Es mostren 88951 resultats

■ corsecador
| corsecadora

■ corsecador
| corsecadora

adjectiu Que corseca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsecament

■ corsecament

masculí Acció de corsecar o de corsecar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corsecar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corsecar</title>

Etimologia: de cor1 i secar 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós; consumir, decandir. La manca d’aigua corseca les plantes.
    2. pronominal Les plantes es corsequen.
  2. figuradament
    1. transitiu Una intensa afecció física o moral consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc. Aquests disgusts el corsequen.
    2. pronominal La pobra dona s’ha corsecat treballant.

■ corsecar

verb transitiu Causar en un ésser vivent una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós consumir, decandir La manca d’aigua corseca les plantes pronominal Les plantes es corsequen figuradament transitiu Una intensa afecció física o moral consumir, fer perdre el vigor, la vitalitat, etc Aquests disgusts el corsequen pronominal La pobra dona s’ha corsecat treballant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corser

■ corser

masculí història Cavall que servia en els torneigs i les batalles poèticament Cavall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

corsera

corsera

femení construcció Conjunt de matacans seguits que encerclen la torre d’un castell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cort1

■ cort1

femení Lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradores i jaços per analogia Estatge molt brut Aquella casa és una cort Vegeu també cort 3 cort 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cort2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cort</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. cort1
    femení
    1. Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament.
    2. Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia. Viure a la cort. Anar a la cort.
    3. Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers. La cort d’Anglaterra.
    4. figuradament Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc.
    5. història del dret A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors o reus, fossin decidits en primera instància pels tribunals superiors.
    6. cort celestial El cel com a mansió dels àngels, els sants i els benaventurats.
    7. fer la cort (a un príncep) Retre-li l’homenatge que li pertoca com a sobirà.
    8. fer la cort (a algú) figuradament Afalagar-lo per obtenir-ne la benvolença, els favors. Fa la cort a una casada.
    9. fer la cort (a una dona casadora) figuradament Festejar-la per obtenir la seva mà.
    1. història Organisme que té a càrrec seu l’exercici de la jurisdicció governativa, administrativa, legislativa i judicial pertanyent a un sobirà, a un senyor jurisdiccional o a l’Església Catòlica.
    2. dret Tribunal.
    3. Edifici on resideix una cort o tribunal.
    4. cort d’amor literatura Del segle XI al XIV, tribunal format per dames i cavallers encarregat de jutjar els plets entre trobadors.
    5. cort de cassació dret Tribunal de cassació.
    6. cort eclesiàstica dret canònic Cúria eclesiàstica.
    7. cort suprema dret Tribunal suprem.
    1. història Des de la baixa edat mitjana, assemblea política dels regnes ibèrics convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
    2. plural Edifici de les corts.
    3. corts generals (o simplement corts) ciències polítiques Òrgan, format pel congrés dels diputats i el senat, que exerceix la potestat legislativa de l’estat espanyol.
    4. cort general (o corts) història A la corona catalanoaragonesa, assemblea extraordinària convocada pel rei amb participació dels diferents braços o estaments de la població de cada estat per a prendre acords i legislar.
    5. cort general (o simplement cort) història Legislatura de les corts del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó.



    4. Vegeu també:
    cort1
    cort3

■ cort2

femení Conjunt format pel sobirà i els personatges que l’envolten i que constitueixen habitualment o accidentalment la seva família, el seu servei i la seva comitiva o acompanyament Lloc o població on resideix habitualment o accidentalment el sobirà i on radiquen els organismes centralitzats del govern d’una monarquia Viure a la cort Anar a la cort Govern d’un sobirà, especialment en les seves relacions amb els governs estrangers La cort d’Anglaterra figuradament Conjunt dels qui envolten algú afalagant-lo, cercant de plaure-li, etc història del dret A Castella, dret de certes persones…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cort3

■ cort3

masculí història Als segles XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants, anomenat també a vegades justícia Vegeu també cort 1 cort 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortadèria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cortadèria</title>

Partició sil·làbica: cor_ta_dè_ri_a
femení botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les gramínies (Cortaderia selloana), cultivada com a ornamental, molt robusta, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades.

■ cortadèria

femení botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les gramínies Cortaderia selloana , cultivada com a ornamental, molt robusta, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cortal

■ cortal

masculí Pati tancat amb parets i en part cobert, sovint apartat de la casa, destinat a tancar-hi eventualment el bestiar
Traducció