Es mostren 88940 resultats

■ denigrar

■ denigrar

verb transitiu Dir mal d’algú o d’alguna cosa per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, de menysprear-ne la qualitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denim

■ denim

masculí indústria tèxtil Teixit texà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denominable

■ denominable

adjectiu Que pot ésser denominat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denominació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denominació</title>

Partició sil·làbica: de_no_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. denominatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Acció de denominar.
  2. gramàtica Resultat del procés d’atribució d’un nom a una cosa o a una persona.
  3. religió Confessió religiosa. Als Estats Units existeixen nombroses denominacions cristianes.

■ denominació

femení Acció de denominar gramàtica Resultat del procés d’atribució d’un nom a una cosa o a una persona religió Confessió religiosa Als Estats Units existeixen nombroses denominacions cristianes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denominador
| denominadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denominador</title>

Etimologia: del ll. denominator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Que denomina.
  2. masculí matemàtiques Nombre escrit sota la barra en una fracció i que expressa el nombre de parts alíquotes en les quals hom pot suposadament dividir la unitat.

■ denominador
| denominadora

adjectiu i masculí i femení Que denomina masculí matemàtiques Nombre escrit sota la barra en una fracció i que expressa el nombre de parts alíquotes en les quals hom pot suposadament dividir la unitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denominal

■ denominal

adjectiu lingüística Que deriva d’un nom substantiu Verb denominal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denominar

■ denominar

verb transitiu Donar un nom a una persona o una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denominatiu
| denominativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denominatiu</title>

Partició sil·làbica: de_no_mi_na_tiu
Etimologia: del ll. denominativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que serveix per a denominar, que implica denominació. Terme denominatiu.
  2. gramàtica
    1. Dit del nom específic donat a una cosa o a una persona.
    2. Dit del derivat d’un nom substantiu o adjectiu. Verb denominatiu.

■ denominatiu
| denominativa

adjectiu Que serveix per a denominar, que implica denominació Terme denominatiu gramàtica Dit del nom específic donat a una cosa o a una persona Dit del derivat d’un nom substantiu o adjectiu Verb denominatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denotació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denotació</title>

Partició sil·làbica: de_no_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. denotatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de denotar;
    2. l’efecte.
  2. lògica i lingüística Referència, exterior a la llengua i d’identificació més o menys directa, que un mot fa a un objecte, a una persona, etc.

■ denotació

femení Acció de denotar l’efecte lògica i lingüística Referència, exterior a la llengua i d’identificació més o menys directa, que un mot fa a un objecte, a una persona, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ denotar

■ denotar

verb transitiu Indicar, significar, ésser senyal El seu aspecte denota que ha begut
Informació complementària
Traducció