■
confessional
adjectiu De confessió Secret confessional Relatiu o pertanyent a una confessió de fe
■
confessionalitat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">confessionalitat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: con_fes_si_o_na_li_tat
Etimologia: de confessional
Etimologia: de confessional
Body
-
femení
- Caràcter o qualitat de confessional.
- religió i ciències polítiques Adhesió pública i oficial a una confessió religiosa per part d’una institució o d’un estat.
■
confessionalitat
femení Caràcter o qualitat de confessional religió i ciències polítiques Adhesió pública i oficial a una confessió religiosa per part d’una institució o d’un estat