Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Cessació d’ús.
Desuetud.
dret Manca d’aplicació o inobservança d’una llei, sense que això n’impliqui la derogació.
caure en desús Deixar d’usar-se, de fer-se servir, alguna cosa. Un verb caigut en desús.

masculí Cessació d’ús Desuetud dret Manca d’aplicació o inobservança d’una llei, sense que això n’impliqui la derogació caure en desús Deixar d’usar-se, de fer-se servir, alguna cosa Un verb caigut en desús

■ desusadament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desusadament</title>

Partició sil·làbica: des_u_sa_da_ment
Etimologia: de desusat

adverbi Fora d’ús, insòlitament.

■ desusadament

adverbi Fora d’ús, insòlitament

■ desusar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desusar</title>

Partició sil·làbica: des_u_sar
Etimologia: de desús 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu Cessar d’usar.
pronominal Caure en desús.

■ desusar

verb transitiu Cessar d’usar pronominal Caure en desús

■ desusat

| desusada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desusat</title>

Partició sil·làbica: des_u_sat
Etimologia: de desusar 1a font: 1399

adjectiu No usat.

■ desusat

| desusada

adjectiu No usat

■ desvagament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">desvagament</title>

Etimologia: de desvagar-se

masculí Ociositat.

■ desvagament

masculí Ociositat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ desunió

■ desunir

■ desunit | desunida

■ desunit | desunida

desurbanització

desurbanitzar

■ desús

■ desusadament

■ desusar

■ desusat | desusada

■ desusat | desusada

■ desvagament

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ desunit

| desunida

■ desunit

| desunida

■ desusat

| desusada

■ desusat

| desusada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia