Es mostren 88951 resultats

■ deferir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deferir</title>

Etimologia: del ll. defērre, íd. (cf. preferir) 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Acordar a algú honors, dignitats. Els honors que li han estat deferits.
  2. transitiu
    1. Sotmetre (alguna cosa) a la determinació d’altri, a una jurisdicció. El rei li deferí el comandament de l’exèrcit. L’examen d’aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors.
    2. dret civil Atribuir (l’herència d’algú) a un hereu determinat. Deferir els béns als fills del finat.
    3. deferir el culpable a (una autoritat) dret Denunciar-l’hi.
    1. transitiu Cedir (alguna cosa) per condescendència.
    2. intransitiu Cedir per respecte o consideració.
    3. intransitiu Condescendir respectuosament. Jo defereixo a la seva edat.

■ deferir

verb transitiu Acordar a algú honors, dignitats Els honors que li han estat deferits transitiu Sotmetre alguna cosa a la determinació d’altri, a una jurisdicció El rei li deferí el comandament de l’exèrcit L’examen d’aquesta qüestió serà deferit a una comissió de senadors dret civil Atribuir l’herència d’algú a un hereu determinat Deferir els béns als fills del finat deferir el culpable a una autoritat dret Denunciar-l’hi transitiu Cedir alguna cosa per condescendència intransitiu Cedir per respecte o consideració intransitiu Condescendir respectuosament Jo defereixo a la seva edat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defervescència

■ defervescència

femení patologia Disminució o desaparició de la febre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficiència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deficiència</title>

Partició sil·làbica: de_fi_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. deficientia, íd.
    femení
  1. Estat o qualitat de deficient. Deficiència de diners. Deficiència de proves.
  2. agricultura En els vegetals, manca de certs elements minerals que necessiten per a llur desenvolupament correcte.
  3. deficiència cromosòmica genètica Deleció cromosòmica.

■ deficiència

femení Estat o qualitat de deficient Deficiència de diners Deficiència de proves agricultura En els vegetals, manca de certs elements minerals que necessiten per a llur desenvolupament correcte deficiència cromosòmica genètica Deleció cromosòmica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deficient</title>

Partició sil·làbica: de_fi_ci_ent
Etimologia: del ll. deficiens, -ntis, íd., participi pres. de deficĕre ‘mancar, no ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que arriba curt, que no arriba, a allò calgut. Aquesta subvenció és deficient. La seva salut és molt deficient. Té una preparació científica deficient.
  2. deficient mental (o simplement deficient) adjectiu i masculí i femení psiquiatria i dret Disminuït, totalment o parcialment, en la seva activitat intel·lectual.
  3. molt deficient masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès en el grau més baix de la puntuació.

■ deficient

adjectiu Que arriba curt, que no arriba, a allò calgut Aquesta subvenció és deficient La seva salut és molt deficient Té una preparació científica deficient deficient mental o simplement deficient adjectiu i masculí i femení psiquiatria i dret Disminuït, totalment o parcialment, en la seva activitat intellectual molt deficient masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès en el grau més baix de la puntuació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficientment

■ deficientment

adverbi D’una manera deficient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèficit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèficit</title>

Etimologia: del ll. defĭcit, 3a pers. del pres. d’ind. del ll. deficĕre ‘mancar, no ser suficient’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. economia
    1. Quantitat expressada normalment en termes monetaris que indica el valor en què una suma és més petita que una altra que s’hi relaciona.
    2. dèficit de la balança de pagaments Excés d’importacions voluntàries de béns, de serveis i de valors financers per damunt de les exportacions similars.
  2. Manca o escassetat d’alguna cosa que hom considera normal o necessària. Dèficit de vitamina C. Hi ha un dèficit d’habitatges de lloguer.

■ dèficit

masculí economia Quantitat expressada normalment en termes monetaris que indica el valor en què una suma és més petita que una altra que s’hi relaciona dèficit de la balança de pagaments Excés d’importacions voluntàries de béns, de serveis i de valors financers per damunt de les exportacions similars Manca o escassetat d’alguna cosa que hom considera normal o necessària Dèficit de vitamina C Hi ha un dèficit d’habitatges de lloguer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deficitari
| deficitària

■ deficitari
| deficitària

adjectiu Que presenta un dèficit Un pressupost deficitari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ definibilitat

■ definibilitat

femení Qualitat de definible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ definible

■ definible

adjectiu Que pot ésser definit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ definició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">definició</title>

Partició sil·làbica: de_fi_ni_ci_ó
Etimologia: del ll. definitio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de definir.
  2. Mots, fórmula, amb què hom defineix. La definició del cercle. Fer una definició.
  3. cristianisme
    1. Determinació conceptual d’una veritat o d’un contingut doctrinal. Definició conciliar.
    2. definició de fe (o definició dogmàtica) Proposició explícita d’una veritat que l’Església, per mitjà del magisteri extraordinari, presenta com a objecte de fe divina i catòlica (eclesiàstica) i que gaudeix, doncs, de les prerrogatives d’infal·libilitat i d’obligatorietat.
  4. fotografia Propietat d’un objectiu de reproduir fidelment els petits detalls d’una imatge.
  5. lògica Proposició que té per objecte explicar les notes que té un concepte, segons el seu significat (definició formal) o segons el seu contingut (definició real).
  6. matemàtiques Introducció d’un nou concepte fent referència a conceptes anteriors ja definits.
  7. televisió Fidelitat de reproducció de la imatge, determinada pel nombre de línies del sistema emprat.

■ definició

femení Acció de definir Mots, fórmula, amb què hom defineix La definició del cercle Fer una definició cristianisme Determinació conceptual d’una veritat o d’un contingut doctrinal Definició conciliar definició de fe o definició dogmàtica Proposició explícita d’una veritat que l’Església, per mitjà del magisteri extraordinari, presenta com a objecte de fe divina i catòlica eclesiàstica i que gaudeix, doncs, de les prerrogatives d’infallibilitat i d’obligatorietat fotografia Propietat d’un objectiu de reproduir fidelment els petits detalls d’una imatge lògica Proposició que té per objecte…
Traducció