Es mostren 88940 resultats

■ criminal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criminal</title>

Etimologia: del ll. criminalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    1. adjectiu i masculí i femení Culpable d’un crim. Una banda de criminals.
    2. adjectiu per extensió Les seves mans criminals.
  2. adjectiu Que constitueix un crim. Una acció criminal.
  3. adjectiu dret penal Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos.

■ criminal

adjectiu i masculí i femení Culpable d’un crim Una banda de criminals adjectiu per extensió Les seves mans criminals adjectiu Que constitueix un crim Una acció criminal adjectiu dret penal Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalista

■ criminalista

adjectiu i masculí i femení Versat en dret penal o estudiós de les matèries criminals Dit de l’oficial o l’auxiliar de l’administració de justícia que intervé en el procediment penal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalitat

■ criminalitat

femení Qualitat de criminal Nombre dels actes delictuosos comesos en un lloc i un temps determinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

criminalització

criminalització

femení Acció de criminalitzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalitzar

■ criminalitzar

verb transitiu Fer criminal un plet que era civil per extensió Qualificar de criminal algú o alguna cosa Criminalitzar els partits polítics de l’oposició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalment

■ criminalment

adverbi D’una manera criminal Obrar criminalment Davant la jurisdicció criminal Jutjar algú criminalment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

criminòleg
| criminòloga

criminòleg

Etimologia: del ll. crīmen, -ĭnis ‘crim’ i -leg
masculí i femení Especialista en criminologia.

criminòleg
| criminòloga

masculí i femení Especialista en criminologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criminologia</title>

Partició sil·làbica: cri_mi_no_lo_gi_a
Etimologia: del ll. crīmen, -ĭnis ‘crim’ i -logia
femení dret penal Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar-ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans per a prevenir-lo.

■ criminologia

femení dret penal Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar-ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans per a prevenir-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

criminològic
| criminològica

criminològic
| criminològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la criminologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminós
| criminosa

■ criminós
| criminosa

adjectiu Criminal
Traducció