Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ defecció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defecció</title>

Partició sil·làbica: de_fec_ci_ó
Etimologia: del ll. defectio, -ōnis, íd. 1a font: 1864, DLab.

femení Acció d’abandonar una persona o una causa a la qual hom està lligat per un acte, per un deure. Perderen per la defecció dels aliats.

■ defecció

femení Acció d’abandonar una persona o una causa a la qual hom està lligat per un acte, per un deure Perderen per la defecció dels aliats

■ defecte

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defecte</title>

Etimologia: del ll. defectus, -us, íd., der. de deficĕre ‘mancar, no ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1490, Tirant

masculí

1. Mancança.
2. dret Omissió d’algun requisit que la llei exigeix en els actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nul·litat de l’acte.
3. defecte de forma dret processal Falta derivada de la no-aplicació de les normes processals en una causa, que pot arribar a produir la nul·litat de les actuacions.
Insuficiència de la quantitat d’una cosa. Pecar per excés o per defecte.
1. Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser. Aquest abric té el defecte que és massa llarg. Tenir un defecte de pronunciació.
2. tecnologia Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que presenten les peces en qualsevol de les fases de fabricació.
cristal·lografia Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
defecte de massa física nuclear Diferència entre la suma de les masses dels nucleons que componen un nucli atòmic i la massa del nucli enter, o entre la massa dels components d’un àtom i la de l’àtom enter.
per defecte física Dit d’una mesura realitzada fent aproximacions successives al valor exacte mitjançant valors estrictament inferiors a aquest.

masculí Mancança dret Omissió d’algun requisit que la llei exigeix en els actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nullitat de l’acte defecte de forma dret processal Falta derivada de la no-aplicació de les normes processals en una causa, que pot arribar a produir la nullitat de les actuacions Insuficiència de la quantitat d’una cosa Pecar per excés o per defecte Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser Aquest abric té el defecte que és massa llarg Tenir un defecte de pronunciació tecnologia Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que…

■ defectibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defectibilitat</title>

Etimologia: de defectible

femení Qualitat de defectible.

■ defectibilitat

femení Qualitat de defectible

■ defectible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defectible</title>

Etimologia: del ll. defectibĭlis, íd.

adjectiu Que pot faltar.

■ defectible

adjectiu Que pot faltar

■ defectiu

| defectiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defectiu</title>

Partició sil·làbica: de_fec_tiu
Etimologia: del ll. defectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Que manca d’alguna cosa.
especialment gramàtica Dit del nom o del verb al qual manca alguna forma de la declinació o de la conjugació. Ex.: caldre.

■ defectiu

| defectiva

adjectiu Que manca d’alguna cosa especialment gramàtica Dit del nom o del verb al qual manca alguna forma de la declinació o de la conjugació Ex caldre