Es mostren 88939 resultats

■ cuejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuejar</title>

Partició sil·làbica: cu_e_jar
Etimologia: de cua 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. Remenar la cua. El gos cuejava d’alegria.
  2. Durar un cert temps un assumpte o les seves conseqüències. La polèmica per les declaracions del ministre encara cueja.

■ cuejar

verb intransitiu Remenar la cua El gos cuejava d’alegria Durar un cert temps un assumpte o les seves conseqüències La polèmica per les declaracions del ministre encara cueja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuell

■ cuell

masculí botànica Peduncle d’un fruit, especialment de l’oliva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuer
| cuera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuer</title>

Partició sil·làbica: cu_er
Etimologia: de cua 1a font: 1803
  1. masculí i femení
    1. En una colla, en una sèrie, el qui va a la cua.
    2. transports Raier que va damunt el tram de la cua del rai i, des d’allí, ajuda a la maniobra.
  2. femení Part de l’arreu de muntar que reté unida la sella a la cua de l’animal.
  3. femení ornitologia
    1. Cuereta.
    2. Ànec marcenc.

■ cuer
| cuera

masculí i femení En una colla, en una sèrie, el qui va a la cua transports Raier que va damunt el tram de la cua del rai i, des d’allí, ajuda a la maniobra femení Part de l’arreu de muntar que reté unida la sella a la cua de l’animal femení ornitologia Cuereta Ànec marcenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuereta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuereta</title>

Partició sil·làbica: cu_e_re_ta
Etimologia: de cua o bé del ll. coda erecta ‘cua dreta’, tenint en compte que li correspon en gascó de les Landes codereite 1a font: 1803, DEst.
femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids (Motacilla sp), amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua; comprèn la cuereta groga (M. flava), la cuereta torrentera (M. cinerea) i la cuereta blanca (M. alba).

■ cuereta

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíllids Motacilla sp , amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua comprèn la cuereta groga M flava , la cuereta torrentera M cinerea i la cuereta blanca M alba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuesta

■ cuesta

femení geomorfologia Relleu tabular lleugerament inclinat i disimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un revés suau
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cueta</title>

Partició sil·làbica: cu_e_ta
Etimologia: de cua o bé del ll. coda acta ‘cua moguda’, tenint en compte que li correspon en gascó de les Landes codeite 1a font: 1839, DLab.
    femení ornitologia
  1. Cuereta blanca.
  2. cueta de barraca Cotxa cua-roja.
  3. cueta de frare Cuereta blanca.
  4. cueta groga Moixó de la família dels motacíl·lids (Motacilla cinerea), semblant a la cuereta groga, amb una taca negra a la gorja.
  5. cueta roja Cotxa cua-roja.

■ cueta

femení ornitologia Cuereta blanca cueta de barraca Cotxa cua-roja cueta de frare Cuereta blanca cueta groga Moixó de la família dels motacíllids Motacilla cinerea , semblant a la cuereta groga, amb una taca negra a la gorja cueta roja Cotxa cua-roja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuetejar

■ cuetejar

verb intransitiu cuejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuetó

■ cuetó

masculí ornitologia Cuereta groga v cuereta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cúfic
| cúfica


<title type="display">cúfic</title>

    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’al-Kūfa (Iraq meridional).
    1. especialment Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els segles VII-X, de caràcters angulosos i rígids.
    2. Dit de les monedes que tenien inscripcions amb escriptura cúfica.

cúfic
| cúfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’al-Kūfa Iraq meridional especialment Dit d’una de les escriptures àrabs usades durant els segles VII-X, de caràcters angulosos i rígids Dit de les monedes que tenien inscripcions amb escriptura cúfica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cugot

■ cugot

masculí botànica Frare cugot Sarriassa Rapa blava
Traducció