Es mostren 88939 resultats

deixiu

deixiu

masculí agricultura Camp abandonat ermot
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixondar

■ deixondar

verb transitiu i pronominal deixondir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixondiment

■ deixondiment

masculí Acció de deixondir o de deixondir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixondir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixondir</title>

Partició sil·làbica: dei_xon_dir
Etimologia: variant de deixondar per canvi de conjugació 1a font: c. 1800
    verb
    1. transitiu Fer sortir d’un estat d’ensopiment. La pluja el deixondí.
    2. pronominal Tot i els crits, no acabava de deixondir-me.
  2. figuradament
    1. transitiu Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa. No hi ha manera de deixondir-lo.
    2. pronominal Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina.

■ deixondir

verb transitiu Fer sortir d’un estat d’ensopiment La pluja el deixondí pronominal Tot i els crits, no acabava de deixondir-me figuradament transitiu Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa No hi ha manera de deixondir-lo pronominal Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixondit
| deixondida

■ deixondit
| deixondida

adjectiu Despert, eixerit Era deixondit com una mostela
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixuplina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deixuplina</title>

Partició sil·làbica: dei_xu_pli_na
Etimologia: del ll. dĭscĭplīna, ‘disciplina, educació’
    femení
  1. Acció de deixuplinar o de deixuplinar-se.
  2. plural Assot fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents per a flagel·lar-se.

■ deixuplina

femení Acció de deixuplinar o de deixuplinar-se plural Assot fet de cordetes o de cadenes, especialment el que fan servir els penitents per a flagellar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixuplinant

■ deixuplinant

masculí i femení Penitent que es deixuplina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deixuplinar

■ deixuplinar

verb transitiu Donar cops de deixuplines El reu fou deixuplinat pronominal A la processó, molts penitents es deixuplinaven
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejecció</title>

Partició sil·làbica: de_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. dejectio, -ōnis ‘capgirament, abaixament’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Rebaixament moral.
  2. astrologia Situació en què un planeta té el mínim d’influència.
  3. geomorfologia Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la Terra (corrents fluvials, vents, etc.), o pels interns, com els productes volcànics.
  4. medicina
    1. Evacuació de les matèries fecals.
    2. Conjunt de matèries fecals evacuades. Dejecció biliosa.

■ dejecció

femení Rebaixament moral astrologia Situació en què un planeta té el mínim d’influència geomorfologia Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la Terra corrents fluvials, vents, etc, o pels interns, com els productes volcànics medicina Evacuació de les matèries fecals Conjunt de matèries fecals evacuades Dejecció biliosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejectar

■ dejectar

verb transitiu Rebaixar moralment
Informació complementària
Traducció