Es mostren 88951 resultats

creuet

creuet

creueta

creueta

Traducció

creuetí
| creuetina

creuetí
| creuetina

creure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">creure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: creu_re
Etimologia: del ll. crēdĕre, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    verb
    1. transitiu Admetre (alguna cosa) com a certa. Jo crec que això és veritat.
    2. pronominal Creure’s una cosa. Ja li ho han dit, però no s’ho ha cregut. Això, no m’ho crec.
    3. creure de fluix (o de lleuger) Creure fàcilment, sense fonament.
    4. ésser de creure (o ésser cosa de creure) Ésser versemblant una cosa.
    5. fer creure (una cosa) Induir a creure-la, afirmar-la com a veritable sense ésser-ho.
    1. transitiu Tenir (algú) com a veraç en allò que diu. No el crec perquè és un mentider.
    2. intransitiu Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa. Creure en l’amistat.
    3. intransitiu Tenir fe en la veracitat d’algú, en la seva virtut. No creure en els demagogs. Creure en Déu.
    4. intransitiu per extensió Creure en la paraula d’algú.
  1. transitiu
    1. col·loquialment Obeir. Creure els pares, l’oncle, els mestres.
    2. usat absolutament Aquest nen no creu.
    1. transitiu Imaginar-se, pensar-se. Sempre creia sentir remors.
    2. transitiu Esperar o témer que passarà alguna cosa; pensar-se. Crec que vindran.
    3. pronominal especialment Em creia que estaves malalt.
    4. creure’s qui sap què Pensar-se ésser molt important.
  2. usat absolutament especialment Tenir fe religiosa. Els qui creuen i els qui no creuen.

creure

crevillentí
| crevillentina

crevillentí
| crevillentina

cria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cri_a
Etimologia: de criar 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
  1. Procreació d’animals. Dedicar-se a la cria de conills, de porcs. Aquest animal és bo per a cria.
    1. Conjunt de fills d’un animal.
    2. Multitud d’animals de la mateixa espècie. Portar cria de polls al cap.
    1. Petit d’un animal.
    2. Cada nou cap de bestiar en un ramat durant el temps que mama. Té un ramadet de poques cries.
  2. apicultura
    1. cria enguixada Malaltia micòtica de la cria de les abelles provocada pel Pericystis apis.
    2. cria ensacada Infecció vírica de la cria de les abelles que es manifesta en les larves de cel·les ja operculades.

cria

criador
| criadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criador</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cri_a_dor
Etimologia: de criar
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que per ofici té cura de la cria d’animals.
  2. adjectiu
    1. Dit de la terra on es produeix amb abundor un determinat animal. Una terra criadora de gallines.
    2. per extensió Un home criador de polls.

criador
| criadora

criança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criança</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cri_an_ça
Etimologia: de criar 1a font: 1533
Body
    femení
    1. Acció de criar un infant, un cadell. La criança del fill li va costar molts diners.
    2. criança de dia sociologia Servei d’atenció i cura d’infants que ofereix una mare de dia.
  1. Cortesia, urbanitat, bona educació.
  2. enologia Envelliment controlat d’un vi d’una durada mínima aproximada de mig any en bota, amb possibilitat de continuar un temps similar en ampolla, que és establert per a cada denominació d’origen pel seu consell regulador, a fi d’obtenir un vi amb unes característiques determinades. Vi de criança.

criança

criançó

criançó

crianestèsia


<title type="display">crianestèsia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cri_a_nes_tè_si_a
Etimologia: de cri(o)- i anestèsia
Body
    femení medicina
  1. Anestèsia regional produïda pel fred.
  2. Pèrdua de la facultat de percebre el fred.

crianestèsia