Es mostren 88940 resultats

■ creuenda

■ creuenda

femení mobiliari Creuera en els baixos d’un moble
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creuer</title>

Partició sil·làbica: cre_uer
Etimologia: de creu 1a font: 1331
    masculí
  1. Indret on s’encreuen dos camins.
  2. agricultura
    1. Cadascuna de les barres col·locades a manera de diàmetres de la roda dels catúfols d’una sínia i que juntes formen una creu.
    2. En el molí de vent, cadascuna de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de les rodes de les pintes.
  3. arquitectura
    1. En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
    2. per extensió Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.
  4. arts gràfiques Barra de ferro que divideix la rama d’una premsa d’imprimir en dues meitats.
  5. marina de guerra Vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.
  6. nàutica
    1. Acció de creuar.
    2. Viatge o passeig per mar. Han fet un creuer per la Mediterrània.

■ creuer

masculí Indret on s’encreuen dos camins agricultura Cadascuna de les barres collocades a manera de diàmetres de la roda dels catúfols d’una sínia i que juntes formen una creu En el molí de vent, cadascuna de les dues barres encreuades a manera de diàmetres de les rodes de les pintes arquitectura En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels per extensió Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal arts gràfiques Barra de ferro que divideix la rama d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creuera</title>

Partició sil·làbica: cre_ue_ra
Etimologia: de creu 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
    1. Nom de diferents objectes disposats com el travesser d’una creu o en forma de creu.
    2. Creu formada per l’empunyadura de l’espasa i els dos braços.
    3. plural Bastonets units formant creu i envescats per la punta, que hom posa entre les branques d’un arbre i serveixen per a agafar ocells.
    4. anatomia animal Creu.
    5. botànica Enforcadura d’un arbre.
    6. construcció naval Travesser de fusta o ferro de la part alta dels pals de certes embarcacions, que mantenen separades les burdes.
    7. oficis manuals En l’antiga farga catalana, cadascuna de les peces de ferro que en dos sentits perpendiculars travessaven l’arbre central (calaibre) i servien de suport als quatre gavells o segments de cercle que formaven la roda.
    8. tecnologia Peça que té forma de creu i que forma part d’una junta universal del tipus Cardan.
    9. indústria tèxtil Palanca en forma de creu per la qual rep el moviment la maquineta de lliços.
  2. botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Galium cruciatum), de fulles el·líptiques, trinèrvies, ciliades i verticil·lades, i de flors grogues petites.
  3. motors Sistema emprat en els motors de cilindrada elevada, de doble efecte o de cursa llarga, a fi d’evitar l’empenta lateral del pistó contra les parets del cilindre a causa de les sol·licitacions de la biela.

■ creuera

femení Nom de diferents objectes disposats com el travesser d’una creu o en forma de creu Creu formada per l’empunyadura de l’espasa i els dos braços plural Bastonets units formant creu i envescats per la punta, que hom posa entre les branques d’un arbre i serveixen per a agafar ocells anatomia animal Creu botànica Enforcadura d’un arbre construcció naval Travesser de fusta o ferro de la part alta dels pals de certes embarcacions, que mantenen separades les burdes oficis manuals En l’antiga farga catalana, cadascuna de les peces de ferro que en dos sentits perpendiculars travessaven l’arbre…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creueria

■ creueria

femení arquitectura Sistema constructiu característic de l’art gòtic consistent a formar una volta mitjançant la intersecció d’arcs en diagonal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuerista

■ creuerista

nàutica adjectiu Relatiu o pertanyent a un creuer La temporada creuerista masculí i femení Persona que fa un creuer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creuet

■ creuet

masculí numismàtica Nom donat al començament del segle XVII a l’escut d’or castellà, que portava al revers la creu de Jerusalem
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creueta

■ creueta

femení Diminutiu de creu heràldica Cadascuna de les creus petites i abscisses que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

creuetí
| creuetina

creuetí
| creuetina

adjectiu i masculí i femení De la Pobla de Farnals Horta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ creure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creure</title>

Partició sil·làbica: creu_re
Etimologia: del ll. crēdĕre, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. transitiu Admetre (alguna cosa) com a certa. Jo crec que això és veritat.
    2. pronominal Creure’s una cosa. Ja li ho han dit, però no s’ho ha cregut. Això, no m’ho crec.
    3. creure de fluix (o de lleuger) Creure fàcilment, sense fonament.
    4. ésser de creure (o ésser cosa de creure) Ésser versemblant una cosa.
    5. fer creure (una cosa) Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ésser-ho.
    1. transitiu Tenir (algú) com a veraç en allò que diu. No el crec perquè és un mentider.
    2. intransitiu Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa. Creure en l’amistat.
    3. intransitiu Tenir fe en la veracitat d’algú, en la seva virtut. No creure en els demagogs. Creure en Déu.
    4. intransitiu per extensió Creure en la paraula d’algú.
  3. transitiu
    1. col·loquialment Obeir. Creure els pares, l’oncle, els mestres.
    2. usat absolutament Aquest nen no creu.
    1. transitiu Imaginar-se, pensar-se. Sempre creia sentir remors.
    2. transitiu Esperar o témer que passarà alguna cosa; pensar-se. Crec que vindran.
    3. pronominal especialment Em creia que estaves malalt.
    4. creure’s qui sap què Pensar-se ésser molt important.
  5. usat absolutament especialment Tenir fe religiosa. Els qui creuen i els qui no creuen.

■ creure

verb transitiu Admetre alguna cosa com a certa Jo crec que això és veritat pronominal Creure’s una cosa Ja li ho han dit, però no s’ho ha cregut Això, no m’ho crec creure de fluix o de lleuger Creure fàcilment, sense fonament ésser de creure o ésser cosa de creure Ésser versemblant una cosa fer creure una cosa Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ésser-ho transitiu Tenir algú com a veraç en allò que diu No el crec perquè és un mentider intransitiu Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa Creure en l’amistat intransitiu Tenir fe en la veracitat d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crevillentí
| crevillentina

■ crevillentí
| crevillentina

adjectiu i masculí i femení De Crevillent Baix Vinalopó