Es mostren 88939 resultats

dial·laga

dial·laga

femení mineralogia Varietat de diòpsid amb una aparença de falsa exfoliació
Gran Diccionari de la llengua catalana

dial·lel

dial·lel

masculí filosofia Entre els escèptics antics, cercle viciós
Gran Diccionari de la llengua catalana

dialogal

dialogal

adjectiu Dialogístic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogant

■ dialogant

adjectiu Predisposat al diàleg com a mitjà d'entesa Amb persones dialogants arribarem a un acord Propi d’una persona dialogant Una actitud dialogant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogar

■ dialogar

verb intransitiu Conversar transitiu literatura , filosofia i religió Posar en diàleg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialògic
| dialògica

■ dialògic
| dialògica

adjectiu Que és escrit, és dit, etc, en forma de diàleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dialogisme</title>

Partició sil·làbica: di_a_lo_gis_me
Etimologia: de diàleg 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments atribuïts a uns personatges, o a presentar el diàleg d’una persona amb ella mateixa.

■ dialogisme

masculí Conclusió disjuntiva inferida d’una sola premissa retòrica Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments atribuïts a uns personatges, o a presentar el diàleg d’una persona amb ella mateixa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogista

■ dialogista

masculí i femení Autor de diàlegs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dialogístic
| dialogística

■ dialogístic
| dialogística

adjectiu Relatiu o pertanyent al diàleg Dialògic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dialogita

dialogita

femení mineralogia Rodocrosita