Es mostren 88951 resultats

corberenc
| corberenca


<title type="display">corberenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Corbera d’Ebre (Terra Alta), de Corbera de les Cabanes (Rosselló), de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) o de Corbera del Castell (Rosselló).

corberenc
| corberenca

adjectiu i masculí i femení De Corbera d’Ebre Terra Alta, de Corbera de les Cabanes Rosselló, de Corbera de Llobregat Baix Llobregat o de Corbera del Castell Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbesa

■ corbesa

femení Qualitat de corb 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbet

■ corbet

masculí Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corbeta</title>

Etimologia: del fr. corvette, íd., d’origen incert, possiblement germ., emparentat amb el baix al. mitjà Korf i el neerl. mitjà korver, noms de vaixells
    femení
  1. nàutica Bricbarca.
  2. marina de guerra Vaixell molt lleuger, més petit que la fragata, dissenyat especialment per a la lluita antisubmarina i proveït d’armament similar al de la fragata i el destructor.

■ corbeta

femení nàutica Bricbarca marina de guerra Vaixell molt lleuger, més petit que la fragata, dissenyat especialment per a la lluita antisubmarina i proveït d’armament similar al de la fragata i el destructor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbina

■ corbina

femení ictiologia Peix perciforme de la família dels esciènids Johnius regius Sciaena aquila , de color grisenc, amb el dors més fosc i el ventre argentat, anomenat també reig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corbinenc
| corbinenca

corbinenc
| corbinenca

adjectiu i masculí i femení De Corbins Segrià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corc</title>

Etimologia: de corcar 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. entomologia
    1. Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenten, com el corc del pa (Stegobium paniceum), el corc de la fusta o rellotge de la mort (Anobius punctatus), el corc gros del gra (Tenebriodes mauritanicus), el corc de la vinya (Synoxylon sexdentatum), el corc dental del gra (Oryzaephilus surinamensis), el corc del llegum (Bruchus pisorum), anomenat també jaumet, el corc del blat (Calandra granaria), el corc de l’arròs (Calandra oryzae), el corc de la pomera (Anthonomus grandis), el corc de l’olivera (Phlocohibus scarabeoides) i el corc de l’om (Scalytus sulcifrons).
    2. Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el corc dels troncs (Cossus cossus), i els tortrícids corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella) i corc del raïm (Lobesia botrana).
    3. corc de la fruita Qualsevol larva que viu en la fruita.
  2. corc marí broma3.
  3. patologia Càries d’un os o d’una dent.
  4. figuradament Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc., d’algú.

■ corc

masculí entomologia Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals, dels quals s’alimenten, com el corc del pa Stegobium paniceum , el corc de la fusta o rellotge de la mort Anobius punctatus , el corc gros del gra Tenebriodes mauritanicus , el corc de la vinya Synoxylon sexdentatum , el corc dental del gra Oryzaephilus surinamensis , el corc del llegum Bruchus pisorum , anomenat també jaumet , el corc del blat Calandra granaria , el corc de l’arròs Calandra oryzae , el corc de la pomera Anthonomus grandis ,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corcadura

■ corcadura

femení Pols que fa el corc Part corcada d’un objecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corçanenc
| corçanenca

corçanenc
| corçanenca

adjectiu i masculí i femení De Corçà Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corcar</title>

Etimologia: d’origen incert (com corcó o corc, que sembla der. del primer o del segon), podria ser preromà, relacionat potser amb el ll. corgus, nom d’un animal minúscul 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Rosegar el corc (la fusta, els grans, etc.). Els tèrmits han corcat l’armari de fusta.
  2. pronominal
    1. Ésser rosegat pel corc. Corcar-se la fusta, l’arròs.
    2. odontologia Cariar-se. Se’m corca un queixal. Una dent corcada.

■ corcar

verb transitiu Rosegar el corc la fusta, els grans, etc Els tèrmits han corcat l’armari de fusta pronominal Ésser rosegat pel corc Corcar-se la fusta, l’arròs odontologia Cariar-se Se’m corca un queixal Una dent corcada
Informació complementària
Traducció