Es mostren 88951 resultats

dedicatori
| dedicatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dedicatori</title>

Accessory
Etimologia: de dedicar 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu i femení Dit de l’escrit amb què hom dedica un llibre, una fotografia, etc., a algú. Escriure la dedicatòria. Frase dedicatòria.
  2. femení literatura Homenatge de l’autor d’una obra a una altra persona per mitjà d’una menció al començament del llibre.

dedicatori
| dedicatòria

dedició

dedició

Informació complementària
Traducció

dedins

dedins

deducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deducció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. deductio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
Body
    femení
    1. Acció de deduir;
    2. l’efecte. Deducció fiscal.
  1. lògica Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una proposició o d’unes quantes (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.

deducció

deductiu
| deductiva

deductiu
| deductiva

deductivament

deductivament

Traducció

deduïble

deduïble

deduir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deduir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_du_ir
Etimologia: del ll. deducĕre, íd. 1a font: 1364
Body
    verb transitiu
    1. Treure d’una proposició les conseqüències que conté implícitament.
    2. Obtenir com a resultat d’un raonament. I d’això, quines conseqüències en dedueixes?
  1. Rebaixar (una partida) d’alguna quantitat. Del compte cal deduir aquesta quantitat, que ja és pagada.
  2. dret Al·legar, presentar, les parts, llurs defenses o drets.

deduir

deessa

deessa

defalca

defalca