Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ desconstrucció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconstrucció</title>

Partició sil·làbica: des_cons_truc_ci_ó

femení filosofia Mètode d’anàlisi crítica d’un text, d’un concepte o d’una construcció intel·lectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats.

■ desconstrucció

femení filosofia Mètode d’anàlisi crítica d’un text, d’un concepte o d’una construcció intellectual, que permet de desfer-ne l’estructura tot mostrant les seves contradiccions i ambigüitats

■ desconstruir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desconstruir</title>

Partició sil·làbica: des_cons_tru_ir

verb transitiu filosofia Desfer analíticament (un text o un concepte) per mitjà de la desconstrucció.

■ desconstruir

verb transitiu filosofia Desfer analíticament un text o un concepte per mitjà de la desconstrucció

■ descontaminació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontaminació</title>

Partició sil·làbica: des_con_ta_mi_na_ci_ó

femení Eliminació de la substància o substàncies que contaminen algun medi.

■ descontaminació

femení Eliminació de la substància o substàncies que contaminen algun medi

■ descontent

| descontenta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontent</title>

Etimologia: de content 1a font: s. XV, I. de Villena

adjectiu i masculí i femení No content d’algú o d’alguna cosa. Estic molt descontent de tu. Els treballadors estan descontents.

■ descontent

| descontenta

adjectiu i masculí i femení No content d’algú o d’alguna cosa Estic molt descontent de tu Els treballadors estan descontents

■ descontentació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontentació</title>

Partició sil·làbica: des_con_ten_ta_ci_ó
Etimologia: de descontentar 1a font: 1490, Tirant

femení Descontentament.

■ descontentació

femení Descontentament

■ descontentadís

| descontentadissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontentadís</title>

Etimologia: de descontentar

adjectiu De mal acontentar.

■ descontentadís

| descontentadissa

adjectiu De mal acontentar

■ descontentament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontentament</title>

Etimologia: de descontentar

masculí Estat de qui està descontent.

■ descontentament

masculí Estat de qui està descontent

■ descontentar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontentar</title>

Etimologia: de descontent 1a font: 1460, Roig

verb transitiu Fer descontent algú.

■ descontentar

verb transitiu Fer descontent algú

■ descontextualitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontextualitzar</title>

Partició sil·làbica: des_con_tex_tu_a_lit_zar
Etimologia: de contextualitzar

verb transitiu Treure (alguna cosa) del seu context.

■ descontextualitzar

verb transitiu Treure alguna cosa del seu context

■ descontrol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">descontrol</title>

masculí Manca de control.

■ descontrol

masculí Manca de control