Es mostren 88940 resultats

■ coordinatògraf

■ coordinatògraf

masculí cartografia Instrument emprat en cartografia per a la referència automàtica de les coordenades geogràfiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

coordinatòmetre


<title type="display">coordinatòmetre</title>

Partició sil·làbica: co_or_di_na_tò_me_tre
masculí metrologia i tecnologia Aparell capaç de mesurar en una sola acció les tres coordenades cartesianes de qualsevol punt d’un sòlid respecte a uns eixos de referència.

coordinatòmetre

masculí metrologia i tecnologia Aparell capaç de mesurar en una sola acció les tres coordenades cartesianes de qualsevol punt d’un sòlid respecte a uns eixos de referència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coordinatori
| coordinatòria

■ coordinatori
| coordinatòria

adjectiu Coordinador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cop1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cop</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: kɔ́p
Etimologia: del cat. ant. colp1, íd. (v. colp1) 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Encontre violent, brusc, d’un cos contra un altre. Em vaig donar un cop al braç. Has sentit quin cop de porta?
    2. tancar de cop Tancar fort (una porta), cloent-la sense emprar la clau.
    1. Acció brusca d’una arma o d’un objecte emprat com a arma contra un cos. Va rebre un cop al cap. Donar un cop de puny. Fer entrar un tascó a cops de martell. Errar el cop. Parar el cop.
    2. figuradament Infortuni, desgràcia, que afecta greument. Aquesta mort ha estat un cop per a ell.
    3. figuradament Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament. Allò de presentar-s’hi fou un cop genial.
    4. figuradament i col·loquialment Robatori, atracament d’una certa envergadura preparat prèviament. Els lladres van preparar el cop meticulosament.
    5. a cop calent figuradament En els primers moments després d’un fet, abans que els qui n’han sofert les conseqüències reaccionin.
    6. a cop de locució prepositiva Expressió que indica la insistència, l’abundor, dels mitjans emprats; mitjançant. A cop de diners té tot el que vol.
    7. a cops locució adverbial Amb cops, donant cops. Fer entrar un tascó a cops de martell.
    8. a cops d’escombra locució adverbial figuradament i col·loquialment Amb desconsideració. Tracta les coses a cops d’escombra.
    9. caure (una cosa, a algú) com un cop de puny al ventre figuradament i col·loquialment Desplaure-li o disgustar-lo molt.
    10. cop baix En boxa i en lluita, cop donat més avall del límit establert.
    11. cop de Expressió que denota una acció reiterada. Ell cop de demanar-ho, però no ho aconseguirà pas.
    12. cop d’efecte Impressió forta, admiració, que provoca algú o alguna cosa.
    13. cop de gràcia Cop que acaba de matar el qui està greument ferit.
    14. cop de gràcia figuradament Allò que és decisiu, definitiu, per a aconseguir un resultat.
    15. cop sec Cop fort donat sobtadament.
    16. de cop (o de cop i volta, o de cop sobte) Sense pensar-s’hi; bruscament.
    17. de cop descuit De copdescuit, d’improvís.
    18. donar el cop figuradament Fer cop.
    19. ésser com un cop de puny (o ésser un cop de puny) Ésser, una cosa, molt petita. Tenim un pis que és com un cop de puny.
    20. fer cop figuradament Causar algú, en aparèixer o en actuar d’una manera determinada, un gran efecte; fer impressió.
  3. Senyal produït en un cos pel contacte brusc d’un altre cos. Té la cama plena de cops per culpa de la caiguda. Unes pomes plenes de cops.
    1. Acció sobtada exercida per un element natural. Cop de vent. Cop de pluja.
    2. cop de calor patologia Síndrome produïda per un augment patològic de la temperatura corporal amb fallida dels mecanismes termoreguladors, que s’esdevé en individus exposats a una calor ambiental excessiva o que fan exercicis físics intensos.
    3. cop de mar Onada grossa que romp amb violència.
    4. cop de sol Insolació.
    1. Cadascun dels moviments repetits, o conjunt d’aquests moviments, que hom fa o que hom imprimeix a instruments, màquines, etc., en fer-los funcionar, per dur a terme una operació breu, ràpida. Donar un cop de planxa a un vestit. Amb un cop de cotxe hi ets. Un cop de llima, de pinzell, de raspall.
    2. cop de cap figuradament Resolució brusca, irreflexiva. No sé per què ho va fer, devia ésser un cop de cap.
    3. cop de geni figuradament Reacció violenta i sobtada.
    4. cop de mà figuradament Ajut, treball que hom fa circumstancialment per ajudar un altre.
    5. cop de mà tàctica Acció de curta durada efectuada per sorpresa i amb audàcia.
    6. cop de pantalla informàtica Acció de treure per pantalla i, especialment, imatge treta per pantalla.
    7. cop d’estat Tècnica d’accés al poder polític per part d’un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses.
    8. cop de teatre figuradament Acció, resolució, d’efecte, inesperada.
    9. cop de telèfon Telefonada.
    10. cop d’ull figuradament Esguard ràpid.
    11. fer un cop de cap figuradament Prendre una determinació.
    12. tenir cop d’ull figuradament Veure-hi just, discernir amb promptitud.
    13. tenir cops amagats figuradament i col·loquialment Tenir reaccions, sortides, sorpreses, inesperades.
  6. esports
    1. En alguns esports, acció de copejar la pilota, la bola o el volant, amb la raqueta, l’estic, el bastó o la pala;
    2. l’efecte.
    3. cop franc En alguns esports de conjunt, càstig imposat a un equip a causa d’una infracció.
    1. Vegada. He estat dos cops a casa seva.
    2. un cop [seguit de participi] Així que, tot seguit que. Un cop enllestit, vindrem.
  8. indústria tèxtil
    1. Bobina que hom empra directament com a bitlla en l’operació de teixir.
    2. cop de les taules En l’operació del tissatge, cop que rep cadascuna de les passades de trama en ésser pressionada per la pua fins a ocupar el lloc corresponent.



