Es mostren 88951 resultats

correccionalisme


<title type="display">correccionalisme</title>

Partició sil·làbica: cor_rec_ci_o_na_lis_me
masculí dret penal Doctrina i sistema penitenciaris que pretenen la correcció i la readaptació del delinqüent a través de l’educació social que hom duu a terme en establiments especials.

correccionalisme

masculí dret penal Doctrina i sistema penitenciaris que pretenen la correcció i la readaptació del delinqüent a través de l’educació social que hom duu a terme en establiments especials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correccionalment

■ correccionalment

adverbi Amb pena o procediment correccionals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcorrents

■ correcorrents

Mot emprat en l’expressió a correcorrents locució adverbial Corrents, a correcuita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correctament

■ correctament

adverbi D’una manera correcta Parlar correctament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcte
| correcta

■ correcte
| correcta

adjectiu Que no se separa de les regles, lliure d’errors o de defectes Un text correcte La seva conducta no fou gaire correcta Un escriptor correcte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

correctesa


<title type="display">correctesa</title>

Etimologia: de correcte
femení informàtica Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments.

correctesa

femení informàtica Absència d’errors o de defectes, especialment dels que poden tenir conseqüències negatives en l’execució de programes o de procediments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correctiu
| correctiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correctiu</title>

Partició sil·làbica: cor_rec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. correctus, -a, -um, participi de corrigĕre ‘corregir’ 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu i masculí Que té la virtut de corregir. Una substància correctiva. Cal imposar-li un correctiu.
    2. adjectiu oficis manuals Dit del líquid, del paper, del llapis, etc., que s’utilitza per a tapar errors d’escriptura i que permet d’escriure-hi al damunt.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Producte que hom afegeix a un medicament per tal de millorar-ne o dissimular-ne alguna de les característiques organolèptiques.

■ correctiu
| correctiva

adjectiu i masculí Que té la virtut de corregir Una substància correctiva Cal imposar-li un correctiu adjectiu oficis manuals Dit del líquid, del paper, del llapis, etc, que s’utilitza per a tapar errors d’escriptura i que permet d’escriure-hi al damunt adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Producte que hom afegeix a un medicament per tal de millorar-ne o dissimular-ne alguna de les característiques organolèptiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrector
| correctora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrector</title>

Etimologia: del ll. corrector, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que corregeix.
    2. Persona que es dedica professionalment a la correcció. Corrector d’estil. Corrector de proves.
    3. catolicisme Superior d’un convent de l’orde dels mínims.
  2. masculí automàtica, automació Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control retroactiu per tal de compensar-ne la inestabilitat o millorar-ne el transitori; és anomenat també regulador, controlador o equalitzador.
  3. masculí electrònica Circuit destinat a modificar la corba de resposta d’un aparell o un dispositiu en funció de la freqüència.
  4. masculí oficis manuals Pinzell, llapis, etc., correctius. Corrector líquid.

■ corrector
| correctora

masculí i femení Persona que corregeix Persona que es dedica professionalment a la correcció Corrector d’estil Corrector de proves catolicisme Superior d’un convent de l’orde dels mínims masculí automàtica, automació Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control retroactiu per tal de compensar-ne la inestabilitat o millorar-ne el transitori és anomenat també regulador, controlador o equalitzador masculí electrònica Circuit destinat a modificar la corba de resposta d’un aparell o un dispositiu en funció de la freqüència masculí oficis manuals Pinzell, llapis, etc, correctius Corrector…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcuita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correcuita</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia corre-cuita]

Partició sil·làbica: cor_re_cui_ta
Etimologia: de corre (imperatiu) i cuita (imperatiu) 1a font: 1803, DEst.
Mot emprat en l’expressió a correcuita locució adverbial Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.

■ correcuita

Mot emprat en l’expressió a correcuita locució adverbial Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corredempció


<title type="display">corredempció</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia coredempció]

Partició sil·làbica: cor_re_demp_ci_ó
Etimologia: de redempció
femení catolicisme Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist.

corredempció

femení catolicisme Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist