Es mostren 88951 resultats

■ dejú
| dejuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejú</title>

Etimologia: del ll. jejūnus, íd., per dissimilació de je- en de- 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que no ha pres aliments des del començament del dia. Ja era la tarda i encara estava dejú.
    2. per extensió Estar dejú de dos dies.
  2. figuradament Mancat, privat. Escriu-me sovint, que estic dejú de notícies.
  3. en dejú locució adverbial Estant dejú. Me n’he de prendre dues cullerades en dejú.

■ dejú
| dejuna

adjectiu Que no ha pres aliments des del començament del dia Ja era la tarda i encara estava dejú per extensió Estar dejú de dos dies figuradament Mancat, privat Escriu-me sovint, que estic dejú de notícies en dejú locució adverbial Estant dejú Me n’he de prendre dues cullerades en dejú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejunador
| dejunadora

■ dejunador
| dejunadora

masculí i femení Persona que dejuna especialment Persona que fa exhibicions dejunant públicament durant molts dies seguits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejunar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejunar</title>

Etimologia: del ll. jejunare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. No prendre aliments o prendre’n en una quantitat escassa durant un temps més o menys llarg. Mentre ell s’afarta, els fills dejunen.
  2. religió
    1. Fer dejuni. Dejunar els dies prescrits per l’Església.
    2. per extensió Fer abstinència de carn.

■ dejunar

verb intransitiu No prendre aliments o prendre’n en una quantitat escassa durant un temps més o menys llarg Mentre ell s’afarta, els fills dejunen religió Fer dejuni Dejunar els dies prescrits per l’Església per extensió Fer abstinència de carn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejunat
| dejunada

■ dejunat
| dejunada

adjectiu Que ha estat sotmès a un dejuni Cargols dejunats De dejuni dia dejunat religió Dia de dejuni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejuni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dejuni</title>

Etimologia: del ll. jejunium, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Acció de dejunar.
    2. figuradament Mancança, privació. Patim dejuni de diaris catalans.
    1. religió Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
    2. dret canònic Prescripció de l’Església referent a una reducció de l’aliment en determinats dies de l’any.
    3. dret canònic Abstinència de carn.
    4. dejuni eucarístic dret canònic Abstenció d’aliment i de beguda abans de combregar, com a signe de la transcendència de l’eucaristia amb relació al menjar quotidià.
  3. ciències polítiques Vaga de fam.

■ dejuni

masculí Acció de dejunar figuradament Mancança, privació Patim dejuni de diaris catalans religió Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos dret canònic Prescripció de l’Església referent a una reducció de l’aliment en determinats dies de l’any dret canònic Abstinència de carn dejuni eucarístic dret canònic Abstenció d’aliment i de beguda abans de combregar, com a signe de la transcendència de l’eucaristia amb relació al menjar quotidià ciències polítiques Vaga de fam
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dejús

■ dejús

adverbi i preposició dialectal antigament Davall, dessota
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ del

■ del

Contracció de la preposició de i l’article el
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delació</title>

Partició sil·làbica: de_la_ci_ó
Homòfon: deleció
Etimologia: del ll. delatio, -ōnis, íd., der. de defērre ‘deferir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de delatar. La policia se n’assabentà per una delació.
  2. dret català En el procés d’adquisició de l’herència, manifestació per la qual el cridat, sia per voluntat del causant o per la llei, immediatament l’accepta o la repudia.

■ delació

femení Acció de delatar La policia se n’assabentà per una delació dret català En el procés d’adquisició de l’herència, manifestació per la qual el cridat, sia per voluntat del causant o per la llei, immediatament l’accepta o la repudia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

delaminació


<title type="display">delaminació</title>

Partició sil·làbica: de_la_mi_na_ci_ó
femení embriologia Varietat del procés de gastrulació de la qual resulten l’ectoderma i l’endoderma concèntrics.

delaminació

femení embriologia Varietat del procés de gastrulació de la qual resulten l’ectoderma i l’endoderma concèntrics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delat
| delada

■ delat
| delada

masculí i femení antigament Acusat, inculpat Bandit
Traducció