Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ dèutzia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dèutzia</title>

Partició sil·làbica: dèut_zi_a

femení botànica i jardineria Nom d’alguns arbusts caducifolis de la família de les saxifragàcies Deutzia, conreats en jardineria.

■ dèutzia

femení botànica i jardineria Nom d’alguns arbusts caducifolis de la família de les saxifragàcies Deutzia , conreats en jardineria

■ devaluació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devaluació</title>

Partició sil·làbica: de_va_lu_a_ci_ó
Etimologia: de devaluar

femení

1. Acció de devaluar o devaluar-se;
2. l’efecte.
economia Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats.

■ devaluació

femení Acció de devaluar o devaluar-se l’efecte economia Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats

■ devaluar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devaluar</title>

Partició sil·làbica: de_va_lu_ar
Etimologia: de vàlua

verb

transitiu Rebaixar o disminuir el valor d’alguna cosa, especialment de la moneda.
pronominal Perdre valor. La moneda es devalua progressivament.

■ devaluar

verb transitiu Rebaixar o disminuir el valor d’alguna cosa, especialment de la moneda pronominal Perdre valor La moneda es devalua progressivament

devanagari

<title type="display">devanagari</title>

Etimologia: del sànscrit devanagari ‘ciutadà dels déus’

adjectiu i masculí lingüística Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.

devanagari

adjectiu i masculí lingüística Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud

■ devanir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devanir-se</title>

Etimologia: variant de envanir-se

verb pronominal dialectal Envanir-se.

■ devanir-se

verb pronominal dialectal Envanir-se

■ devastació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devastació</title>

Partició sil·làbica: de_vas_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. devastatio, -ōnis, íd.

femení

Acció de devastar;
l’efecte.

■ devastació

femení Acció de devastar l’efecte

■ devastador

| devastadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devastador</title>

Etimologia: del ll. ecl. devastator, -ōris, íd.

adjectiu i masculí i femení Que devasta.

■ devastador

| devastadora

adjectiu i masculí i femení Que devasta

■ devastar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">devastar</title>

Etimologia: del ll. devastare, íd., der. de vastus, -a, -um

verb transitiu Destruir (un territori) arrasant habitacions, boscs, collites, etc. La inundació ho ha devastat tot.

■ devastar

verb transitiu Destruir un territori arrasant habitacions, boscs, collites, etc La inundació ho ha devastat tot

devedament

<title type="display">devedament</title>

masculí història del dret Negativa del vassall a donar la potestat del castell al senyor.

devedament

masculí història del dret Negativa del vassall a donar la potestat del castell al senyor

■ deverbal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">deverbal</title>

Etimologia: de verbal

adjectiu i masculí gramàtica Dit del mot, anomenat també postverbal, obtingut d’una forma primitiva verbal per derivació regressiva.

■ deverbal

adjectiu i masculí gramàtica Dit del mot, anomenat també postverbal , obtingut d’una forma primitiva verbal per derivació regressiva