Es mostren 88939 resultats

descamisat
| descamisada

descamisat
| descamisada

descampat

descampat

Informació complementària

descans


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descans</title>

Accessory
Etimologia: de descansar 1a font: s. XV, I. de Villena
Body
    masculí
    1. Acció de descansar;
    2. l’efecte.
  1. Allò que lleva el cansament. És un descans, no sentir-lo enraonar!
    1. Objecte damunt el qual descansa una cosa; suport.
    2. especialment Pal que va agafat per un cap al braç del carro o al darrere del carro i per l’altre cap, abaixant-lo, pot recolzar a terra quan el carro és aturat, i així li dona un nou punt de suport que evita que pugui balançar del davant o del darrere.
    1. esports Posició gimnàstica adoptada en acabar una sèrie d’exercicis consistent a col·locar el peu esquerre lleugerament més endavant que el dret, mentre per darrere la mà dreta agafa el puny esquerre, amb els colzes cap enfora i el cos recte.
    2. ciències militars Posició menys rígida i contrària a la de ferms.
  2. plural indumentària i esports Botes còmodes i resistents a les baixes temperatures que hom utilitza abans i després de practicar un esport d’hivern.

descans

descansadament

descansadament

Informació complementària

descansador1

descansador1

descansador2
| descansadora

descansador2
| descansadora

descansar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descansar</title>

Accessory
Etimologia: de cansar 1a font: s. XIV
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Cessar de fer un exercici, un treball, per fer desaparèixer el cansament; reposar. Vam aturar-nos a descansar una estona a l’ombra d’un arbre. Treballem cinc dies seguits i en descansem dos.
    2. per analogia Deixar descansar la terra.
    3. per extensió Dormir. Bona nit i descansar de gust. El malalt ha descansat tota la nit.
    4. per extensió Jaure en el sepulcre. Que en pau descansi.
    5. figuradament Cessar d’ésser turmentat per un mal, per una greu preocupació, etc.
  2. transitiu Cessar de fer treballar (un membre, una eina, etc.) per fer-ne desaparèixer el cansament, evitar que es deteriori, etc. De tant en tant he de descansar el braç.
  3. transitiu Ajudar (algú) alleujant-li el treball. Té un secretari que el descansa molt.
  4. intransitiu Tenir plena confiança en l’ajut, la protecció, etc., d’algú o d’alguna cosa. Ara ja no ha de treballar com abans: té un fill en qui pot descansar.
  5. intransitiu Recolzar d’una manera estable, ésser suportat. La volta descansa sobre dos murs fortíssims.

descansar

descansat
| descansada

descansat
| descansada

descantar-se

descantar-se

Informació complementària

descantell

descantell