Es mostren 88939 resultats

■ correctiu
| correctiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correctiu</title>

Partició sil·làbica: cor_rec_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. correctus, -a, -um, participi de corrigĕre ‘corregir’ 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu i masculí Que té la virtut de corregir. Una substància correctiva. Cal imposar-li un correctiu.
    2. adjectiu oficis manuals Dit del líquid, del paper, del llapis, etc., que s’utilitza per a tapar errors d’escriptura i que permet d’escriure-hi al damunt.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Producte que hom afegeix a un medicament per tal de millorar-ne o dissimular-ne alguna de les característiques organolèptiques.

■ correctiu
| correctiva

adjectiu i masculí Que té la virtut de corregir Una substància correctiva Cal imposar-li un correctiu adjectiu oficis manuals Dit del líquid, del paper, del llapis, etc, que s’utilitza per a tapar errors d’escriptura i que permet d’escriure-hi al damunt adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Producte que hom afegeix a un medicament per tal de millorar-ne o dissimular-ne alguna de les característiques organolèptiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corrector
| correctora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corrector</title>

Etimologia: del ll. corrector, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení
    1. Persona que corregeix.
    2. Persona que es dedica professionalment a la correcció. Corrector d’estil. Corrector de proves.
    3. catolicisme Superior d’un convent de l’orde dels mínims.
  2. masculí automàtica, automació Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control retroactiu per tal de compensar-ne la inestabilitat o millorar-ne el transitori; és anomenat també regulador, controlador o equalitzador.
  3. masculí electrònica Circuit destinat a modificar la corba de resposta d’un aparell o un dispositiu en funció de la freqüència.
  4. masculí oficis manuals Pinzell, llapis, etc., correctius. Corrector líquid.

■ corrector
| correctora

masculí i femení Persona que corregeix Persona que es dedica professionalment a la correcció Corrector d’estil Corrector de proves catolicisme Superior d’un convent de l’orde dels mínims masculí automàtica, automació Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control retroactiu per tal de compensar-ne la inestabilitat o millorar-ne el transitori és anomenat també regulador, controlador o equalitzador masculí electrònica Circuit destinat a modificar la corba de resposta d’un aparell o un dispositiu en funció de la freqüència masculí oficis manuals Pinzell, llapis, etc, correctius Corrector…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correcuita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">correcuita</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia corre-cuita]

Partició sil·làbica: cor_re_cui_ta
Etimologia: de corre (imperatiu) i cuita (imperatiu) 1a font: 1803, DEst.
Mot emprat en l’expressió a correcuita locució adverbial Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut.

■ correcuita

Mot emprat en l’expressió a correcuita locució adverbial Amb presses, sense dedicar-hi el temps degut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corredempció


<title type="display">corredempció</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia coredempció]

Partició sil·làbica: cor_re_demp_ci_ó
Etimologia: de redempció
femení catolicisme Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist.

corredempció

femení catolicisme Concepte teològic que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corredemptor
| corredemptora

■ corredemptor
| corredemptora

masculí i femení Redemptor ensems amb un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corredís
| corredissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corredís</title>

Etimologia: de córrer 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Dit de la part d’una màquina, d’un mecanisme, etc., disposada perquè pugui córrer sobre una altra de fixa. Portes corredisses.
  2. femení
    1. Correguda curta.
    2. plural especialment Acció de córrer una munió que fuig, que es dispersa, etc. A la manifestació hi va haver moltes corredisses.

