Es mostren 88939 resultats

■ declaratori
| declaratòria

■ declaratori
| declaratòria

adjectiu dret processal Dit del pronunciament judicial que defineix una qualitat o un dret sense contenir manament executiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinable

■ declinable

adjectiu gramàtica Dit de les parts de l’oració que es declinen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinació</title>

Partició sil·làbica: de_cli_na_ci_ó
Etimologia: del ll. declinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1670, DTo.
    femení
  1. Refús.
    1. Acció de baixar després d’haver atès el punt culminant.
    2. patologia Període de disminució d’una malaltia o d’algun dels seus símptomes.
    1. Acció de separar-se o de desviar-se d’una direcció determinada.
    2. topografia Angle que forma un pla vertical o una alineació amb el meridià.
    3. declinació d’un astre astronomia Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial.
    4. declinació magnètica geofísica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla vertical que conté la direcció de la brúixola i el pla meridià del punt de situació.
  4. gramàtica
    1. Flexió nominal d’una llengua.
    2. Paradigma al qual pertany un mot segons la manera com es declina. “Musa” és un mot de la primera declinació llatina.

■ declinació

femení Refús Acció de baixar després d’haver atès el punt culminant patologia Període de disminució d’una malaltia o d’algun dels seus símptomes Acció de separar-se o de desviar-se d’una direcció determinada topografia Angle que forma un pla vertical o una alineació amb el meridià declinació d’un astre astronomia Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial declinació magnètica geofísica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic, és a dir, el que forma el pla…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinador

■ declinador

masculí topografia Brúixola que hom uneix al cercle d’un goniòmetre topogràfic per tal d’orientar-lo a fi que l’aparell marqui el zero corresponent al meridià magnètic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinant

■ declinant

adjectiu Que declina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinar</title>

Etimologia: del ll. declinare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu
    1. Separar-se o desviar-se d’una direcció determinada.
    2. especialment astronomia Ésser un astre a una certa distància de l’equador celeste.
    3. especialment geografia i topografia Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià.
  2. transitiu
    1. Refusar, no acceptar. Ha declinat aquest honor. Declinem tota responsabilitat.
    2. dret Refusar un jutge per incompetència de jurisdicció.
  3. intransitiu
    1. Baixar després d’haver atès el punt culminant de la carrera. El sol ja començava a declinar.
    2. figuradament Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció. La seva influència declina.
  4. transitiu gramàtica Analitzar les diverses formes que l’article, el substantiu, l’adjectiu i el pronom poden presentar d’acord amb els paradigmes de la declinació a què pertanyen.

■ declinar

verb intransitiu Separar-se o desviar-se d’una direcció determinada especialment astronomia Ésser un astre a una certa distància de l’equador celeste especialment geografia i topografia Formar una agulla imantada o un pla vertical un cert angle amb el meridià transitiu Refusar, no acceptar Ha declinat aquest honor Declinem tota responsabilitat dret Refusar un jutge per incompetència de jurisdicció intransitiu Baixar després d’haver atès el punt culminant de la carrera El sol ja començava a declinar figuradament Disminuir, decaure, encaminar-se a la seva fi o extinció La seva influència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declinatori
| declinatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declinatori</title>

Etimologia: del b. ll. declinatorius, -a, -um, íd.
    1. adjectiu Que declina o refusa, especialment una jurisdicció.
    2. femení dret processal Incident processal que té la condició d’excepció dilatòria, consistent a demanar al jutge que s’abstingui de continuar coneixent de l’assumpte i que remeti les actuacions a qui hom considera competent.
    3. femení dret processal La mateixa petició declinatòria.
    1. adjectiu Que serveix per a mesurar la declinació.
    2. masculí topografia Declinador.

■ declinatori
| declinatòria

adjectiu Que declina o refusa, especialment una jurisdicció femení dret processal Incident processal que té la condició d’excepció dilatòria, consistent a demanar al jutge que s’abstingui de continuar coneixent de l’assumpte i que remeti les actuacions a qui hom considera competent femení dret processal La mateixa petició declinatòria adjectiu Que serveix per a mesurar la declinació masculí topografia Declinador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

declinòmetre

declinòmetre

masculí geofísica Aparell que serveix per a mesurar la declinació magnètica d’un lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declivi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">declivi</title>

Etimologia: del ll. declīvis ‘pendent’, der. de clivus ‘costa’, de la mateixa arrel de inclinare ‘inclinar’ 1a font: 1803, DEst.
masculí Pendent o inclinació d’un terreny, d’una superfície, amb relació a un pla horitzontal.

■ declivi

masculí Pendent o inclinació d’un terreny, d’una superfície, amb relació a un pla horitzontal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ declivitat

■ declivitat

femení Declivi
Traducció