Es mostren 88939 resultats

■ defraudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">defraudar</title>

Partició sil·làbica: de_frau_dar
Etimologia: del ll. defraudare, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
  1. dret
    1. Fer una defraudació.
    2. per extensió Defraudar la soldada.
  2. No correspondre alguna cosa a allò que hom n’esperava. Això m’ha defraudat en les meves esperances. Això ha defraudat les meves esperances.

■ defraudar

verb transitiu dret Fer una defraudació per extensió Defraudar la soldada No correspondre alguna cosa a allò que hom n’esperava Això m’ha defraudat en les meves esperances Això ha defraudat les meves esperances
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defugi

■ defugi

masculí Excusa que hom dona per defugir o eludir una dificultat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defugible

■ defugible

adjectiu Que pot ésser defugit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defugir

■ defugir

verb transitiu Esquivar, eludir Defugir una pregunta, una promesa, una visita pronominal Potser sí, que ho faré no me’n defujo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ defunció

■ defunció

femení Mort d’una persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ degà
| degana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degà</title>

Etimologia: del b. ll. decanus, íd. 1a font: c. 1251
  1. masculí i femení El membre més antic d’un cos per ordre de recepció.
  2. masculí i femení Membre d’una corporació o professor d’una facultat universitària elegit o designat per a presidir-la.
  3. masculí catolicisme Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
  4. masculí cristianisme Dignitat del capítol catedral o la col·legiata que comporta el dret de presidència.
  5. masculí i femení catolicisme Cadascun dels membres del consell de govern d’un abat o d’una abadessa. Consell de degans.

■ degà
| degana

masculí i femení El membre més antic d’un cos per ordre de recepció masculí i femení Membre d’una corporació o professor d’una facultat universitària elegit o designat per a presidir-la masculí catolicisme Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe masculí cristianisme Dignitat del capítol catedral o la collegiata que comporta el dret de presidència masculí i femení catolicisme Cadascun dels membres del consell de govern d’un abat o d’una abadessa Consell de degans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deganat

■ deganat

masculí Dignitat de degà Durada de les funcions de degà Casa o despatx del degà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ degeneració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degeneració</title>

Partició sil·làbica: de_ge_ne_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. degeneratio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de degenerar;
    2. l’efecte.
  2. biologia i patologia Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
  3. física
    1. En mecànica quàntica, propietat d’un valor propi d’un observable, segons la qual hi ha diferents estats propis de l’observable que tenen per valor propi el considerat.
    2. per extensió Propietat d’una magnitud física, per a cada valor de la qual és possible de trobar diversos estats diferents.

■ degeneració

femení Acció de degenerar l’efecte biologia i patologia Estat patològic de la substància viva òrgan, teixit o cèllula manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química física En mecànica quàntica, propietat d’un valor propi d’un observable, segons la qual hi ha diferents estats propis de l’observable que tenen per valor propi el considerat per extensió Propietat d’una magnitud física, per a cada valor de la qual és possible de trobar diversos estats diferents
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ degenerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">degenerar</title>

Etimologia: del ll. degenerare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb intransitiu
  1. Perdre les bones qualitats de la pròpia espècie o raça. Aquesta planta, sense sol, degenera ràpidament.
  2. Mudar-se en pitjor, perdre en bones qualitats. Els costums han degenerat. Tot degenera.
  3. degenerar en Passar d’una manera d’ésser a una altra de pitjor. La indulgència degenera sovint en feblesa. El refredat ha degenerat en bronquitis.

■ degenerar

verb intransitiu Perdre les bones qualitats de la pròpia espècie o raça Aquesta planta, sense sol, degenera ràpidament Mudar-se en pitjor, perdre en bones qualitats Els costums han degenerat Tot degenera degenerar en Passar d’una manera d’ésser a una altra de pitjor La indulgència degenera sovint en feblesa El refredat ha degenerat en bronquitis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

degenerat
| degenerada

degenerat
| degenerada

adjectiu i masculí i femení Que ha sofert degeneració
Informació complementària
Traducció