<title type="display">corbinenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Corbins (Segrià).
Es mostren 88940 resultats
■
corc
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corc</title>
Accessory
Etimologia: de corcar 1a font: 1575, DPou.
Body
-
masculí
-
entomologia
- Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenten, com el corc del pa (Stegobium paniceum), el corc de la fusta o rellotge de la mort (Anobius punctatus), el corc gros del gra (Tenebriodes mauritanicus), el corc de la vinya (Synoxylon sexdentatum), el corc dental del gra (Oryzaephilus surinamensis), el corc del llegum (Bruchus pisorum), anomenat també jaumet, el corc del blat (Calandra granaria), el corc de l’arròs (Calandra oryzae), el corc de la pomera (Anthonomus grandis), el corc de l’olivera (Phlocohibus scarabeoides) i el corc de l’om (Scalytus sulcifrons).
- Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el corc dels troncs (Cossus cossus), i els tortrícids corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) i corc del raïm (Lobesia botrana).
- corc de la fruita Qualsevol larva que viu en la fruita.
- corc marí broma3.
- patologia Càries d’un os o d’una dent.
- figuradament Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc., d’algú.
■
corc
masculí entomologia Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenten, com el corc del pa Stegobium paniceum , el corc de la fusta o rellotge de la mort Anobius punctatus , el corc gros del gra Tenebriodes mauritanicus , el corc de la vinya Synoxylon sexdentatum , el corc dental del gra Oryzaephilus surinamensis , el corc del llegum Bruchus pisorum , anomenat també jaumet , el corc del blat Calandra granaria , el corc de l’arròs Calandra oryzae , el corc de la pomera Anthonomus grandis ,…
■
corcadura
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcadura</title>
Accessory
Etimologia: de corcar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
-
femení
- Pols que fa el corc.
- Part corcada d’un objecte.
■
corcadura
femení Pols que fa el corc Part corcada d’un objecte
corçanenc
| corçanenca
<title type="display">corçanenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Corçà (Baix Empordà).
corçanenc
| corçanenca
adjectiu i masculí i femení De Corçà Baix Empordà
■
corcar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcar</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert (com corcó o corc, que sembla der. del primer o del segon), podria ser preromà, relacionat potser amb el ll. corgus, nom d’un animal minúscul 1a font: s. XIII
Body
-
verb
- transitiu Rosegar el corc (la fusta, els grans, etc.). Els tèrmits han corcat l’armari de fusta.
-
pronominal
- Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, l’arròs.
- odontologia Cariar-se. Se’m corca un queixal. Una dent corcada.
■
corcar
verb transitiu Rosegar el corc la fusta, els grans, etc Els tèrmits han corcat l’armari de fusta pronominal Ésser rosegat pel corc Corcar-se la fusta, l’arròs odontologia Cariar-se Se’m corca un queixal Una dent corcada
■
corcat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcat</title>
Accessory
Etimologia: de corcar 1a font: s. XIII
Body
-
masculí
- Resultat de l’acció del corc.
- Part corcada d’una cosa.
■
corcat
masculí Resultat de l’acció del corc Part corcada d’una cosa
■
corcó
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcó</title>
Accessory
Etimologia: de corcar 1a font: 1399
Body
-
masculí
- Corc.
-
per analogia
- Treballar com un corcó.
- ésser un corcó de treball Ésser incansable en el treball.
-
figuradament
- Rosec.
- Persona insistent, porfidiosa.
■
corcó
masculí Corc per analogia Treballar com un corcó ésser un corcó de treball Ésser incansable en el treball figuradament Rosec Persona insistent, porfidiosa
■
corcoll
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcoll</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, sembla resultat d’un encreuament entre corc o corcó i l’aragonès gorgollo ‘insecte coleòpter’ (cast. gorgojo) o també el cat. capoll (de la baldufa)
Body
-
masculí
- capoll 2 1. Ballar de corcoll una baldufa.
-
per analogia
- anar (o caure) de corcoll Caure (algú).
- anar de corcoll figuradament Decaure (algú o alguna cosa), esfondrar-se.
■
corcoll
masculí capoll 2 1 Ballar de corcoll una baldufa per analogia anar o caure de corcoll Caure algú anar de corcoll figuradament Decaure algú o alguna cosa, esfondrar-se
■
corcollana
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcollana</title>
Accessory
Etimologia: probable encreuament de curculla ‘petxina’ i porcellana ‘cuc’
Body
femení Papaorelles.
■
corcollana
femení Papaorelles
■
corcorcar-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcorcar-se</title>
Accessory
Etimologia: de cor1 i corcar-se
Body
verb
pronominal Consumir-se de neguit, d’angúnia.
■
corcorcar-se
verb pronominal Consumir-se de neguit, d’angúnia