Es mostren 88939 resultats

■ consolessa

■ consolessa

femení dret Cònsol en desús Muller d’un cònsol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolidable

■ consolidable

adjectiu Que es pot consolidar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolidació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consolidació</title>

Partició sil·làbica: con_so_li_da_ci_ó
Etimologia: del ll. consolidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de consolidar o de consolidar-se;
    2. l’efecte.
  2. cirurgia Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar les propietats primitives a l’os.
  3. dret civil Forma d’extinció dels drets reals, especialment de les servituds, que consisteix a reunir en una mateixa persona drets que eren separats.
  4. economia Procés econòmic, subsegüent a una època de crisi, caracteritzat pel creixement rítmic de la producció i del consum i per l’equilibri en la balança de pagaments.
  5. geologia Incapacitat d’una formació geològica per a admetre un nou plegament sense canviar d’estil tectònic.
  6. obres públiques i pedologia Assentament natural d’un sòl per l’acció del seu propi pes i el de les construccions que suporta.

■ consolidació

femení Acció de consolidar o de consolidar-se l’efecte cirurgia Procés de guarició d’una fractura òssia amb tendència a retornar les propietats primitives a l’os dret civil Forma d’extinció dels drets reals, especialment de les servituds, que consisteix a reunir en una mateixa persona drets que eren separats economia Procés econòmic, subsegüent a una època de crisi, caracteritzat pel creixement rítmic de la producció i del consum i per l’equilibri en la balança de pagaments geologia Incapacitat d’una formació geològica per a admetre un nou plegament sense canviar d’estil tectònic obres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolidant

■ consolidant

adjectiu Que consolida Agent consolidant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolidar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consolidar</title>

Etimologia: del ll. consolidare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Fer més sòlida (alguna cosa). Consolidar un edifici.
    2. transitiu figuradament Consolidar una aliança.
    3. pronominal Consolidar-se en el poder.
    4. consolidar el deute públic especialment Convertir el deute públic de reemborsable en perpetu.
  2. transitiu Reunir les parts d’una cosa trencada. Consolidar una fractura.
  3. transitiu obsolet Cloure (una ferida).

■ consolidar

verb transitiu Fer més sòlida alguna cosa Consolidar un edifici transitiu figuradament Consolidar una aliança pronominal Consolidar-se en el poder consolidar el deute públic especialment Convertir el deute públic de reemborsable en perpetu transitiu Reunir les parts d’una cosa trencada Consolidar una fractura transitiu obsolet Cloure una ferida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolidatiu
| consolidativa

■ consolidatiu
| consolidativa

adjectiu Que té la virtut de consolidar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consolva

■ consolva

femení botànica Planta herbàcia de la família de les crassulàcies Sempervivum tectorum , amb nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes i de flors rosades o vermelles en inflorescència terminal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consomé

■ consomé

masculí plural consomés Brou que ha pres tot el suc de la vianda bullida per mitjà d’una cocció llarga i lenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consonància</title>

Partició sil·làbica: con_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. consonantia, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. música Qualitat d’un interval o d’un acord que produeix un efecte d’afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que el constitueixen.
  2. poètica Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica entre dos mots o més.
  3. figuradament
    1. Acord, harmonia. Entre les nostres idees no hi ha consonància.
    2. en consonància amb locució prepositiva D’acord amb. La seva manera de vestir no està en consonància amb la seva edat.

■ consonància

femení música Qualitat d’un interval o d’un acord que produeix un efecte d’afirmació i de repòs a causa de la fusió dels sons que el constitueixen poètica Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica entre dos mots o més figuradament Acord, harmonia Entre les nostres idees no hi ha consonància en consonància amb locució prepositiva D’acord amb La seva manera de vestir no està en consonància amb la seva edat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consonant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consonant</title>

Etimologia: del ll. consonans, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que forma consonància, que consona. Dos mots consonants.
  2. masculí Mot que consona amb un altre. Cercar un consonant de “poruc”.
  3. femení fonètica, fonologia
    1. Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
    2. Lletra que representa una consonant.

■ consonant

adjectiu Que forma consonància, que consona Dos mots consonants masculí Mot que consona amb un altre Cercar un consonant de “poruc” femení fonètica, fonologia Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques Lletra que representa una consonant
Traducció