Es mostren 88951 resultats

■ cremallut
| cremalluda

■ cremallut
| cremalluda

adjectiu Que fa cremallot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cremar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cremar</title>

Etimologia: del ll. cremare, íd. 1a font: s. XII
    verb
  1. intransitiu
    1. Consumir-se un cos per l’acció del foc quan, ell o els seus components, es combinen amb l’oxigen de l’aire. La masia cremava per la banda de migdia.
    2. especialment Estar encès per fer llum un ciri, un llum d’oli, de gas, de petroli, etc. Aquesta llàntia crema poc.
    3. per extensió Al llum del menjador hi ha una bombeta que no crema.
    4. figuradament Cremar de passió.
    5. posaria la mà al foc i no em cremaria figuradament Expressió emprada per a indicar que hom està segur d’una cosa.
  2. intransitiu Ésser una cosa molt calenta, fins al punt de resultar-ne dolorós o molt molest el contacte. Aquesta escudella crema molt. Li cremava el front de tanta febre.
    1. transitiu Consumir, destruir per l’acció del foc (alguna cosa), combinant-se, ella o els seus components, amb l’oxigen de l’aire. Cremarem aquests tronquets per coure la carn.
    2. transitiu Matar per l’acció del foc. El cremaren de viu en viu.
    3. pronominal L’arxiu s’ha cremat.
    4. fer pudor de cremat figuradament Inspirar sospites.
    1. transitiu Exercir una acció destructora el foc o una calor excessiva. Tant de sol cremarà les mongeteres.
    2. usat absolutament El sol d’agost crema.
    3. transitiu indústria tèxtil Sotmetre un fil o un teixit a l’operació de la crema.
    4. transitiu Deixar fer malbé un guisat per excés de foc o per falta de suc. Cremar les patates.
    5. pronominal Les patates s’han cremat.
    6. pronominal Fer-se una cremada (en alguna part del cos). La llet bullia i m’he cremat la llengua.
    7. el que no t’hagis de menjar (o el que no es cou per a tu), deixa-ho cremar Olla que no has de menjar, deixa-la cremar.
    1. transitiu Afectar (alguna cosa) d’una manera que suggereix l’acció destructora del foc o d’una calor molt intensa. Un àcid que crema les mans. La glaçada va cremar les oliveres.
    2. transitiu figuradament Irritar. Aquesta dona em crema, amb les seves ironies.
    3. pronominal figuradament No et cremis, que no en trauràs res.
    4. usat absolutament figuradament Cansar, desgastar el vigor o l’ànim. Una feina que crema molt.
    5. cremar la sang (o les sangs) figuradament Irritar molt (algú).
    6. cremar-se les celles figuradament Aplicar-se molt en l’estudi, el treball, etc.
  6. cremar una terra agricultura Fer-hi formiguers per adobar-la.
  7. ja et cremes! Expressió que hom diu a una persona que cerca una cosa i està molt acostada al lloc on és amagada.

■ cremar

verb intransitiu Consumir-se un cos per l’acció del foc quan, ell o els seus components, es combinen amb l’oxigen de l’aire La masia cremava per la banda de migdia especialment Estar encès per fer llum un ciri, un llum d’oli, de gas, de petroli, etc Aquesta llàntia crema poc per extensió Al llum del menjador hi ha una bombeta que no crema figuradament Cremar de passió posaria la mà al foc i no em cremaria figuradament Expressió emprada per a indicar que hom està segur d’una cosa intransitiu Ésser una cosa molt calenta, fins al punt de resultar-ne dolorós o molt molest el contacte Aquesta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cremàster

cremàster

masculí anatomia animal Petit múscul estriat que acompanya el cordó espermàtic entomologia Mucró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cremat
| cremada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cremat</title>

Etimologia: de cremar
  1. adjectiu i masculí i femení Que ha sofert cremades greus. La unitat de cremats d’un hospital.
  2. adjectiu figuradament i col·loquialment Enfadat, irritat amb algú. Està molt cremat amb els companys de la feina.
  3. adjectiu
    1. figuradament i col·loquialment Esgotat físicament i psicològicament, sense forces per a fer una activitat, una feina.
    2. síndrome del cremat psicologia Síndrome d’esgotament professional.
  4. masculí Part cremada d’una cosa.
  5. masculí adoberia Defecte que presenta el cuir quan, en deixar-lo massa temps a l’acció del sol, reacciona amb les substàncies grasses que conté.
  6. masculí gastronomia Beguda feta a base de rom (o un altre aiguardent), cafè, llimona, sucre, etc., que abans de beure-se-la hom fa flamejar una estona fins a la combustió gairebé total de l’alcohol.

■ cremat
| cremada

adjectiu i masculí i femení Que ha sofert cremades greus La unitat de cremats d’un hospital adjectiu figuradament i colloquialment Enfadat, irritat amb algú Està molt cremat amb els companys de la feina adjectiu figuradament i colloquialment Esgotat físicament i psicològicament, sense forces per a fer una activitat, una feina síndrome del cremat psicologia Síndrome d’esgotament professional masculí Part cremada d’una cosa masculí adoberia Defecte que presenta el cuir quan, en deixar-lo massa temps a l’acció del sol, reacciona amb les substàncies grasses que conté masculí gastronomia Beguda…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crematístic
| crematística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crematístic</title>

Etimologia: del gr. khrēmatistikós, íd., der. de khrēmatídzomai ‘dedicar-se als negocis’, i aquest, de khrē͂ma, -atos, ‘afer; diners (en pl.)’ 1a font: c. 1895
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la riquesa.
    2. per extensió Pecuniari.
  2. femení economia Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, emprat com a sinònim d’economia política.

■ crematístic
| crematística

adjectiu Relatiu o pertanyent a la riquesa per extensió Pecuniari femení economia Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, emprat com a sinònim d’economia política
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crematori
| crematòria

■ crematori
| crematòria

adjectiu Emprat en la cremació forn crematori o simplement crematori m Forn on són cremats els cadàvers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cremocarp


<title type="display">cremocarp</title>

masculí botànica Esquizocarp procedent d’un ovari bicarpel·lar ínfer que en la maturitat es divideix en dos mericarpis que resten penjats en un carpòfor bisecte.

cremocarp

masculí botànica Esquizocarp procedent d’un ovari bicarpellar ínfer que en la maturitat es divideix en dos mericarpis que resten penjats en un carpòfor bisecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cremona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cremona</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del fr. crémone, íd., també d’origen incert, potser del nom de la ciutat italiana de Cremona
femení mecànica Aparell per a tancar portes i finestres que, mitjançant un joc de cremalleres, dona un moviment vertical a dues barres de ferro que encaixen dins les mosses superior i inferior del bastiment.

■ cremona

femení mecànica Aparell per a tancar portes i finestres que, mitjançant un joc de cremalleres, dona un moviment vertical a dues barres de ferro que encaixen dins les mosses superior i inferior del bastiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crémor

■ crémor

masculí química Tartrat d’hidrogen i potassi, usat com a purgant i com a mordent en tintoreria crémor tàrtar Crémor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cremor

■ cremor

femení Ardor especialment Ardor que hom sent en alguna part del cos
Informació complementària
Traducció