Diccionari - GDLC | diccionari.cat

1. Acció de desenllaçar o de desenllaçar-se;
2. l’efecte.
especialment
1. teatre i literatura Esdeveniment final que resol les complicacions d’una acció dramàtica, èpica, etc.
2. Allò que porta la solució d’un afer difícil, d’un conflicte, etc.

masculí Acció de desenllaçar o de desenllaçar-se l’efecte especialment teatre i literatura Esdeveniment final que resol les complicacions d’una acció dramàtica, èpica, etc Allò que porta la solució d’un afer difícil, d’un conflicte, etc

■ desenllaçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desenllaçar</title>

Partició sil·làbica: des_en_lla_çar
Etimologia: de enllaçar 1a font: 1696, DLac.

verb

1. transitiu Fer cessar d’estar enllaçat.
2. pronominal Cessar d’estar enllaçat.
1. transitiu Donar desenllaç 2.
2. pronominal Tenir un desenllaç.

■ desenllaçar

verb transitiu Fer cessar d’estar enllaçat pronominal Cessar d’estar enllaçat transitiu Donar desenllaç 2 pronominal Tenir un desenllaç

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desengrevir

■ desengrillonar

■ desengruixir

■ desengrutar

■ desenguantar

■ desenguerxir

■ desenguixar

■ desenjovar

■ desenllaç

■ desenllaçar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia