Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ despacientar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despacientar</title>

Partició sil·làbica: des_pa_ci_en_tar
Etimologia: der. de pacient, com impacientar de impacient 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Fer perdre la paciència.
pronominal Perdre la paciència.

■ despacientar

verb transitiu Fer perdre la paciència pronominal Perdre la paciència

■ despagament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despagament</title>

Etimologia: de despagar 1a font: s. XIV, Llull

masculí Estat de qui està despagat.

■ despagament

masculí Estat de qui està despagat

■ despagar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despagar</title>

Etimologia: de pagar

verb transitiu Fer malcontent (algú).

■ despagar

verb transitiu Fer malcontent algú

■ despagat

| despagada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despagat</title>

Etimologia: de despagar 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Malcontent, disgustat.

■ despagat

| despagada

adjectiu Malcontent, disgustat

■ despalatalització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despalatalització</title>

Partició sil·làbica: des_pa_la_ta_lit_za_ci_ó
Etimologia: de palatalització

femení

fonètica, fonologia

Acció de despalatalitzar;
l’efecte.

■ despalatalització

femení fonètica, fonologia Acció de despalatalitzar l’efecte

■ despalatalitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despalatalitzar</title>

Etimologia: de palatalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer perdre (a un so) el seu caràcter palatalitzat en determinades circumstàncies.

■ despalatalitzar

verb transitiu fonètica, fonologia Fer perdre a un so el seu caràcter palatalitzat en determinades circumstàncies

■ despallar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despallar</title>

Etimologia: de pallar

verb transitiu Treure la palla del gra després de la batuda.

■ despallar

verb transitiu Treure la palla del gra després de la batuda

■ despalmar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despalmar</title>

Etimologia: de espalmar¹

verb transitiu marina, marítim Netejar el fons d’una embarcació i enseuar-lo perquè navegui més lleugera i més de pressa.

■ despalmar

verb transitiu marina, marítim Netejar el fons d’una embarcació i enseuar-lo perquè navegui més lleugera i més de pressa

■ despampolador

| despampoladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despampolador</title>

Etimologia: de despampolar

masculí i femení Despampolaire.

■ despampolador

| despampoladora

masculí i femení Despampolaire

■ despampolaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">despampolaire</title>

Partició sil·làbica: des_pam_po_lai_re
Etimologia: de despampolar

masculí i femení Persona que despampola.

■ despampolaire

masculí i femení Persona que despampola

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ despacientar

■ despagament

■ despagar

■ despagat | despagada

■ despagat | despagada

■ despalatalització

■ despalatalitzar

■ despallar

■ despalmar

■ despampolador | despampoladora

■ despampolador | despampoladora

■ despampolaire

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ despagat

| despagada

■ despagat

| despagada

■ despampolador

| despampoladora

■ despampolador

| despampoladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia