Es mostren 88940 resultats

advertiment

advertiment

advertir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">advertir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. advertere, íd. 1a font: s. XV, Curial
Body
    verb transitiu
  1. Avisar, assabentar (algú) d’alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria.
  2. Fer saber a algú (alguna cosa), dir-la-hi. Li vaig advertir el perill que corria.
  3. Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d’alguna cosa), notar. No ha advertit les belleses del paisatge.
  4. Amonestar, aconsellar amb amenaça, per corregir. T’havia advertit que no ho fessis.

advertir

advindre

advindre

Informació complementària

advocacia

advocacia

advocació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">advocació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ad_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. advocatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció d’advocar;
    2. l’efecte.
  1. cristianisme
    1. Títol donat a un temple, a una capella, a un altar, a una imatge, etc., pel fet d’ésser dedicat a Jesucrist, a la Mare de Déu, a un sant.
    2. Títol afegit al nom de Jesucrist, al de la Mare de Déu o al d’un sant que posa en relleu alguna prerrogativa seva o alguna circumstància important o indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.

advocació

advocadesc
| advocadesca

advocadesc
| advocadesca

advocadessa

advocadessa

advocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">advocar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. advocare ‘cridar cap a si’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb intransitiu
  1. Parlar en favor d’algú o d’alguna cosa. El seu amic va advocar per la seva innocència.
  2. dret
    1. Defensar verbalment o per escrit interessos públics o privats, especialment davant els tribunals de justícia.
    2. Acció per la qual un tribunal o un òrgan atreu per a ell la competència de conèixer i resoldre una causa o un afer que inicialment corresponia a un d’inferior.

advocar

advocat
| advocada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">advocat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. advocatus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí i femení
  1. dret
    1. Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
    2. advocat defensor Advocat que defensa un litigant, especialment en un procés penal.
    3. advocat de la ciutat (o de la universitat) història Als Països Catalans, jurista que s’encarregava de la defensa dels interessos d’una corporació municipal i de la protecció dels seus privilegis.
    4. advocat del diable catolicisme Nom popular del fiscal promotor de la fe en les causes de canonització.
    5. advocat del diable figuradament Defensor d’una mala causa.
    6. advocat de l’estat Llicenciat en dret que ingressa per oposició en un cos especial de l’administració pública i que té com a missió d’assessorar els diversos òrgans centrals i provincials d’aquesta, la defensa de l’estat en els processos judicials i també tenir cura de la liquidació d’alguns tributs.
    7. advocat del general (o de la generalitat) història Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya des de les corts del 1413.
    8. advocat dels pobres història Advocat que assegurava gratuïtament la defensa de les persones que no podien pagar honoraris.
    9. advocat d’ofici Advocat designat per un jutge o per un tribunal per a defensar el litigant que ha estat declarat legalment pobre, o bé el que ha de sol·licitar aquesta declaració judicial i el que, pel fet d’haver estat iniciat un procés contra seu, ha de designar advocat que el defensi i no ho fa voluntàriament.
    10. advocat fiscal història Fiscal d’algunes cúries episcopals i de determinats organismes de la corona catalanoaragonesa (consell d’Aragó, audiència de Mallorca, generalitat de Catalunya, etc.).
  2. figuradament
    1. Persona que parla en defensa d’altri, defensor, intercessor.
    2. especialment catolicisme Dit de la Mare de Déu i, per extensió, de determinats sants a qui la devoció popular atribueix poder damunt determinades necessitats.

advocat
| advocada

aecià
| aeciana

aecià
| aeciana