Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ desuetud

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desuetud</title>

Partició sil·làbica: de_su_e_tud
Etimologia: del ll. desuetūdo, -ĭnis, íd. 1a font: 1839, DLab.

femení Abandó en què cau una cosa que hom deixa de posar en pràctica, d’usar.

■ desuetud

femení Abandó en què cau una cosa que hom deixa de posar en pràctica, d’usar

■ desullar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desullar</title>

Partició sil·làbica: des_u_llar
Etimologia: de ullar

verb

transitiu

Trencar l’ull (d’una agulla o un altre instrument).
Fatigar en extrem els ulls, fer perdre la vista, el fet de mirar insistentment o fixament alguna cosa.

■ desullar

verb transitiu Trencar l’ull d’una agulla o un altre instrument Fatigar en extrem els ulls, fer perdre la vista, el fet de mirar insistentment o fixament alguna cosa

desunflament

<title type="display">desunflament</title>

Partició sil·làbica: des_un_fla_ment

masculí dialectal desinflament.

desunflament

masculí dialectal desinflament

desunflar

<title type="display">desunflar</title>

Partició sil·làbica: des_un_flar

verb transitiu i pronominal dialectal desinflar.

desunflar

verb transitiu i pronominal dialectal desinflar

desunflor

<title type="display">desunflor</title>

Partició sil·làbica: des_un_flor

femení dialectal desinflor.

desunflor

femení dialectal desinflor

■ desunglar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desunglar</title>

Partició sil·làbica: des_un_glar
Etimologia: de unglar 1a font: 1888, DLab.

verb

transitiu Arrencar les ungles.
pronominal Adolorir-se els caps dels dits treballant. Es desunglaven arrencant arrels en aquella finca.

■ desunglar

verb transitiu Arrencar les ungles pronominal Adolorir-se els caps dels dits treballant Es desunglaven arrencant arrels en aquella finca

■ desunidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desunidament</title>

Partició sil·làbica: des_u_ni_da_ment
Etimologia: de desunir

adverbi Sense unió.

■ desunidament

adverbi Sense unió

■ desunió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desunió</title>

Partició sil·làbica: des_u_ni_ó
Etimologia: de unió 1a font: c. 1610

femení

Acció de desunir o de desunir-se.
Manca d’unió; dissensió.

■ desunió

femení Acció de desunir o de desunir-se Manca d’unió dissensió

■ desunir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desunir</title>

Partició sil·làbica: des_u_nir
Etimologia: de unir 1a font: 1460, Roig

verb

transitiu Fer cessar d’estar unit.
pronominal Cessar d’estar unit.

■ desunir

verb transitiu Fer cessar d’estar unit pronominal Cessar d’estar unit

■ desunit

| desunida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desunit</title>

Partició sil·làbica: des_u_nit

adjectiu No unit.

■ desunit

| desunida

adjectiu No unit