    9. Vegeu també:
    cop2

■ cop1

masculí Encontre violent, brusc, d’un cos contra un altre Em vaig donar un cop al braç Has sentit quin cop de porta tancar de cop Tancar fort una porta, cloent-la sense emprar la clau Acció brusca d’una arma o d’un objecte emprat com a arma contra un cos Va rebre un cop al cap Donar un cop de puny Fer entrar un tascó a cops de martell Errar el cop Parar el cop figuradament Infortuni, desgràcia, que afecta greument Aquesta mort ha estat un cop per a ell figuradament Acció notable, que causa admiració o impressiona profundament Allò de presentar-s’hi fou un cop genial figuradament i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cop2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cop</title><lbl type="homograph">2</lbl>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cóp]

Pronúncia: kóp
Etimologia: probablement del gr. kólpos ‘clot de la falda, sina’; en l’accepció de ‘objecte prominent (vegetal o topogràfic)’, pot ser una masculinització de copa 1a font: 1324
    masculí
    1. antigament Copa gran o pica.
    2. metrologia Antiga mesura de capacitat per als àrids, dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera.
    3. cop fruiter metrologia Antiga mesura per a fruita de clofolla (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.).
    4. dret dels cops Del segle XII al XIX, impost de mesuratge cobrat a Barcelona sobre el blat i tota mena de gra i de farina que hom entrava a la ciutat.
  2. borralló 2.
  3. armament Copa.
  4. botànica
    1. Cor del cabdell de les cols.
    2. Part superior del tronc d’un arbre, de la qual arrenquen les branques.
  5. pesca Part de la majoria dels arts d’encerclament i d’arrossegament, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura.
  6. indústria tèxtil Floc de qualsevol fibra tèxtil ja neta i pentinada que antigament era posat a la filosa per filar-lo.



    7. Vegeu també:
    cop1

■ cop2

masculí antigament Copa gran o pica metrologia Antiga mesura de capacitat per als àrids, dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera cop fruiter metrologia Antiga mesura per a fruita de clofolla avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc dret dels cops Del segle XII al XIX, impost de mesuratge cobrat a Barcelona sobre el blat i tota mena de gra i de farina que hom entrava a la ciutat borralló 2 armament Copa botànica Cor del cabdell de les cols Part superior del tronc d’un arbre, de la qual arrenquen les branques pesca Part de la majoria dels arts d’encerclament i d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">copa</title>

Etimologia: del ll. vg. cŭppa, íd. 1a font: 949
    femení
    1. Vas de beure, generalment de forma acampanada, sostingut per un peu. Una copa de cristall.
    2. Líquid que cap en una copa. Beure una copa de vi.
    3. esports Trofeu en forma de copa ornamental, generalment d’argent, que hom sol atorgar al vencedor en una competició esportiva.
    4. per extensió Competició que té una copa com a trofeu.
    5. anar de copes Sortir, generalment a la nit i amb altra gent, per prendre copes i divertir-se.
    6. fer la copa Beure una copa o un got de vi, de licor, etc.
  2. per analogia
    1. Part del capell en què entra el cap. Un barret de copa alta.
    2. Braser de figura de copa, amb nanses, de coure, llautó, terrissa, etc.
    3. Platet de balança.
    4. indumentària Cadascuna de les dues parts buides i de forma còncava d’uns sostenidors, destinada a cobrir els pits i a sostenir-los.
  3. anatomia Cassoleta, ròtula.
  4. armament
    1. Genollera.
    2. Part central, hemisfèrica, de l’escut de guerra o broquer.
  5. botànica Capçada.
  6. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de copa que duen gravades.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  7. copa de Neptú zoologia Esponja de la classe de les demosponges (Poterion neptuni), de grans dimensions, en forma de copa o de calze.

■ copa

femení Vas de beure, generalment de forma acampanada, sostingut per un peu Una copa de cristall Líquid que cap en una copa Beure una copa de vi esports Trofeu en forma de copa ornamental, generalment d’argent, que hom sol atorgar al vencedor en una competició esportiva per extensió Competició que té una copa com a trofeu anar de copes Sortir, generalment a la nit i amb altra gent, per prendre copes i divertir-se fer la copa Beure una copa o un got de vi, de licor, etc per analogia Part del capell en què entra el cap Un barret de copa alta Braser de figura de copa, amb nanses, de coure, llautó…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copada1

■ copada1

femení fusteria Motllura de secció còncava de semicercle o de quadrant de cercle Plana de fuster que té la superfície inferior i el tall en forma convexa i serveix per a fer les motllures còncaves de secció semicircular o de quadrant de cercle Vegeu també copada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copada2

■ copada2

femení Fet d’aconseguir tots els llocs en una elecció, una competició, etc Vegeu també copada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

copador


<title type="display">copador</title>

Etimologia: de cop1
masculí oficis manuals Maça de fusta o martell de cap arrodonit que serveix per a corbar planxes de ferro, de coure, etc., emprat especialment per a adaptar una peça còncava a una altra peça metàl·lica.

copador

masculí oficis manuals Maça de fusta o martell de cap arrodonit que serveix per a corbar planxes de ferro, de coure, etc, emprat especialment per a adaptar una peça còncava a una altra peça metàllica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ copagorja

■ copagorja

femení antigament armament Daga
Traducció