Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Poc gustós, insípid. Unes pomes dessaborides.
figuradament
1. Mancat de qualitats agradables, de gràcia. Una obra dessaborida.
2. Dit de la persona insípida, mancada d’esperit, de gràcia.

■ dessaborit

| dessaborida

adjectiu Poc gustós, insípid Unes pomes dessaborides figuradament Mancat de qualitats agradables, de gràcia Una obra dessaborida Dit de la persona insípida, mancada d’esperit, de gràcia

■ dessacralització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dessacralització</title>

Partició sil·làbica: des_sa_cra_lit_za_ci_ó
Etimologia: de dessacralitzar

femení

Acció de dessacralitzar;
l’efecte.

■ dessacralització

femení Acció de dessacralitzar l’efecte

■ dessacralitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dessacralitzar</title>

Etimologia: de sacralitzar

verb

transitiu

Treure caràcter sagrat a una cosa o una persona.
Secularitzar.

■ dessacralitzar

verb transitiu Treure caràcter sagrat a una cosa o una persona Secularitzar

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

desrissar

■ desroentar

■ desrosar

■ desrovellar

■ dessabeït | dessabeïda

■ dessabeït | dessabeïda

■ dessabor

■ dessaborir

■ dessaborit | dessaborida

■ dessaborit | dessaborida

■ dessacralització

■ dessacralitzar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ dessabeït

| dessabeïda

■ dessabeït

| dessabeïda

■ dessaborit

| dessaborida

■ dessaborit

| dessaborida

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia