Es mostren 88939 resultats

■ cuixabarba

■ cuixabarba

femení botànica Escurçonera laciniada Amargot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuixal</title>

Partició sil·làbica: cui_xal
Etimologia: de cuixa 1a font: c. 1385, Eiximenis
    masculí
  1. Part d’un camal dels pantalons que cobreix la cuixa.
  2. història militar Cuixera.
  3. oficis manuals Tros de pell, de cuir, etc., que es posen certs operaris per protegir les cuixes.
  4. oficis manuals Cadascun dels dos muntants d’una premsa.

■ cuixal

masculí Part d’un camal dels pantalons que cobreix la cuixa història militar Cuixera oficis manuals Tros de pell, de cuir, etc, que es posen certs operaris per protegir les cuixes oficis manuals Cadascun dels dos muntants d’una premsa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixarro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuixarro</title>

Partició sil·làbica: cui_xar_ro
Etimologia: de cuixa
    masculí construcció naval
  1. Taules de reforç dels costats de les embarcacions per popa i per proa.
  2. Corba que forma la figura del buc de l’embarcació des de la línia d’aigua fins a la cinta, a banda i banda del codast i la roda.

■ cuixarro

masculí construcció naval Taules de reforç dels costats de les embarcacions per popa i per proa Corba que forma la figura del buc de l’embarcació des de la línia d’aigua fins a la cinta, a banda i banda del codast i la roda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixatrencar

■ cuixatrencar

verb transitiu Trencar la cuixa a algú pronominal Aquesta ovella s’ha cuixatrencat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cuixatrencat
| cuixatrencada

cuixatrencat
| cuixatrencada

adjectiu Que té la cuixa trencada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixé

■ cuixé

adjectiu i masculí plural cuixés arts gràfiques Paper cuixé
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuixera</title>

Partició sil·làbica: cui_xe_ra
Homòfon: coixera
Etimologia: de cuixa 1a font: 1292
    femení
  1. història militar Part de l’arnès que defensa cadascuna de les cuixes.
  2. Bena elàstica per a protegir-se la cuixa.
  3. oficis manuals Cadascuna de les barres laterals dels llits, dels suports de l’eix d’un torn, d’un molinet, etc.
  4. oficis manuals Cuixal de pedra.

■ cuixera

femení història militar Part de l’arnès que defensa cadascuna de les cuixes Bena elàstica per a protegir-se la cuixa oficis manuals Cadascuna de les barres laterals dels llits, dels suports de l’eix d’un torn, d’un molinet, etc oficis manuals Cuixal de pedra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixeró

■ cuixeró

masculí oficis manuals Cuixera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cuixita


<title type="display">cuixita</title>

Partició sil·làbica: cui_xi_ta
    masculí i femení etnologia
  1. Individu d’un antic poble del sud de l’Alt Egipte que, al segle X aC, formà un regne independent i que ocupà l’Egipte, on establí la XXV dinastia.
  2. Cadascun dels pobles de la branca oriental de la família camita, sobretot amb relació a llurs llengües.

cuixita

masculí i femení etnologia Individu d’un antic poble del sud de l’Alt Egipte que, al segle X aC, formà un regne independent i que ocupà l’Egipte, on establí la XXV dinastia Cadascun dels pobles de la branca oriental de la família camita, sobretot amb relació a llurs llengües
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cuixític
| cuixítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cuixític</title>

Partició sil·làbica: cui_xí_tic
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent als cuixites.
  2. llengües cuixítiques lingüística Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques, parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika.

■ cuixític
| cuixítica

adjectiu Relatiu o pertanyent als cuixites llengües cuixítiques lingüística Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques, parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika