Es mostren 88951 resultats

■ declaradament

■ declaradament

adverbi D’una manera clara, oberta Prou declaradament que ho deia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarador
| declaradora

■ declarador
| declaradora

adjectiu i masculí i femení Que declara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarament

■ declarament

masculí Acció de declarar, de posar en clar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarant

■ declarant

masculí i femení dret processal Persona que declara davant un jutge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declarar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declarar</title>

Etimologia: del ll. declarare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Manifestar algú el que sent o el que pensa. Mai no declara les intencions. Li declarà tot seguit el seu amor.
  2. pronominal
    1. Manifestar algú les seves intencions, una decisió, l’adopció d’una mesura, etc. S’ha declarat a favor del ministre. Declarar-se en vaga.
    2. per extensió La sort s’ha declarat contra seu.
    3. especialment Manifestar algú a la persona estimada l’amor que li té a fi de tenir-hi relacions. Encara no se t’ha declarat?
    4. Manifestar-se alguna cosa. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. Declarar-se una tempestat.
  3. transitiu
    1. Manifestar algú el que sap, informar d’un fet, etc. Ell m’ha declarat la veritat. Declarà als periodistes que...
    2. especialment Notificar oficialment. Declarar, un estat, la guerra a un altre estat.
    3. especialment Dictaminar sobre alguna cosa algú que té autoritat per a fer-ho. Els experts declararen fals el document.
  4. transitiu dret fiscal Manifestar a l’autoritat administrativa la natura i la quantitat d’una matèria imposable o d’unes mercaderies o objectes el tràfic dels quals és sotmès al pagament de drets.
  5. dret processal
    1. transitiu Expressar, els qui jutgen, llur decisió.
    2. transitiu Manifestar els testimonis o l’acusat davant el jutge el que saben sobre el que hom els pregunta amb relació als fets controvertits.
    3. usat absolutament Avui declaren els testimonis de càrrec.

■ declarar

verb transitiu Manifestar algú el que sent o el que pensa Mai no declara les intencions Li declarà tot seguit el seu amor pronominal Manifestar algú les seves intencions, una decisió, l’adopció d’una mesura, etc S’ha declarat a favor del ministre Declarar-se en vaga per extensió La sort s’ha declarat contra seu especialment Manifestar algú a la persona estimada l’amor que li té a fi de tenir-hi relacions Encara no se t’ha declarat Manifestar-se alguna cosa Declarar-se la còlera de Déu Declarar-se una malaltia Declarar-se una tempestat transitiu Manifestar algú el que sap, informar d’un fet,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declaratiu
| declarativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declaratiu</title>

Partició sil·làbica: de_cla_ra_tiu
Etimologia: del ll. declarativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que dona declaració d’alguna cosa, que explana, que elucida. Acte declaratiu.
  2. dret processal Dit del judici que té per finalitat d’obtenir del jutge la declaració de l’existència d’un dret anterior.
  3. gramàtica Dit de l’enunciat o l’oració que expressa un judici, afirmatiu o negatiu.

■ declaratiu
| declarativa

adjectiu Que dona declaració d’alguna cosa, que explana, que elucida Acte declaratiu dret processal Dit del judici que té per finalitat d’obtenir del jutge la declaració de l’existència d’un dret anterior gramàtica Dit de l’enunciat o l’oració que expressa un judici, afirmatiu o negatiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declaratori
| declaratòria

■ declaratori
| declaratòria

adjectiu dret processal Dit del pronunciament judicial que defineix una qualitat o un dret sense contenir manament executiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinable

■ declinable

adjectiu gramàtica Dit de les parts de l’oració que es declinen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinació</title>

Partició sil·làbica: de_cli_na_ci_ó
Etimologia: del ll. declinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1670, DTo.
    femení
  1. Refús.
    1. Acció de baixar després d’haver atès el punt culminant.
    2. patologia Període de disminució d’una malaltia o d’algun dels seus símptomes.
    1. Acció de separar-se o de desviar-se d’una direcció determinada.
    2. topografia Angle que forma un pla vertical o una alineació amb el meridià.
    3. declinació d’un astre astronomia Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial.
    4. declinació magnètica geofísica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla vertical que conté la direcció de la brúixola i el pla meridià del punt de situació.
  4. gramàtica
    1. Flexió nominal d’una llengua.
    2. Paradigma al qual pertany un mot segons la manera com es declina. “Musa” és un mot de la primera declinació llatina.

■ declinació

femení Refús Acció de baixar després d’haver atès el punt culminant patologia Període de disminució d’una malaltia o d’algun dels seus símptomes Acció de separar-se o de desviar-se d’una direcció determinada topografia Angle que forma un pla vertical o una alineació amb el meridià declinació d’un astre astronomia Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial declinació magnètica geofísica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinador

■ declinador

masculí topografia Brúixola que hom uneix al cercle d’un goniòmetre topogràfic per tal d’orientar-lo a fi que l’aparell marqui el zero corresponent al meridià magnètic
Traducció