Es mostren 88951 resultats

■ cordabotes

■ cordabotes

masculí Tija metàllica, amb l’un cap doblegat a tall d’empunyadura i l’altre terminat en ganxo, que facilita l’operació de cordar les botes fent passar els botons pels traus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordada</title>

Etimologia: de corda
    femení
  1. Cop donat amb una corda.
    1. Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda.
    2. especialment Conjunt de roba estesa penjada en una corda.
    1. Conjunt d’animals lligats a una corda.
    2. Conjunt de persones lligades a una corda per tal d’obligar-les a un treball o impedir-los la fugida.
    3. Mena de traca.
    4. excursionisme Grup d’alpinistes units a una mateixa corda a fi de progressar en terreny difícil.

■ cordada

femení Cop donat amb una corda Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda especialment Conjunt de roba estesa penjada en una corda Conjunt d’animals lligats a una corda Conjunt de persones lligades a una corda per tal d’obligar-les a un treball o impedir-los la fugida Mena de traca excursionisme Grup d’alpinistes units a una mateixa corda a fi de progressar en terreny difícil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordaïtàcies


<title type="display">cordaïtàcies</title>

Partició sil·làbica: cor_da_ï_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de cordaïtòpsids que comprèn el gènere cordaïtes.
  2. singular Planta de la família de les cordaïtàcies.

cordaïtàcies

femení botànica plural Família de cordaïtòpsids que comprèn el gènere cordaïtes singular Planta de la família de les cordaïtàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordaïtates

cordaïtates

femení plural paleobotànica cordaïtòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordaïtes

■ cordaïtes

masculí paleobotànica Gènere de plantes arbòries de la classe dels cordaïtòpsids Cordaites sp , que visqueren al final de l’era primària, amb les flors disposades en inflorescències axillars amentoides
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordaïtòpsids


<title type="display">cordaïtòpsids</title>

Partició sil·làbica: cor_da_ï_tòp_sids
    masculí paleobotànica
  1. plural Classe de gimnospermes del carbonífer i el permià, de fulles linears o lanceolades i de flors disposades en inflorescències axil·lars amentoides i unisexuals.
  2. singular Planta de la classe dels cordaïtòpsids.

cordaïtòpsids

masculí paleobotànica plural Classe de gimnospermes del carbonífer i el permià, de fulles linears o lanceolades i de flors disposades en inflorescències axillars amentoides i unisexuals singular Planta de la classe dels cordaïtòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordal

■ cordal

masculí música Peça del violí on van fixades les cordes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordam

■ cordam

masculí Conjunt de cordes especialment nàutica Conjunt de caps o cordes d’una nau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cordar</title>

Etimologia: de corda 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc. Corda-li el sobretot.
    2. pronominal Cordar-se els pantalons, l’armilla.
    3. transitiu Fer passar el botó pel trau, el gafet per la baga, etc. Cordar els botons, els gafets.
  2. transitiu Torçar cànem, cotó, etc., formant corda. Cordar la boga per a fer un seient.
  3. transitiu
    1. Posar les cordes a certs instruments. Cordar una raqueta.
    2. Embogar. Cordar una cadira.

■ cordar

verb transitiu Cloure l’obertura d’una peça de vestir fent passar els botons pels traus, els gafets per les bagues, etc Corda-li el sobretot pronominal Cordar-se els pantalons, l’armilla transitiu Fer passar el botó pel trau, el gafet per la baga, etc Cordar els botons, els gafets transitiu Torçar cànem, cotó, etc, formant corda Cordar la boga per a fer un seient transitiu Posar les cordes a certs instruments Cordar una raqueta Embogar Cordar una cadira
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cordarials


<title type="display">cordarials</title>

Partició sil·làbica: cor_da_ri_als
    femení botànica
  1. plural Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, d’aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada.
  2. singular Alga de l’ordre de les cordarials.

cordarials

femení botànica plural Ordre d’algues brunes de la subclasse de les feosporades, d’aparell vegetatiu en forma de disc, coixí hemisfèric o fronda simple o ramificada singular Alga de l’ordre de les cordarials