Es mostren 88951 resultats

■ deliqüescent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deliqüescent</title>

Partició sil·làbica: de_li_qües_cent
Etimologia: del ll. deliquescens, -ntis, participi pres. de deliquescĕre ‘tornar-se líquid’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que té la propietat de la deliqüescència.
    2. Que sofreix un procés de deliqüescència.
  2. figuradament Vague, difús, evanescent.

■ deliqüescent

adjectiu Que té la propietat de la deliqüescència Que sofreix un procés de deliqüescència figuradament Vague, difús, evanescent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deliqui

■ deliqui

masculí Defalliment, esvaniment especialment Transport produït per una passió amorosa, per un èxtasi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delir</title>

Homòfon: dalí
Etimologia: del ll. delēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu antigament Esborrar, destruir totalment.
  2. intransitiu antigament Desaparèixer, cessar d’ésser.
  3. pronominal
    1. Ésser afectat del desig vehement d’una cosa. Em delia per menjar-ne.
    2. fer delir Ocasionar que algú senti un desig vehement. No li ho ensenyis, que el faràs delir.

■ delir

verb transitiu antigament Esborrar, destruir totalment intransitiu antigament Desaparèixer, cessar d’ésser pronominal Ésser afectat del desig vehement d’una cosa Em delia per menjar-ne fer delir Ocasionar que algú senti un desig vehement No li ho ensenyis, que el faràs delir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delirant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delirant</title>

Etimologia: de delirar
    adjectiu
  1. Que presenta els caràcters del deliri. Follia delirant. Un entusiasme delirant.
  2. Que ultrapassa els límits del que és raonable; exagerat, desmesurat. Unes discussions delirants.
  3. imaginació delirant Imaginació desbordant.

■ delirant

adjectiu Que presenta els caràcters del deliri Follia delirant Un entusiasme delirant Que ultrapassa els límits del que és raonable exagerat, desmesurat Unes discussions delirants imaginació delirant Imaginació desbordant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delirar

■ delirar

verb intransitiu Tenir deliri, estar en deliri La febre el fa delirar Ell delira per casar-s’hi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deliri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deliri</title>

Etimologia: del ll. delirium, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. psicologia
    1. Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’al·lucinacions, sobretot de caire visual.
    2. estat de deliri Expressió amb què hom designa el conjunt de la personalitat afectada d’idees delirants.
  2. per extensió En certes malalties infeccioses agudes, estat febril en què hom pateix al·lucinacions, confusió mental i altres fenòmens similars.
  3. per extensió
    1. Estat d’excitació violenta en què hom cessa d’obeir la raó. Ho feu en ple deliri passional.
    2. Passió, desig, entusiasme, violents, boigs. M’agrada amb deliri. Quins deliris de grandesa!
    3. tenir un deliri per (algú o alguna cosa) Tenir-hi una fal·lera.

■ deliri

masculí psicologia Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’allucinacions, sobretot de caire visual estat de deliri Expressió amb què hom designa el conjunt de la personalitat afectada d’idees delirants per extensió En certes malalties infeccioses agudes, estat febril en què hom pateix allucinacions, confusió mental i altres fenòmens similars per extensió Estat d’excitació violenta en què hom cessa d’obeir la raó Ho feu en ple deliri passional Passió, desig, entusiasme, violents, boigs M’agrada amb deliri…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delirium tremens*

■ delirium tremens*

masculí psicologia Psicosi tòxica associada gairebé sempre a l’alcoholisme crònic, causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca d’alcohol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

delirogen
| delirògena


<title type="display">delirogen</title>

Etimologia: de deliri i -gen
adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que, a una dosi suficient, produeix un estat de deliri, sobreexcitació i incoherència psíquica.

delirogen
| delirògena

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que, a una dosi suficient, produeix un estat de deliri, sobreexcitació i incoherència psíquica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delirós
| delirosa

■ delirós
| delirosa

adjectiu Que té deliri, especialment per algú o alguna cosa El malalt estava delirós Està delirós per aquella noia Vivia delirós de reveure la seva pàtria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ delit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">delit</title>

Etimologia: del ll. delectus, -us, der. del ll. delicĕre ‘atreure’ 1a font: c. 1300
    masculí
  1. Viu plaer de l’ànim o dels sentits. Els delits del món. Trobar delit en el treball.
  2. Ànim, vitalitat. D’ençà que he estat malalt no tinc gens de delit. Jugava ple de delit.

■ delit

masculí Viu plaer de l’ànim o dels sentits Els delits del món Trobar delit en el treball Ànim, vitalitat D’ençà que he estat malalt no tinc gens de delit Jugava ple de delit
Informació complementària
Traducció