Es mostren 88939 resultats

■ diazotable

■ diazotable

adjectiu química orgànica Susceptible d’ésser diazotat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diazotació

■ diazotació

femení química orgànica i colorants Formació de sals de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre amines aromàtiques primàries en dissolució àcida forta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ diazotar

■ diazotar

verb transitiu química orgànica i colorants Sotmetre una substància a reaccions químiques que la converteixen en un diazocompost
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

diazòtic
| diazòtica


<title type="display">diazòtic</title>

Partició sil·làbica: di_a_zò_tic
    adjectiu química orgànica
  1. Relatiu o pertanyent a l’àcid diazòtic.
  2. àcid diazòtic Nom genèric que hom dona als composts amb un radical de fórmula —N═N—OH.

diazòtic
| diazòtica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a l’àcid diazòtic àcid diazòtic Nom genèric que hom dona als composts amb un radical de fórmula —N═N—OH
Gran Diccionari de la llengua catalana

diazotípia


<title type="display">diazotípia</title>

Partició sil·làbica: di_a_zo_tí_pi_a
femení arts gràfiques Procediment de reprografia basat en la descomponibilitat de les sals de diazoni sota l’efecte dels raigs ultraviolats.

diazotípia

femení arts gràfiques Procediment de reprografia basat en la descomponibilitat de les sals de diazoni sota l’efecte dels raigs ultraviolats
Gran Diccionari de la llengua catalana

diazòxid


<title type="display">diazòxid</title>

Partició sil·làbica: di_a_zò_xid
masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat tiazídic, de fórmula C8H7ClN2O2S, que hom administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica.

diazòxid

masculí química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat tiazídic, de fórmula C 8 H 7 ClN 2 O 2 S, que hom administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dibàsic
| dibàsica

■ dibàsic
| dibàsica

adjectiu química Dit d’un àcid la molècula del qual té dos hidrògens substituïbles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dibatag


<title type="display">dibatag</title>

Etimologia: del somali dibatag ‘cua dreta’
masculí zoologia Antílop de la subfamília dels antilopins (Ammodarcas sp), d’un color gris vinós a la part superior del cos i blanc a la part inferior.

dibatag

masculí zoologia Antílop de la subfamília dels antilopins Ammodarcas sp , d’un color gris vinós a la part superior del cos i blanc a la part inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

dibenzil-

dibenzil-

química orgànica Prefix que assenyala la presència de dos grups benzil en una molècula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dibetú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dibetú</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement d’alguna llengua africana
masculí [plural dibetús] botànica i fusteria Gènere d’arbres de la família de les miliàcies (Lovoa sp), de fulles pinnades i de flors tetràmeres o pentàmeres, que forneix una fusta molt apreciada en ebenisteria.

■ dibetú

masculí plural dibetús botànica i fusteria Gènere d’arbres de la família de les miliàcies Lovoa sp , de fulles pinnades i de flors tetràmeres o pentàmeres, que forneix una fusta molt apreciada en ebenisteria