Es mostren 88951 resultats

■ deformar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deformar</title>

Etimologia: del ll. deformare, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    verb
  1. transitiu
    1. Alterar (alguna cosa) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. El reumatisme li ha deformat les articulacions dels dits.
    2. figuradament Alterar (alguna cosa) en la seva manera d’ésser. Deformar el caràcter d’un nen.
    3. figuradament Tergiversar. A vegades els diaris deformen els fets.
  2. pronominal Perdre alguna cosa la seva forma. Aquestes sabates s’han deformat.

■ deformar

verb transitiu Alterar alguna cosa en la seva forma La cotilla li deforma el cos El reumatisme li ha deformat les articulacions dels dits figuradament Alterar alguna cosa en la seva manera d’ésser Deformar el caràcter d’un nen figuradament Tergiversar A vegades els diaris deformen els fets pronominal Perdre alguna cosa la seva forma Aquestes sabates s’han deformat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deforme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deforme</title>

Etimologia: del ll. deformis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Desposseït de la seva forma natural o pròpia. Té els peus deformes. Una corol·la deforme.
  2. especialment Que presenta en la seva forma alguna grossa irregularitat o anomalia que fa lleig, desplaent, repulsiu. Una persona deforme.

■ deforme

adjectiu Desposseït de la seva forma natural o pròpia Té els peus deformes Una corolla deforme especialment Que presenta en la seva forma alguna grossa irregularitat o anomalia que fa lleig, desplaent, repulsiu Una persona deforme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deformement

■ deformement

adverbi Constituint una deformitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deformitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deformitat</title>

Etimologia: del ll. deformĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1392
    femení
    1. Qualitat de deforme. La deformitat del seu cos.
    2. figuradament La deformitat de la seva ànima.
  2. Persona o cosa deforme. Aquell pobre home era una deformitat. Té diverses deformitats.
  3. patologia Alteració de la forma d’un òrgan en una persona a causa de lesions tròfiques, traumatismes o trastorns funcionals.

■ deformitat

femení Qualitat de deforme La deformitat del seu cos figuradament La deformitat de la seva ànima Persona o cosa deforme Aquell pobre home era una deformitat Té diverses deformitats patologia Alteració de la forma d’un òrgan en una persona a causa de lesions tròfiques, traumatismes o trastorns funcionals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defraudació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defraudació</title>

Partició sil·làbica: de_frau_da_ci_ó
Etimologia: del ll. defraudatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de defraudar;
    2. l’efecte.
    1. dret Perjudici material que, amb dol o engany, és causat a una persona, o que un funcionari públic o un particular causen a l’estat.
    2. dret fiscal Infracció comesa mitjançant engany o mala fe per tal d’eludir el pagament d’imposts o contribucions.
    3. dret penal Gènere de delictes contra la propietat caracteritzats per la concurrència d’engany i de perjudici econòmic a un tercer.

■ defraudació

femení Acció de defraudar l’efecte dret Perjudici material que, amb dol o engany, és causat a una persona, o que un funcionari públic o un particular causen a l’estat dret fiscal Infracció comesa mitjançant engany o mala fe per tal d’eludir el pagament d’imposts o contribucions dret penal Gènere de delictes contra la propietat caracteritzats per la concurrència d’engany i de perjudici econòmic a un tercer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defraudador
| defraudadora

■ defraudador
| defraudadora

masculí i femení Persona que defrauda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defraudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defraudar</title>

Partició sil·làbica: de_frau_dar
Etimologia: del ll. defraudare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
  1. dret
    1. Fer una defraudació.
    2. per extensió Defraudar la soldada.
  2. No correspondre alguna cosa a allò que hom n’esperava. Això m’ha defraudat en les meves esperances. Això ha defraudat les meves esperances.

■ defraudar

verb transitiu dret Fer una defraudació per extensió Defraudar la soldada No correspondre alguna cosa a allò que hom n’esperava Això m’ha defraudat en les meves esperances Això ha defraudat les meves esperances
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defugi

■ defugi

masculí Excusa que hom dona per defugir o eludir una dificultat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defugible

■ defugible

adjectiu Que pot ésser defugit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defugir

■ defugir

verb transitiu Esquivar, eludir Defugir una pregunta, una promesa, una visita pronominal Potser sí, que ho faré no me’n defujo
Informació complementària
Traducció