Es mostren 88940 resultats

■ consistència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistència</title>

Partició sil·làbica: con_sis_tèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. consistentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Allò en què consisteix una cosa.
    1. Solidesa, fermetat. Un terreny de poca consistència.
    2. figuradament És un home sense consistència.
  3. Coherència entre les parts d’una cosa.
    1. Grau de densitat, d’espessetat. La consistència d’un xarop.
    2. construcció Coherència entre les partícules que constitueixen una massa.
  5. lògica i matemàtiques Propietat d’una teoria no contradictòria, consistent.

■ consistència

femení Allò en què consisteix una cosa Solidesa, fermetat Un terreny de poca consistència figuradament És un home sense consistència Coherència entre les parts d’una cosa Grau de densitat, d’espessetat La consistència d’un xarop construcció Coherència entre les partícules que constitueixen una massa lògica i matemàtiques Propietat d’una teoria no contradictòria, consistent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistent</title>

Etimologia: del ll. consistens, -ntis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que consisteix. Els seus béns, consistents en vinyes i prats.
  2. Que té consistència; sòlid, ferm. Una substància més consistent que la cera.
  3. lògica i matemàtiques Dit d’una teoria no contradictòria.

■ consistent

adjectiu Que consisteix Els seus béns, consistents en vinyes i prats Que té consistència sòlid, ferm Una substància més consistent que la cera lògica i matemàtiques Dit d’una teoria no contradictòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistentment

■ consistentment

adverbi D’una manera consistent congruentment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistir</title>

Etimologia: del ll. consistĕre ‘col·locar-se, aturar-se, consistir’ (v. assistir) 1a font: 1653, DTo.
    verb intransitiu
  1. Tenir una cosa la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra. Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners.
  2. Ésser la causa d’una cosa. En què consisteix que ell no ve mai?

■ consistir

verb intransitiu Tenir una cosa la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners Ésser la causa d’una cosa En què consisteix que ell no ve mai
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consistori</title>

Etimologia: del ll. consistorium, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. història Consell que, a partir de Constantí, els emperadors romans reunien per tractar els afers més importants.
  2. catolicisme Consell solemne de cardenals i altres dignataris pontificis presidits pel papa.
  3. Ajuntament o consell municipal.
  4. literatura Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals i d’emetre’n el veredicte.

■ consistori

masculí història Consell que, a partir de Constantí, els emperadors romans reunien per tractar els afers més importants catolicisme Consell solemne de cardenals i altres dignataris pontificis presidits pel papa Ajuntament o consell municipal literatura Agrupament de set membres o mantenidors encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals i d’emetre’n el veredicte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistorial

■ consistorial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un consistori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consistorialment

■ consistorialment

adverbi Per decisió presa en un consistori
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consoci
| consòcia

■ consoci
| consòcia

masculí i femení Persona que és sòcia d’una mateixa societat ensems amb altres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consogre
| consogra

■ consogre
| consogra

masculí i femení Sogre o sogra d’un fill o una filla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consol</title>

Etimologia: de consolar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció de consolar o de consolar-se;
    2. l’efecte.
  2. Persona o cosa que consola. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora.
  3. tenir mal consol (d’algú) Rebre’n mals tractes.

■ consol

masculí Acció de consolar o de consolar-se l’efecte Persona o cosa que consola És un consol de veure que encara hi ha gent complidora tenir mal consol d’algú Rebre’n mals tractes
Informació complementària
Traducció