Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ deduïble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deduïble</title>

Partició sil·làbica: de_du_ï_ble
Etimologia: de deduir

adjectiu Que pot ésser deduït. Conseqüència deduïble.

■ deduïble

adjectiu Que pot ésser deduït Conseqüència deduïble

■ deduir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deduir</title>

Partició sil·làbica: de_du_ir
Etimologia: del ll. deducĕre, íd. 1a font: 1364

verb

transitiu

1. Treure d’una proposició les conseqüències que conté implícitament.
2. Obtenir com a resultat d’un raonament. I d’això, quines conseqüències en dedueixes?
Rebaixar (una partida) d’alguna quantitat. Del compte cal deduir aquesta quantitat, que ja és pagada.
dret Al·legar, presentar, les parts, llurs defenses o drets.

verb transitiu Treure d’una proposició les conseqüències que conté implícitament Obtenir com a resultat d’un raonament I d’això, quines conseqüències en dedueixes Rebaixar una partida d’alguna quantitat Del compte cal deduir aquesta quantitat, que ja és pagada dret Allegar, presentar, les parts, llurs defenses o drets

■ deessa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deessa</title>

Partició sil·làbica: de_es_sa
Etimologia: de déu 1a font: 1490, Tirant

femení mitologia Divinitat de sexe femení.

■ deessa

femení mitologia Divinitat de sexe femení

■ defalca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defalca</title>

Etimologia: de defalcar

femení antigament Minva.

■ defalca

femení antigament Minva

■ defalcació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defalcació</title>

Partició sil·làbica: de_fal_ca_ci_ó
Etimologia: de defalcar 1a font: 1418

femení

Acció de defalcar;
l’efecte.

■ defalcació

femení Acció de defalcar l’efecte

■ defalcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defalcar</title>

Etimologia: probablement de l’it. defalcare, der. de l’ant. falcare, del longobard falkan, ant. alt alem. falgan ‘despullar, rebaixar’ 1a font: 1341

verb transitiu Deduir, rebaixar.