■ corredís
| corredissa

adjectiu Dit de la part d’una màquina, d’un mecanisme, etc, disposada perquè pugui córrer sobre una altra de fixa Portes corredisses femení Correguda curta plural especialment Acció de córrer una munió que fuig, que es dispersa, etc A la manifestació hi va haver moltes corredisses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corredor
| corredora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corredor</title>

Etimologia: de córrer 1a font: 1271
    1. adjectiu i masculí i femení Que corre. És un bon corredor. Un cavall molt corredor. Una corredora àgil.
    2. masculí i femení especialment Persona que pren part en una cursa o en curses. Hi havia inscrits deu corredors.
    3. masculí antigament Soldat que hom enviava per tal de descobrir i observar l’enemic.
    4. masculí ornitologia Ocell de la família dels glareòlids (Cursorius cursor), de forma fina, amb el cos de color groc pàl·lid i cames llargues de color crema.
  2. masculí i femení
    1. Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, en subhastes, en pignoracions, etc., amb percepció d’una comissió o corretatge.
    2. per extensió Crida o nunci, oficial d’un municipi o d’una altra administració pública encarregat de la comunicació o la difusió d’avisos, de disposicions, etc.
    3. especialment Agent comercial.
    4. corredor d’animals història Corredor que intervenia en la compravenda de bestiar.
    5. corredor de bèsties història Corredor d’animals.
    6. corredor de bota història Corredor d’animals.
    7. corredor de canvis història Corredor d’orella.
    8. corredor de coll història Corredor que tenia el dret de vendre tota mena de béns mobles i immobles a l’encant.
    9. corredor de comerç dret mercantil Agent mediador que intervé en la negociació i la transferència de qualsevol mena d’efectes i de valors públics, industrials i mercantils.
    10. corredor de llotja història Corredor d’orella.
    11. corredor d’encant història Corredor de coll.
    12. corredor de pella història Corredor de coll.
    13. corredor d’orella (o corredor de llotja) història Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació, en la negociació de lletres de canvi, en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies, etc.
    14. corredor intèrpret de vaixells dret mercantil Agent que intervé especialment en els actes del comerç marítim relacionats amb embarcacions estrangeres.
  3. masculí
    1. En un edifici, una nau, etc., peça de pas, llarga i estreta.
    2. construcció naval Espècie de galeria que pot formar-se a la bodega.
    3. construcció naval Part de la coberta de les barques que toca als costats.
    4. geografia política Franja de territori d’un estat interior que travessa el d’un altre per tal de tenir accés a la mar.
    5. transports Conjunt d’itineraris que enllacen un punt d’origen amb un de destinació, i dels mitjans de transport amb què hom els pot recórrer.
    6. corredor aeri aeronàutica Ruta aèria, definida per radiobalises, obligatòria per a les aeronaus per raons de densitat de trànsit, de jurisdicció de l’espai aeri, etc.
    7. corredor de fum mecànica En les calderes de vapor, conducte per on circulen els gasos procedents de la combustió fins a la xemeneia.
  4. femení agricultura Séquia que surt d’un gran rec o d’un canal.
  5. femení motors
    1. Peça principal d’un sistema de distribució emprat en els motors alternatius.
    2. Peça que, movent-se amunt i avall dins la caixa de distribució d’una màquina de vapor, permet, segons la seva posició, l’admissió del vapor al cilindre per un extrem i la sortida del vapor expandit per l’altre, o inversament.
  6. femení nàutica Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
  7. masculí indústria tèxtil En la màquina de filar contínua, petit anell obert que llisca empresonat per la secció en forma de T dels anells, també d’acer, concèntrics a la pua.

■ corredor
| corredora

adjectiu i masculí i femení Que corre És un bon corredor Un cavall molt corredor Una corredora àgil masculí i femení especialment Persona que pren part en una cursa o en curses Hi havia inscrits deu corredors masculí antigament Soldat que hom enviava per tal de descobrir i observar l’enemic masculí ornitologia Ocell de la família dels glareòlids Cursorius cursor , de forma fina, amb el cos de color groc pàllid i cames llargues de color crema masculí i femení Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, en subhastes, en pignoracions, etc, amb percepció d’una comissió…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corredoria

■ corredoria

femení Ofici i professió de corredor 2 Exercici de la professió de corredor Estipendi que percep el corredor corredoria d’assegurances Companyia dedicada a la mediació d’assegurances
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corredura

corredura

femení antigament Corretatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ correferència

■ correferència

femení lingüística Relació per la qual dos elements lingüístics d’una o més oracions tenen el mateix referent