Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ desembeinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembeinar</title>

Partició sil·làbica: des_em_bei_nar
Etimologia: de embeinar 1a font: 1591

verb transitiu Treure de la beina. Desembeinar l’espasa, el sabre.

■ desembeinar

verb transitiu Treure de la beina Desembeinar l’espasa, el sabre

■ desembenar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembenar</title>

Partició sil·làbica: des_em_be_nar
Etimologia: de embenar

verb transitiu Treure la bena, l’embenadura (d’allò que està embenat).

■ desembenar

verb transitiu Treure la bena, l’embenadura d’allò que està embenat

■ desembocadura

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembocadura</title>

Partició sil·làbica: des_em_bo_ca_du_ra
Etimologia: de desembocar

femení Lloc on un riu desemboca a la mar o en un altre riu, un carrer en una plaça, etc.; embocadura.

■ desembocadura

femení Lloc on un riu desemboca a la mar o en un altre riu, un carrer en una plaça, etc embocadura

■ desemboçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemboçar</title>

Partició sil·làbica: des_em_bo_çar
Homòfon: desembossar, desembussar
Etimologia: de emboçar

verb

transitiu Treure el boç a un animal.
pronominal Cessar, algú, d’anar emboçat.

■ desemboçar

verb transitiu Treure el boç a un animal pronominal Cessar, algú, d’anar emboçat

■ desembocar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembocar</title>

Partició sil·làbica: des_em_bo_car
Etimologia: de embocar

verb

intransitiu

Anant per un lloc estret, sortir en un lloc més ample, més espaiós. Per aquest camí desembocarem a la vall.
per extensió Desembocar un passatge en un carrer. Desembocar un riu a la mar.
figuradament Concloure, acabar. Aquells incidents van desembocar en una guerra.

■ desembocar

verb intransitiu Anant per un lloc estret, sortir en un lloc més ample, més espaiós Per aquest camí desembocarem a la vall per extensió Desembocar un passatge en un carrer Desembocar un riu a la mar figuradament Concloure, acabar Aquells incidents van desembocar en una guerra

■ desembogar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembogar</title>

Partició sil·làbica: des_em_bo_gar
Etimologia: de embogar

verb transitiu Treure l’embogat (d’una cadira, un sofà, etc.).

■ desembogar

verb transitiu Treure l’embogat d’una cadira, un sofà, etc

■ desemboirar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desemboirar</title>

Partició sil·làbica: des_em_boi_rar
Etimologia: de emboirar 1a font: c. 1900, Maragall

verb

transitiu Netejar de boira.
pronominal Esvair-se la boira.

■ desemboirar

verb transitiu Netejar de boira pronominal Esvair-se la boira

■ desembolcallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembolcallar</title>

Partició sil·làbica: des_em_bol_ca_llar
Etimologia: de embolcallar

verb

transitiu Fer cessar d’estar embolcallat.
pronominal Cessar d’estar embolcallat.

■ desembolcallar

verb transitiu Fer cessar d’estar embolcallat pronominal Cessar d’estar embolcallat

■ desembolcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembolcar</title>

Partició sil·làbica: des_em_bol_car
Etimologia: de embolcar

verb

transitiu Fer cessar d’estar embolcat.
pronominal Cessar d’estar embolcat.

■ desembolcar

verb transitiu Fer cessar d’estar embolcat pronominal Cessar d’estar embolcat

■ desembolic

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desembolic</title>

Partició sil·làbica: des_em_bo_lic
Etimologia: de desembolicar

masculí Acció de desembolicar o de desembolicar-se.

■ desembolic

masculí Acció de desembolicar o de desembolicar-se