Es mostren 88951 resultats

■ deïcidi

■ deïcidi

masculí mitologia Acció d’occir un déu cristianisme Occisió de Jesús com a Déu-home
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

deïdor
| deïdora


<title type="display">deïdor</title>

Partició sil·làbica: de_ï_dor
Etimologia: deriv. de dir, d’una variant de radical ant
    antigament
  1. adjectiu Que hom pot dir o ha de dir.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que diu.

deïdor
| deïdora

antigament adjectiu Que hom pot dir o ha de dir adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que diu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deífic
| deífica

■ deífic
| deífica

adjectiu Que procura la intervenció divina, de quelcom de diví La unió deífica entre l’espòs i l’esposa Diví
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deïficació

■ deïficació

femení Acció de deïficar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deïficar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deïficar</title>

Partició sil·làbica: de_ï_fi_car
Etimologia: del ll. ecl. deificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Divinitzar.
    2. Considerar com a déu, col·locar en el nombre dels déus.
    3. Fer (algú o alguna cosa) objecte d’un culte.
  2. cristianisme Fer algú partícip de la vida divina mitjançant la gràcia.

■ deïficar

verb transitiu Divinitzar Considerar com a déu, collocar en el nombre dels déus Fer algú o alguna cosa objecte d’un culte cristianisme Fer algú partícip de la vida divina mitjançant la gràcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deïforme

■ deïforme

adjectiu Semblant a un déu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deípara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deípara</title>

Partició sil·làbica: de_í_pa_ra
Etimologia: del ll. ecl. deipara, íd., comp. de deus ‘déu’ i -parus, -a, -um, element de composició der. de parīre ‘parir’
adjectiu i femení Dit de la mare d’un déu, especialment de la Mare de Déu.

■ deípara

adjectiu i femení Dit de la mare d’un déu, especialment de la Mare de Déu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deisi

■ deisi

femení art Tema iconogràfic que representa un grup de dos suplicants, generalment la Mare de Déu i sant Joan Baptista, i al mig el Crist en majestat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deisme</title>

Partició sil·làbica: de_is_me
Etimologia: del ll. dĕus, -i ‘déu’
masculí religió Doctrina religiosa que reconeix l’existència d’un Déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.

■ deisme

masculí religió Doctrina religiosa que reconeix l’existència d’un Déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deista

■ deista

adjectiu Relatiu o pertanyent al deisme masculí i femení Persona que professa el deisme
Traducció