Es mostren 88939 resultats

■ cor2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. chorus ‘dansa en rotllo, cor de tragèdia’, i aquest, del gr. khóros, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. teatre
    1. En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa.
    2. Fragment que canta o recita el cor. Traduir un cor de Sòfocles.
    3. per extensió Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament.
  2. música
    1. Conjunt de músics que canten simultàniament.
    2. Societat coral.
    3. Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones.
    4. Grup d’instruments que col·laboren en l’execució d’una obra musical.
    5. a (o en) cor locució adverbial Cantant o sonant al mateix temps.
  3. cristianisme
    1. Conjunt de clergues, de religiosos o de monges que canten junts l’ofici.
    2. Cadascuna de les dues bandes en què es divideix la comunitat per cantar o recitar les hores canòniques alternativament.
    3. llibre de cor Llibre litúrgic de gran format, manuscrit o imprès, que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
  4. arquitectura Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.



    5. Vegeu també:
    cor1

■ cor2

masculí teatre En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica narrativa Fragment que canta o recita el cor Traduir un cor de Sòfocles per extensió Conjunt de persones que dansen o es mouen rítmicament música Conjunt de músics que canten simultàniament Societat coral Composició musical destinada a ésser cantada per un grup de persones Grup d’instruments que collaboren en l’execució d’una obra musical a o en cor locució adverbial Cantant o sonant al mateix temps cristianisme Conjunt de clergues, de religiosos o de monges que canten junts l’ofici Cadascuna de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor-

■ cor-

variant de con- davant de r en alguns casos Prefix, del llatí cum , que significa ‘ensems amb’, ‘en comú’ Ex correlacionar, corrompre, corroborar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor-robat
| cor-robada

■ cor-robat
| cor-robada

adjectiu Dit d’aquell a qui algú o alguna cosa ha robat o conquistat el cor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cor-rodat

■ cor-rodat

masculí fusteria Defecte que presenten les fustes que manifesten en alguna part l’esqueixament de les capes o les anelles anuals de llur tronc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cora1

■ cora1

femení història Circumscripció administrativa d’al-Àndalus sota la dependència d’un governador o valí creada per l’administració islàmica com a continuadora de la província o ducat visigòtic Vegeu també cora 3 cora 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cora2

cora2

femení botànica Gènere de líquens del grup dels basidiolíquens Cora sp , de tallus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats i entapissats per l’himeni, llis, a la cara inferior Vegeu també cora 3 cora 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

cora3

cora3

femení art Estàtua grega d’època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura femenina Vegeu també cora 1 cora 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coràcids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coràcids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells tropicals o subtropicals de l’ordre dels coraciformes, de plomatge blavós i de règim insectívor que habiten en àrees obertes, boscs, parcs i jardins a l’Àfrica, el sud d’Euràsia i Austràlia.
  2. singular Ocell de la família dels coràcids.

■ coràcids

masculí ornitologia plural Família d’ocells tropicals o subtropicals de l’ordre dels coraciformes, de plomatge blavós i de règim insectívor que habiten en àrees obertes, boscs, parcs i jardins a l’Àfrica, el sud d’Euràsia i Austràlia singular Ocell de la família dels coràcids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coraciformes

■ coraciformes

masculí ornitologia plural Ordre molt heterogeni d’ocells grimpadors de bec llarg i fort i de plomatge generalment escàs, dur i de colors vistosos singular Ocell de l’ordre dels coraciformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coracoidal

■ coracoidal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’apòfisi coracoide