Es mostren 88939 resultats

desembanyonar

desembanyonar

Informació complementària

desembaràs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembaràs</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_em_ba_ràs
Etimologia: de desembarassar 1a font: 1653, DTo.
Body
    [plural desembarassos] masculí
    1. Desembarassament.
    2. especialment Fet d’haver-se desembarassat d’algú o d’alguna cosa. Quan hauran sortit, quin desembaràs!
  1. ésser un desembaràs Ésser algú desembarassat de manera que hom hi pot confiar, hi pot descansar.
  2. ésser un desembaràs Servir una cambra, un local, etc., per a posar-hi el que faria nosa en un altre lloc, per a fer-hi el que no vindria bé de fer en un altre lloc, etc.

desembaràs

desembarassadament

desembarassadament

desembarassament

desembarassament

desembarassar

desembarassar

desembarassat
| desembarassada

desembarassat
| desembarassada

desembarcada

desembarcada

desembarcador

desembarcador

desembarcament

desembarcament

desembarcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembarcar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: des_em_bar_car
Etimologia: de embarcar 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Baixar en terra sortint d’una nau o d’una altra embarcació. Desembarcaran a València la setmana entrant.
    2. per extensió Baixar d’un tren, d’un autobús, d’un autocar, etc., en alguna localitat.
  2. transitiu
    1. Posar en terra algú o alguna cosa que era dins una nau o una altra embarcació. Desembarcar els passatgers. Desembarcar les caixes de fruita.
    2. per extensió Posar en terra algú o alguna cosa que era dins un tren, un autobús, un autocar, etc. Desembarcar les maletes d’un vagó.

desembarcar