Es mostren 88940 resultats

■ consorciar

■ consorciar

verb transitiu Unir en consorci pronominal Consorciar-se dues empreses
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consorciat
| consorciada

■ consorciat
| consorciada

adjectiu Que forma part d’un consorci Una finca consorciada per a la repoblació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ consort


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">consort</title>

Etimologia: del ll. consors, -rtis, íd. 1a font: 1460
    masculí i femení
  1. Company d’altri en la mateixa sort.
  2. dret civil Cònjuge.
  3. dret penal Persona que amb una altra és responsable d’un delicte.
  4. dret processal Cadascun dels qui litiguen junts i formen una sola part en el procés.
  5. dret aragonès i dret català Cadascun dels fills i els altres descendents a qui pertanyen els béns immobles heretats.

■ consort

masculí i femení Company d’altri en la mateixa sort dret civil Cònjuge dret penal Persona que amb una altra és responsable d’un delicte dret processal Cadascun dels qui litiguen junts i formen una sola part en el procés dret aragonès i dret català Cadascun dels fills i els altres descendents a qui pertanyen els béns immobles heretats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspecte

■ conspecte

masculí Esguard, acte de mirar Aspecte, manera de presentar-se alguna persona o cosa a la vista Presència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspicu
| conspícua

■ conspicu
| conspícua

adjectiu Que atreu l’atenció per la seva excellència eminent Una persona conspícua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspícuament

■ conspícuament

adverbi D’una manera conspícua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspicuïtat

■ conspicuïtat

femení Qualitat de conspicu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspiració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conspiració</title>

Partició sil·làbica: cons_pi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. conspiratio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de conspirar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Acord entre dues o més persones per a cometre un delicte.
  3. ciències polítiques Conjura o complot contra l’estat, un règim polític, un personatge polític o un organisme de poder.

■ conspiració

femení Acció de conspirar l’efecte dret penal Acord entre dues o més persones per a cometre un delicte ciències polítiques Conjura o complot contra l’estat, un règim polític, un personatge polític o un organisme de poder
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspirador
| conspiradora

■ conspirador
| conspiradora

masculí i femení Persona que conspira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ conspirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conspirar</title>

Etimologia: del ll. conspirare, íd. 1a font: 1696, Dlac.
    verb intransitiu
    1. Tendir a un fi comú. Tots conspiraven al bé comú.
    2. per extensió Tot conspira contra seu.
  2. Concertar-se secretament per cometre un delicte, per fer caure el govern establert o per aconseguir un altre objectiu. Conspiraven contra la monarquia.

■ conspirar

verb intransitiu Tendir a un fi comú Tots conspiraven al bé comú per extensió Tot conspira contra seu Concertar-se secretament per cometre un delicte, per fer caure el govern establert o per aconseguir un altre objectiu Conspiraven contra la monarquia
Informació complementària
Traducció