Es mostren 88951 resultats

denominal

denominal

denominar

denominar

denominatiu
| denominativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denominatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_no_mi_na_tiu
Etimologia: del ll. denominativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Que serveix per a denominar, que implica denominació. Terme denominatiu.
  2. gramàtica
    1. Dit del nom específic donat a una cosa o a una persona.
    2. Dit del derivat d’un nom substantiu o adjectiu. Verb denominatiu.

denominatiu
| denominativa

denotació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">denotació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: de_no_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. denotatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció de denotar;
    2. l’efecte.
  1. lògica i lingüística Referència, exterior a la llengua i d’identificació més o menys directa, que un mot fa a un objecte, a una persona, etc.

denotació

denotar

denotar

denotatiu
| denotativa

denotatiu
| denotativa

dènou

dènou

denou1

denou1

denou [o dènou]2

denou [o dènou]2

dens
| densa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dens</title>

Accessory
Etimologia: del ll. densus, -a, -um, íd. 1a font: c. 1500
Body
    adjectiu
  1. Espès, compacte, en què les parts constituents són molt acostades, que conté molta matèria en poc espai. Un fum dens. Una selva densa.
  2. per extensió Pesant. El plom és molt dens.
  3. figuradament Substanciós, amb molta matèria o molt contingut. Un llibre dens.
  4. figuradament Espès, obscur, impenetrable. Una ignorància densa.
  5. fonètica, fonologia Dit dels fonemes consonàntics palatals [tʃ, dʒ] i velars [k, g] i de les vocals obertes [ɛ, a, ɔ] que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques; s’oposa a difús.
  6. fotografia Aspecte que presenta una imatge, tant positiva com negativa, de poc contrast entre els blancs i els negres o entre les zones transparents i les opaques.
  7. matemàtiques
    1. Dit d’un conjunt C totalment ordenat tal que entre dos elements qualssevol, a i b C, hi ha un tercer element c.
    2. En un espai topològic T, dit d’un subconjunt A respecte a un altre BT, tal que tot punt de B és un punt adherent de A, és a dir, tal que BÂ, on  designa l’adherència de A.
  8. pintura Dit de la pasta pictòrica en la qual el pigment és més important, quantitativament, que el vehicle acompanyant.

dens
| densa