Es mostren 88939 resultats

■ cordal

■ cordal

masculí música Peça del violí on van fixades les cordes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordam

■ cordam

masculí Conjunt de cordes especialment nàutica Conjunt de caps o cordes d’una nau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordar</title>

Etimologia: de corda 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc. Corda-li el sobretot.
    2. pronominal Cordar-se els pantalons, l’armilla.
    3. transitiu Fer passar el botó pel trau, el gafet per la baga, etc. Cordar els botons, els gafets.
  2. transitiu Torçar cànem, cotó, etc., formant corda. Cordar la boga per a fer un seient.
  3. transitiu
    1. Posar les cordes a certs instruments. Cordar una raqueta.
    2. Embogar. Cordar una cadira.

■ cordar

verb transitiu Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc Corda-li el sobretot pronominal Cordar-se els pantalons, l’armilla transitiu Fer passar el botó pel trau, el gafet per la baga, etc Cordar els botons, els gafets transitiu Torçar cànem, cotó, etc, formant corda Cordar la boga per a fer un seient transitiu Posar les cordes a certs instruments Cordar una raqueta Embogar Cordar una cadira
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordarials


<title type="display">cordarials</title>

Partició sil·làbica: cor_da_ri_als
    femení botànica
  1. plural Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, d’aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada.
  2. singular Alga de l’ordre de les cordarials.

cordarials

femení botànica plural Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, d’aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada singular Alga de l’ordre de les cordarials
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordat1
| cordada

■ cordat1
| cordada

adjectiu Cordiforme Vegeu també cordat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordat2
| cordada

■ cordat2
| cordada

adjectiu heràldica Dit d’un arc o d’un instrument musical amb les cordes d’un esmalt diferent Vegeu també cordat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordatge

■ cordatge

masculí Conjunt de cordes de certs instruments El cordatge d’una raqueta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordats


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordats</title>

    masculí zoologia
  1. plural Grup d’animals de simetria bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments: urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes.
  2. singular Animal pertanyent al grup dels cordats.

■ cordats

masculí zoologia plural Grup d’animals de simetria bilateral amb un sol cordó nerviós dorsal tubular i fissures branquials a la faringe, dividits en tres embrancaments urocordats o tunicats, cefalocordats i vertebrats o craniotes singular Animal pertanyent al grup dels cordats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordejar

■ cordejar

verb transitiu nàutica Sirgar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordell

■ cordell

masculí dialectal Cordill
Traducció