Es mostren 88951 resultats

■ crebar

■ crebar

verb intransitiu antigament Rebentar, esclatar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crebassa

■ crebassa

femení Clivella, obertura estreta i llarga, produïda en un cos per sequedat, fred, vellura, malaltia geomorfologia Esquerda estreta i profunda de la superfície d’una glacera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crec

■ crec

masculí Onomatopeia per a representar el soroll d’una cosa que es trenca Botó de pressió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">credença</title>

Etimologia: de l’it. credenza (b. ll. credentia ‘confiança’), del costum dels senyors que, per por de ser emmetzinats, feien tastar el menjar abans de servir-lo; el nom passà a la tauleta de servei 1a font: 1707
    femení
  1. Tauleta, conjunt de prestatges, armariet, etc., on hom posava els objectes que calia tenir a mà per al servei de taula.
  2. litúrgia Tauleta, prop de l’altar, per a tenir-hi les canadelles i d’altres instruments litúrgics.
  3. llibre de credença història Llibre de comptes de les germandats i confraries.

■ credença

femení Tauleta, conjunt de prestatges, armariet, etc, on hom posava els objectes que calia tenir a mà per al servei de taula litúrgia Tauleta, prop de l’altar, per a tenir-hi les canadelles i d’altres instruments litúrgics llibre de credença història Llibre de comptes de les germandats i confraries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credencer

■ credencer

masculí història Escrivà encarregat de portar el llibre de credença d’una confraria, de l’administració d’una imposició, d’una taula de canvi, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credenceria

■ credenceria

femení història Administració a càrrec d’un credencer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">credencial</title>

Partició sil·làbica: cre_den_ci_al
Etimologia: del b. ll. credentialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que acredita.
    1. femení Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos.
    2. carta credencial (o lletra credencial, o simplement credencial f) dret administratiu Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.

■ credencial

adjectiu Que acredita femení Document personal d’un policia que acredita la seva pertinença al cos carta credencial o lletra credencial , o simplement credencial f dret administratiu Document que acredita el nomenament d’un funcionari públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ credibilitat

■ credibilitat

femení Qualitat de creïble catolicisme Qualitat de la revelació cristiana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crèdit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crèdit</title>

Etimologia: del ll. credĭtum ‘préstec, deute’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa. No mereixen gaire crèdit, aquestes paraules.
    2. donar crèdit (a alguna cosa) Creure-se-la. No puc donar crèdit a les teves promeses.
  2. economia Confiança que inspira la solvència d’algú.
  3. Autoritat, influència, que hom té a prop d’algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d’un ministre.
  4. plural Relació de les persones, les entitats, les empreses, etc., que han intervingut en l’elaboració d’una publicació, una pel·lícula, un programa de televisió, un disc, etc. Pàgina de crèdits.
  5. comptabilitat
    1. Anotació feta en l’haver d’un compte.
    2. Suma de totes les quantitats anotades en l’haver d’un compte.
  6. economia
    1. Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de diners o de serveis.
    2. crèdit bancari Crèdit concedit a canvi de la percepció d’un interès i de la recuperació del capital cedit.
    3. crèdit hipotecari Crèdit per a l’obtenció del qual és exigit, com a garantia, un bé immoble.
    4. establiment de crèdit Banc, caixa d’estalvis.
  7. ensenyament Unitat didàctica que concreta un aprenentatge i que és impartida en un nombre d’hores determinat.

■ crèdit

masculí Confiança que inspira la veracitat d’algú o d’alguna cosa No mereixen gaire crèdit, aquestes paraules donar crèdit a alguna cosa Creure-se-la No puc donar crèdit a les teves promeses economia Confiança que inspira la solvència d’algú Autoritat, influència, que hom té a prop d’algú per la confiança que hom li inspira Tenir crèdit prop d’un ministre plural Relació de les persones, les entitats, les empreses, etc, que han intervingut en l’elaboració d’una publicació, una pellícula, un programa de televisió, un disc, etc Pàgina de crèdits comptabilitat Anotació feta en l’haver d’un compte…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creditici
| creditícia

■ creditici
| creditícia

adjectiu economia Relatiu o pertanyent al crèdit
Traducció