Es mostren 88940 resultats

■ desdenyós
| desdenyosa

■ desdenyós
| desdenyosa

adjectiu Que té, que mostra, que expressa, desdeny És un home tot desdenyós Paraules desdenyoses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdenyosament

■ desdenyosament

adverbi D’una manera desdenyosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdibuixament

■ desdibuixament

masculí Acció de desdibuixar o desdibuixar-se l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdibuixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desdibuixar</title>

Partició sil·làbica: des_di_bui_xar
Etimologia: de dibuixar
    verb
  1. transitiu
    1. Fer confusos els contorns d’una imatge.
    2. per extensió La memòria desdibuixa els fets.
  2. pronominal
    1. Esdevenir confusos els contorns d’una imatge.
    2. per extensió En el curs de l’obra, els caràcters van desdibuixant-se més i més.

■ desdibuixar

verb transitiu Fer confusos els contorns d’una imatge per extensió La memòria desdibuixa els fets pronominal Esdevenir confusos els contorns d’una imatge per extensió En el curs de l’obra, els caràcters van desdibuixant-se més i més
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desdibuixat
| desdibuixada

desdibuixat
| desdibuixada

adjectiu Imprecís, poc definit Els personatges resulten molt desdibuixats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

desdiferenciació


<title type="display">desdiferenciació</title>

Partició sil·làbica: des_di_fe_ren_ci_a_ci_ó
femení embriologia Procés regressiu en el qual les cèl·lules diferenciades de diferents teixits adquireixen unes característiques molt semblants a les de les cèl·lules indiferenciades.

desdiferenciació

femení embriologia Procés regressiu en el qual les cèllules diferenciades de diferents teixits adquireixen unes característiques molt semblants a les de les cèllules indiferenciades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdinerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desdinerar</title>

Etimologia: de diner1 1a font: s. XX, V. Català
    verb
  1. transitiu Fer despendre o fer perdre a algú tots els diners que porta o que posseeix. Domina a la perfecció l’art de desdinerar els clients. Acabarà desdinerant els seus pares.
  2. pronominal
    1. Exhaurir, algú, els diners que porta o que posseeix.
    2. per extensió Despendre molts diners.

■ desdinerar

verb transitiu Fer despendre o fer perdre a algú tots els diners que porta o que posseeix Domina a la perfecció l’art de desdinerar els clients Acabarà desdinerant els seus pares pronominal Exhaurir, algú, els diners que porta o que posseeix per extensió Despendre molts diners
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desdir</title>

Etimologia: de dir1 1a font: s. XV, Ausiàs
    verb [imper sing 2 desdigues o desdiu]
  1. intransitiu
    1. No ésser adient, no avenir-se, no ésser propi. Aquests presents desdiuen d’un home ric com ell.
    2. No captenir-se algú, en alguna ocasió, com era d’esperar del seu origen, del seu valor, etc. La situació és difícil, però no desdirem.
  2. pronominal No mantenir algú el que ha dit, el que ha promès, allò a què s’ha compromès.
  3. a desdir locució adverbial En una gran abundància, en una quantitat extraordinària.

■ desdir

verb imper sing 2 desdigues o desdiu intransitiu No ésser adient, no avenir-se, no ésser propi Aquests presents desdiuen d’un home ric com ell No captenir-se algú, en alguna ocasió, com era d’esperar del seu origen, del seu valor, etc La situació és difícil, però no desdirem pronominal No mantenir algú el que ha dit, el que ha promès, allò a què s’ha compromès a desdir locució adverbial En una gran abundància, en una quantitat extraordinària
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdita

■ desdita

femení Retractació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ desdoblament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desdoblament</title>

Etimologia: de desdoblar
    masculí
    1. Acció de desdoblar o de desdoblar-se;
    2. l’efecte. El desdoblament d’una molècula.
  2. química Descomposició en la qual una molècula, formada per dues o més molècules més simples, és reduïda a aquestes molècules components.
  3. desdoblament de la personalitat psiquiatria Coexistència en un mateix subjecte d’un comportament normal i conscient i d’un altre de patològic i inconscient.
  4. desdoblament sil·làbic fonètica, fonologia Haplologia.

■ desdoblament

masculí Acció de desdoblar o de desdoblar-se l’efecte El desdoblament d’una molècula química Descomposició en la qual una molècula, formada per dues o més molècules més simples, és reduïda a aquestes molècules components desdoblament de la personalitat psiquiatria Coexistència en un mateix subjecte d’un comportament normal i conscient i d’un altre de patològic i inconscient desdoblament sillàbic fonètica, fonologia Haplologia
Traducció