Es mostren 88951 resultats

■ cridaire

■ cridaire

adjectiu i masculí i femení Que crida molt, que té propensió a cridar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridaner
| cridanera

■ cridaner
| cridanera

adjectiu i masculí i femení Que crida molt, que fa crits Quina criatura més cridanera Ets un cridaner adjectiu Dit del color excessivament viu Un color cridaner
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cridar</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *crītare (cl. quĭrītare), íd., potser relacionat amb Quĭrīs, -ītis ‘quirite’, d’on ‘cridar auxili als ciutadans o quirites’ 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
    1. intransitiu Fer crits. No cridis, que m’eixordes. Quan li tocaven la ferida, cridava.
    2. intransitiu Parlar molt alt. Ja et pots escarrassar cridant: ningú no t’escolta.
    3. transitiu Dir (alguna cosa) a crits. Cridar foc, lladres, auxili. Cridar venjança. Cridar una mercaderia.
    4. transitiu especialment Fer una crida, un pregó. Enguany no han cridat la fira.
    5. intransitiu Fer sentir una protesta, un clam. Cridar contra els usurers. Cridar contra un abús.
  2. transitiu
    1. Invitar (algú) a venir, especialment pronunciant el seu nom. Cridar el metge. T’han cridat al telèfon.
    2. Pronunciar el nom d’algú en veu alta. Han passat llista i no l’han cridat.
    3. figuradament Atreure. Aquestes punxes criden el llamp. Cridar l’atenció d’algú.
    4. figuradament Anar bé alguna cosa de menjar o beure amb una altra; exigir. Aquesta carn crida vi.

■ cridar

verb intransitiu Fer crits No cridis, que m’eixordes Quan li tocaven la ferida, cridava intransitiu Parlar molt alt Ja et pots escarrassar cridant ningú no t’escolta transitiu Dir alguna cosa a crits Cridar foc, lladres, auxili Cridar venjança Cridar una mercaderia transitiu especialment Fer una crida, un pregó Enguany no han cridat la fira intransitiu Fer sentir una protesta, un clam Cridar contra els usurers Cridar contra un abús transitiu Invitar algú a venir, especialment pronunciant el seu nom Cridar el metge T’han cridat al telèfon Pronunciar el nom d’algú en veu alta Han passat llista…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cridòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cridòria</title>

Partició sil·làbica: cri_dò_ri_a
Etimologia: deriv. de cridar amb un sufix poc explicable, potser per influx de mots com cabòria, eufòria; hi ha algun paral·lel en oc. bearnès, cridòri, anàleg a memòri 1a font: 1864, DLab.
femení Crits, esvalot. Vam sentir una gran cridòria.

■ cridòria

femení Crits, esvalot Vam sentir una gran cridòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ crim


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">crim</title>

Etimologia: del ll. crīmen, -ĭnis ‘acusació; crim’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Violació greu de la llei moral. Cometre un crim.
    1. dret penal Infracció punible de caràcter greu.
    2. crim de guerra dret internacional Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
    3. crim de lesa majestat dret penal Crim comès contra el sobirà de l’estat.
    1. hiperbòlicament Falliment o tort greu. És un crim, d’ajudar aquesta gent.
    2. usat absolutament Fet de cometre crims. Viure del crim.

■ crim

masculí Violació greu de la llei moral Cometre un crim dret penal Infracció punible de caràcter greu crim de guerra dret internacional Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra crim de lesa majestat dret penal Crim comès contra el sobirà de l’estat hiperbòlicament Falliment o tort greu És un crim, d’ajudar aquesta gent usat absolutament Fet de cometre crims Viure del crim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">criminal</title>

Etimologia: del ll. criminalis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    1. adjectiu i masculí i femení Culpable d’un crim. Una banda de criminals.
    2. adjectiu per extensió Les seves mans criminals.
  2. adjectiu Que constitueix un crim. Una acció criminal.
  3. adjectiu dret penal Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos.

■ criminal

adjectiu i masculí i femení Culpable d’un crim Una banda de criminals adjectiu per extensió Les seves mans criminals adjectiu Que constitueix un crim Una acció criminal adjectiu dret penal Dit de les lleis, les institucions o les accions destinades a perseguir i castigar els actes delictuosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalista

■ criminalista

adjectiu i masculí i femení Versat en dret penal o estudiós de les matèries criminals Dit de l’oficial o l’auxiliar de l’administració de justícia que intervé en el procediment penal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalitat

■ criminalitat

femení Qualitat de criminal Nombre dels actes delictuosos comesos en un lloc i un temps determinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

criminalització

criminalització

femení Acció de criminalitzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ criminalitzar

■ criminalitzar

verb transitiu Fer criminal un plet que era civil per extensió Qualificar de criminal algú o alguna cosa Criminalitzar els partits polítics de l’oposició
Informació complementària
Traducció