Es mostren 88953 resultats

deuterotòcic
| deuterotòcica

deuterotòcic
| deuterotòcica

adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a la deuterotòcia Produït per deuterotòcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuterotònic
| deuterotònica

deuterotònic
| deuterotònica

adjectiu gramàtica Dit del mot que té el to o l’accent d’intensitat en la segona síllaba
Gran Diccionari de la llengua catalana

deuto-

deuto-

Forma prefixada del mot grec deúteros , que significa ‘segon’, ‘secundari’ Ex deutoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

deutoplasma


<title type="display">deutoplasma</title>

Partició sil·làbica: deu_to_plas_ma
masculí citologia i embriologia Conjunt de substàncies de reserva que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.

deutoplasma

masculí citologia i embriologia Conjunt de substàncies de reserva que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

deutoplasmàtic
| deutoplasmàtica

deutoplasmàtic
| deutoplasmàtica

adjectiu citologia i embriologia Relatiu o pertanyent al deutoplasma
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ deutor
| deutora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deutor</title>

Partició sil·làbica: deu_tor
Etimologia: del ll. debitor, -ōris, íd. 1a font: 1260
  1. adjectiu i masculí i femení Que deu, que té un deute o deutes.
  2. masculí i femení dret En una relació jurídica, persona que té l’obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat.

■ deutor
| deutora

adjectiu i masculí i femení Que deu, que té un deute o deutes masculí i femení dret En una relació jurídica, persona que té l’obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dèutzia

■ dèutzia

femení botànica i jardineria Nom d’alguns arbusts caducifolis de la família de les saxifragàcies Deutzia , conreats en jardineria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devaluació

■ devaluació

femení Acció de devaluar o devaluar-se l’efecte economia Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ devaluar

■ devaluar

verb transitiu Rebaixar o disminuir el valor d’alguna cosa, especialment de la moneda pronominal Perdre valor La moneda es devalua progressivament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

devanagari


<title type="display">devanagari</title>

Etimologia: del sànscrit devanagari ‘ciutadà dels déus’
adjectiu i masculí lingüística Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.

devanagari

adjectiu i masculí lingüística Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud
Traducció